QUI SOM? ON SOM?


L'AMPA

Som l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes del CEIP Rei Jaume III de Llucmajor, conegut com Ses Escoles. L'escola té matriculats, el curs 11-12, uns 575 alumnes i l'AMPA té 450 famílies associades, que representen 854 pares i mares.

La Junta Directiva de l'AMPA està formada per:

Antoni Salvà

President

Monika Farré

Vice-presidenta

Mª Isabel Payeras

Secretària

Petra Mas

Tresorera

Antoni Caldés i Gabriel Nicolau

Vocals

Representants al Consell Escolar

Elegits pels pares i mares: Antoni Salvà, Petra Mas, Francisca Mut i Mª Isabel Payeras.

Elegits per l'AMPA: Monika Farré.

Llucmajor


Municipi de Mallorca de 324,94 km2 i amb una població de 24 277 habitants (segons els cens de 2001) anomenats llucmajorers. És al Mitjorn, sobre una plataforma estructural i amb una costa espadada estesa des de S'Arenal fins al Recó dels Llobets (Son Bieló). Els petits torrents formen cales, destacant la de Cala Pi. Garrigues, pinars i alzinars. Predomini del secà, amb cereals, ametlers, figueres, fruiters, viners i garrofers. Ramaderia d'oví, porcí i aviram; hom hi practica la caça. Explotacions de pedreres de marès. Indústries de l'alimentació, materials de construcció, fusta i metall i del calçat. Gran desenvolupament del turisme als nuclis de S'Arenal, S'Estanyol, Cala Blava,... Hi ha gran nombre de restes talaiòtiques i es conserven vàries torres de vigilància costaneres.

El poble fou fundat per Jaume II de Mallorca, el 1300, al territori d'una antiga alqueria musulmana. Al segle XVI Carles I d'Espanya li concedí el privilegi de celebrar fira i mercat (1546). Amb la crisi de la fil·loxera els vinyers foren substituïts pels ametlers, alhora que la industrialització (calçat) permetia l'aparició d'un moviment obrer amb predomini socialista. El 1916 rebé el títol de ciutat.

El centre urbà és emmarcat pel Quadrat (segle XVI). Hi destaquen el convent franciscà (segle XVII), l'església de sant Miquel (segle XVIII), l'ajuntament (1800) i l'eixample.


El Rei Jaume III

Jaume III (Catània, Sicilia, 1315 - Llucmajor, 1349). Rei de Mallorca, anomenat el Temerari. Fill únic de l’Infant Ferran i d'Isabel de Sabran. Morta la mare, Jaume va quedar baix la protecció del seu oncle el rei Sanç I de Mallorca que el va nomenar hereu seu. Mort el rei Sanç l’any 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó va tractar d’impugnar el testament i apoderar-se del regne de Mallorca. La intervenció del Papa Joan XXII va evitar la guerra.

Jaume III va ser proclamat rei quan només tenia nou anys, i mentres era menor d’edat va ser protegit pel Consell de Regència que va nomenar un tutor per governar amb facultats il·limitades. El càrrec va recaure en el seu oncle Felip, home poc capacitat per les funcions de govern.

Quan Jaume III va arribar a la majoria d’edat, va començar a governar el regne, però ben aviat ja se va haver d'enfrontar amb les pretensions de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual li exigí vassallatge. Jaume III va demanar suport a Anglaterra, cosa que no va agradar al rei de França de qui era vassall per Montpelier. El rei Jaume, aleshores va intentar guanyar-se el favor del seu cunyat Pere el Cerimoniós, el qual va aprofitar el fet de que Jaume anés a Barcelona per acusar-lo d’intentar segrestar-lo i va obtenir l’excusa per annexionar-se Mallorca. No quedava més sortida que la guerra.

El 25 de maig de 1343 Pere III de Catalunya-Aragó desembarcava a Santa Ponça amb el seu exèrcit, mentres que Jaume III fugia al Rosselló. Va aconseguir entrar a Ciutat on va proclamar la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó. Menorca i Eivissa es varen retre sense resistència. L’any següent, 1344, Pere III s’apoderà del Rosselló. Davant aquesta situació, Jaume III va intentar fer la pau i acceptar una sèrie de condicions, però no va obtenir ni les Illes ni el Rosselló, per la qual cosa va resoldre vendre Montpeller a França i amb els doblers obtinguts formar un exèrcit per reconquistar el seu regne.

Jaume III va tornar a Mallorca i es va enfrontar a l’exèrcit de Pere III, comandat per Gilabert de Centelles, a la batalla de Llucmajor el 25 d’octubre de 1349, on va morir escapçat.