La
festa del Rei en Jaume a Calvià commemora el Desembarc, amb una certa
teatrelització de les batalles produïdes a les costes de Santa Ponça.
Aquesta commemoració es començà a celebrar l’any 1929, coincidint amb
el 700 aniversari de la conquesta de Mallorca. Des de llavors, la celebració
s’ha commemorat irregularment: els anys 70 es celebrava amb regularitat
l’arribada de les tropes catalanes baix el comandament del Rei en Jaume I, el
9 de setembre de 1229, amb ofrenes a la Creu de Santa Ponça i astes com els
premis de pintura i poesia de Calvià. I concretament, des de l’any 1993 es
celebra ininterrompudament: celebrant actes institucionals commemoratius i
representacions de els batalles que van tindré lloc quan el rei Jaume I va
arribar a Santa Ponça.
En
aquests darrers deu anys, ha agafat força la representació de les batalles
dutes a terme a Santa Ponça.
Les
batalles que es duen a terme són: la primera a un està situada la creu que
simbolitza l’arribada de les tropes de Jaume I. La segona batalla es duu a
terme a l’anomenada Cala del Pellicer, i la tercera es fa ven al mig de la
Planta Gran de Santa Ponça, i és en aquesta batalla on es representa la
derrota del rei sarraí i en conseqüència la victòria del rei en Jaume.
A més de les batalles les festes del rei en Jaume, tenen altres actes molt
vinculats a la festa en sí i precedents de les batalles.
Els
actes comencen amb la lectura del pregó de les festes. Aquest acte és fa a la
creu, i també si dipositen flors en commemoració de la batalla per part de les
autoritats de les illes.
Al
dia següent, es fa un acte on els estendards de cada colla, són donats al caps
de colla. Cada colla té el seu estendard, tots ells estrets de mural trobats a
llibres i museus que commemoren la batalla. Tot i que amb els anys s’han anat
incorporant colles que han creat elles mateixes el seu la seva vestimenta
seguint les seves pròpies idees o directrius, no ha passat el mateix amb els
estendards que sí han seguit sent fidels a la tradició.
També aquest mateix dia, és fa una sembra de tendes, a la pinada de la
platja de Santa Ponça. És a dir, es munta un campament sarraí, on hi ha
representades totes les colles de sarraïns i cristians. Aquest mateix dia es fa
un sopar de germanor entre els sarraïns i una desfilada d’aquests, per tal de
fer notar la seva presència, com si encara fos terra de sarraïns per un dia.
El
dia següent es duu a terme les batalles que succeïren a la victòria del Rei
en Jaume sobre les tropes sarraïnes d’Abū Yahyà Muhammad ibn ‘Ali
ibn Abī ‘Imran al-Tinmalālī, mes conegut com a
Abū Yahyà, amb el crit del rei en Jaume que encoratja als
seus cavallers a la lluita.
La primera batalla es duu a terme a la Creu de Santa Ponça, on es produeix
el desembarcament de les tropes del rei en Jaume. Apareixen a la Creu mitjançant
dues barques tots els cristians. Mentre que els sarraïns esperen pacientment a
la Creu e Santa Ponça que arribin i comenci la primera batalla.
La
segona batalla es produeix a la coneguda Cala d’en Pellicer, a prop de la
Creu. I des d’allà parteixen cap a la platja grossa de Santa Ponça. Als
primers anys de la festa, a la platja grossa es feien dues batalles: una a la
pinada i l’altre al mig de la platja, però en els darrers anys només es fa
una batalla, la darrera al mig de la platja. Però cal dir que s’ha incorporat
l’anomenat ball de l’escamot. On sarraïns i
cristians fan un ball de bastons, anomenat ball de l’Escamot, creat per
Antònia Rubio i musicat per Pep Toni Rubio tots dos components i/o col·laboradors
amb l’escola de Música de Calvià.
A
més des de fa cinc anys també s’ha incorporat a la festa els Cavallers, que
dansen el dia abans de la batalla i durant tot el recorregut de la colcada.
A la darrera batalla els dos bàndols es situen on en front de l’altre, el
rei sarraí i cristià fan un petit encontre a cavall al mig dels dos bàndols i
com no hi ha rendició per part del rei Sarraí , es donà l’ordre d’atac on
cristians i sarraïns comencen el que serà la darrera batalla de la festa i
d’on sortirà victoriós el rei en Jaume. Durant els quatre primers anys el
rei sarraí era llençat a l’aigua pels cristians com a senyal de victòria.
Un
pic finalitzada la batalla, al campament de Sarraïns i Cristians es fan sopars
de germanors.
