Agenda de ballades i altres saraus: Discografia per ballar: Xaloc Música, Airecel

Som Ramon, Sóc Arnau

• Mal punyent que em té apassionat,
• que m'encén sa sang amb ardor de flama:
• només em calma pensar en qui molt ama,
• fúria viva que m'ha empresonat.

• Dalt de sa torre sobre es trispol fred
• observ des de sa finestra desclosa
• es jardí que em mostra es seu cos d'alosa,
• desert d'amor, m'apag amb un calfred.

• Som Ramon, sóc Arnau,
• desert d'amor, per vós mor.

• Aquest mal m'ofega
• en pèlag d'amor,
• som el Comte Arnau
• per vós només mor.

• Sobre ses teulades
• vola s'oronella,
• s'enfila i s'estimba,
• fa una tombarella.

• Per tu, amor, faré qualsevol cosa,
• tot serà penar i viure des d'ara
• per as cos malmès que mai no reposa.

• Es teu record és com llum ardent
• que no destorba s'espera tan llarga
• i aviva es foc d'amor que per vós sent.

• Som Ramon, sóc Arnau,
• desert d'amor, per vós mor.

• Sa volta del cel
• amb sa nit tocada
• tota resplendeix,
• llueix estelada.

• Dalt de sa muntanya
• vaga es Comte Mal,
• passa per sa plana
• com vent de mestral.

Música: Marta Elka / Pilar Reiona.
Lletra: Pilar Reiona.

Camí perdut

• (Instrumental)

Música: Pilar Reiona.

El poal florit

• Un bandoler abans hi havia
• de lladres fou capità,
• allà on anava a robar
• feia matx de nit i dia.

• Així mateix esperava
• conhort de la religió:
• cercava confessió,
• l'absolució demanava.

• Caramulls de crims tan grossos
• no trobaven cap perdó,
• l'assassí sens compassió
• matava el confés a trossos.

• Un dia arriba a un convent
• reclamant confessió,
• un frare amb resolució
• accepta l'oferiment.

• Així diu la penitència:
• "El que no vulgues per tu,
• no ho vulgues per ningú":
• és una clara sentència.

• El lladre tot consirós
• pensa qui pensa en tal cosa
• lluny dels altres, a la cova,
• reconeix no ser ditxós.

• Decideix canviar de vida
• i torna al mateix convent;
• contricció novament
• li va pregar fora mida.

• Perdó de Déu obtenir
• és per a tu tan possible
• com que el poal, ben visible,
• 'ribi tal dia a florir.

• El dolor del penedit
• fou del tot insuportable:
• morí dins el llit el lladre,
• tot ja era ben decidit.

• Quan hora primera anaren
• a treure aigua del pou,
• clara i bona per qui beu,
• el poal florit trobaren.

Música: M. Pilar López i Sastre.
Lletra: Gaspar Valero i Martí.

Per anar de noces

• (Instrumental)

Música: Pilar Reiona

De pressa!

• De pressa, va ben de pressa
• lo poltre del Comte Mal;
• de tan de pressa, no corre,
• no corre, que va volant.

• Si troba parets o màrgens
• los bóta pitjor que un mart,
• ni avencs ni gorgs el deturen,
• pels torrents li basta un salt.

• I passa jardins i hortes,
• travessa boscs, arenals,
• costers i puigs i garrigues
• i cingles i comellars...

• Sembla un remolí quan passa
• la plana de part a part;
• quan passa per dins la costa
• sembla una verga de llamp!

• Lo Comte amb la boca eixuta
• lo pit oprès i cansat,
• acaba l'alè i les forces
• i ja no el pot governar.

• - Quan te cansaràs de córrer?
• - li crida desesperat,
• - on te'n vas, com una ratxa
• de vent d'infern? On te'n vas?

• On me dus, que veig que corres
• i corres sense parar
• i en el castell d'on eixírem,
• cavall meu, no arribes mai?-

• I així dient mira i mira
• per dins la fosca cercant
• lo seu castell d'on li sembla
• que va sortir fa cent anys.

Música: Pilar Reiona.
Lletra: Ramon Picó i Campomar.

El primer pis, venint del cel, era el nostre

• La lluna redola
• i el vent sobre mar.
• Brama la vedella,
• renilla el cavall.

• Jo no sé què fer,
• si riure o plorar.
• Et recorde a soles,
• amb un devantal.

• Els pits se n'eixien
• alegres per dalt.
• Des de la terrassa
• miràvem passar

• els núvols, els dies,
• la brisa en el blat.
• Barana de ferro,
• i tu berenant.

• La lluna redola
• i el vent sobre el mar.
• Brama la vedella,
• renilla el cavall.

• M'agrada veure't
• amb un davantal
• que et feia més nua,
• més clara i tendral.

• Jo no sé què fer,
• si riure o plorar.
• Des d'allí s'hi veien
• els trens i el solar.

• Enormes els besos
• i dura la carn.
• Dies com aquells
• ja no tornaran.

• Et recorde, dreta,
• amb el davantal;
• et recorde en terra,
• amb el davantal.

• Els xiquets cridaven,
• jugant, al solar.
• Xiulaven els trens
• un poc més avall.

• La lluna redola
• i el vent sobre el mar.
• Barana de ferro,
• roba al fil d'aram

• tests entre les teules,
• paisatge urbà.
• De vegades m'entren
• ganes de plorar.

Música: Pilar Reiona.
Lletra: Vicent Andrés Estellés (de L'amant de tota la vida, 1965).

Fé nona

• Fé nona, fé nona,
• petit, petitó,
• i tanca es ullets,
• que són com dos llumets
• de clara vivor.
• Ta mare te bressa,
• la lluna té pressa
• i fuig amb una ona.
• Fé nona, fé nona,
• petit, petitó.

Música: Pilar Reiona.
Lletra: Antoni Nadal.

Nàiade

• Sovint a la font venies
• plorant el teu desamor,
• perquè ara mai més podries
• sentir el batec del seu cor.

• Dedins del pou, en sortí
• una dona jove i guapa
• que allà tot ho adesava
• i ell no se'n pogué avenir.

• - Garrida, has robat mon cor!
• Digue'm d'on vens i d'on surts.
• - Per tu, dona d'aigua som,
• si això dius, no em veuràs pus.

• Per aquella mala anyada
• les paraules em digueres,
• per això molt enutjada
• torn a les aigües primeres.

• Si treuen aigua algun pic
• d'aquell pou fondo i antic
• prou bé hi senten els singlots
• que hi amaguen la tristor.

• Per això, si algú em vol bé,
• li vull donar bon conhort.
• Quan bec de la teva font
• sa dona d'aigua em neix.

Música i lletra: Pilar Reiona.

Camí ran de mar

• A vorera de la mar
• gavines blanques voltegen,
• es fonoll marí verdeja
• omplint d'aroma es pinar.

• - Ramells florits, trobaràs
• pels redols prop de la mar.

• Cap al tard s'aigua encalmada
• dibuixa un mar de vitralls;
• si bufa brisa pausada,
• és llisa com un mirall.

• - Senzill, tranquil, es milà
• pren es vol a ran de mar.

• Acaricia s'onada
• ses roques sense neguit,
• besada damunt besada
• arribant a l'infinit.

• - Crestalls gentils, alçarà
• s'oretjol prop de la mar.

Música i lletra: Pilar Reiona.

La captiva recatada

• A la vorera del mar, una donzella
• hi brodava un mocador bo per la reina.
• Com va ser a mig brodar, li mancà seda.
• - Mariner, bon mariner, que portau seda?
• - Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
• - Vermelleta la vull jo, que és la més bella.
• - Entrau, entrau dins la nau, triareu d'ella.
• Com va ser a dins la nau, s'adormí ella
• i, dormint molt descansada, la nau fa vela
• i amb lo cant del mariner, desperta's ella.
• - Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
• que les ones de la mar me donen pena.

• - Voltau la nau, que plorant va,
• duis-la en el port on mon pare està.
• Mon pare, em voleu quitar? Moros me venen.
• - Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
• - Mon pare, per cent escuts vostra seria.
• - Ma filla, per un menut no us quitaria.

• - Voltau la nau, que plorant va
• duis-la en el port on ma mare està.
• - Ma mare, em voleu quitar? Moros me venen.
• - Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
• - Ma mare, per cent escuts vostra seria.
• - Ma filla, per un menut no us quitaria.

• - Voltau la nau, que plorant va
• duis-la en el port on germà està.
• - Mon germà, em voleu quitar? Moros me venen.
• - Germana, digau, digau, per quant vos venen?
• - Mon germà, per cent escuts vostra seria.
• - Germana, per un menut no us quitaria.

• - Voltau la nau, que plorant va
• duis-la en el port on son bé està.
• - Lo meu bé, em voleu quitar? Moros me venen.
• - Mon amor, digau, digau, per quant vos venen?
• - Lo meu bé, per cent escuts vostra seria.
• - Mon amor, per tot lo món no us deixaria.

• - Fermau la nau, vora del mar,
• puis la donzella son bé ha trobat.

Música i lletra: popular
Adaptació: Pilar Reiona.

Sabia que vindries

• Sabia que vindries, que ja era
• l'hora de parar la taula dignament,
• d'obrir la porta i enramar el vent
• amb les paraules de la primavera.

• Amor i més amor d'aquell que espera,
• amor i més amor d'aquell que sent
• la pentecosta de l'amor i l'advent,
• i en el vent el gran crit de la bandera.

• Tenia a punt, amor, totes les coses
• perquè sabia que vindries, ara,
• amb un escàndol de sonets i roses.

• Amor i més amor i més encara,
• i avemaries i vitralls i aloses,
• i tots els blats novells de la tarara.

Música: Pilar Reiona.
Lletra: Vicent Andrés Estellés (de L'amant de tota la vida, 1965).

Camí el cim

• Tirany estret i enlairat,
• tu ets el secret camí
• per arribar a la fi
• al cim que més he estimat.

• Vora el cingle agosarat,
• empedrat, bé serpenteges,
• la roca dura festeges,
• t'abeures del cel granat.

• Tu m'has mostrat la natura,
• has fet sentir al meu cor
• tota la vida i tresor
• que bateguen vers l'altura.

• L'estada sembla alentida,
• no reprèn la caminada,
• acostes amb la rosada
• perfums de murta florida.

• Quan començ la davallada
• no puc deixar de girar-me,
• tot d'una crec enyorar-me
• del plaer de la jornada.

• M'acompanyes a la vila
• desfent revolts tortuosos.
• Lluny dels turons alterosos
• fineix la nostra sortida.

• Fidel, la comesa acabes;
• el comiat ara hem de creure.
• L'adéu és un arreveure:
• tornaré prest, com suposes.

• L'esforç que sols demanar
• el tens bonament cobert;
• a dalt, un espai obert
• no et canses de regalar.

Música: Pilar Reiona.
Lletra: Gaspar Valero.

El Comte Mal

• - Com vetlau tota soleta, muller lleial?
• Com vetlau tota soleta, mon desigual?
• - Jo no vetl tota soleta, mon Comte Mal,
• jo no vetl tota soleta, ai mon Déu val!
• - A on són ses vostres filles, muller lleial?
• a on són ses vostres filles, mon desigual?
• - Dalt sa cambra són qui filen, mon Comte Mal,
• dalt sa cambra són qui filen llana d'antany.

• - Les me voleu deixar veure, muller lleial?
• Les me voleu deixar veure, mon desigual?
• - Vós les me retgiraríeu, mon Comte Mal,
• vós les me retgiraríeu, ai mon Déu val!
• - Què és el que duis en es ulls, mon Comte Mal?
• Què és el que duis en es ulls, ai mon Déu val?
• - Males coses que he mirades, muller lleial,
• males coses que he mirades, mon desigual.

• - Què és el que duis a sa boca, mon Comte Mal?
• què és que duis a sa boca, ai mon Déu val!
• - Males coses que he gustades, muller lleial,
• males coses que he gustades, mon desigual.
• - Què es el que duis en es cap, mon Comte Mal?
• Què es el que duis en es cap, ai mon Déu val?
• - Males coses que he pensades, muller lleial,
• males coses que he pensades, mon desigual.

• - Digue'm per on ets entrat, mon Comte Mal.
• Digue'm per on ets entrat, ai mon Déu val.
• - Pes reixats de sa finestra, muller lleial,
• pes reixats de sa finestra, mon desigual.
• - Vols dir-me amb qui has vengut, mon Comte Mal?
• Vols dir-me amb qui has vengut, ai mon Déu val?
• - Defora tenc es cavall, muller lleial,
• defora tenc es cavall, mon desigual.

• - I per què t'has condemnat, mon Comte Mal?
• I per què t'has condemnat, ai mon Déu val?
• - Per un acte fals que he fet, muller lleial,
• per un acte fals que he fet, mon desigual.
• - Es gall canta i no te'n vas, mal esperit,
• es gall canta i no te'n vas, i és mitja nit.
• - Entre es barrots des reixat, embadalit,
• el Comte se n'és anat, ja n'es partit.

Música i lletra: popular (Versió de Banyalbufar, extreta del Cançoner popular de Mallorca de Rafel Ginard Baucà).
Arranjaments: Pilar Reiona / Marta Elka.

Per anar de noces

• (Instrumental)

Música: Pilar Reiona