MESTRE PERE “BUSQUERET"
La història que vull contar-vos, és plena de grats records, d'un temps d'estiu a sa Colònia i d'un bar Centre i uns personatges molt entranyables: Mestre Pere "Busqueret"; el cassiner, l'amo En Xesc "Estaca", el tio Llorenç "Canai" i un servidor de tots vostès.
Corrien altres aires per sa Colònia de Sant Pere quan, després de fer la sesta, ens reuníem al voltant d'una taulada i xerràvem de qualsevol cosa, amb l'única finalitat de deixar passar les hores de la manera més agradable possible.
El principi sempre era semblant: El temps, la pescada, l'aigua, la barca, el camp, el poble... Aquí tots teníem la nostra dèria i sempre n'hi havia algun que destacava per la seva capacitat de discrepar i ja teníem conversa per matar el temps. Un moment donat, mai es sabia quan, arribava la memòria a mestre Pere i començava la seva particular forma de recitar glosses, fent una gran introducció, posant-nos en situació i adoptant una postura corporal molt difícil de descriure i encara més difícilment imitable. Es posava assegut al cantó de la cadira i amb un colze damunt la taula, baixava el cap i restava uns segons mirant a terra, llavors em mirava fixament als ulls i es transportava al món de les rimes i dels acudits. Nosaltres adoptàvem una actitud molt respectuosa. L'oncle escoltava amb molta atenció, n'Estaca reia i anava a servir al client que ens venia a interrompre per uns instants i jo tenia el meu paper ben a punt i el bolígraf en la mà per no perdre'm cap d'aquelles paraules tant engrescadores...
En Martí Nero, missatge de Son Santandreu de Petra, li demanaren que fes una cançó de dos forats dins un, prometent-li com a premi dues arroves de blat. Ell pensà una mica i digué:
Si vostè me vol posar
el seu nas dins el meu cul,
seran dos forats dins un
"vamos" hem de mesurar
i supòs que me deixarà,
per dur-me'n es blat, es mul.
Aquí hi havia la rialla assegurada i els comentaris més diversos i atrevits, però ell seguia amb la seva postura i impertorbable continuava:
Un home es presentà al molí de s'Hort d'en Vives i va dir:
Es molí de vuit antenes,
està envelat i no mol
i es mengen es pa tot sol,
perquè no tenen vuitenes.
Respon es moliner que era en Martí Nero:
Es molí de vuit antenes
és de marès i rodó,
que no saps que es meu senyor
té blat i no és conreador,
té doblers en es sarró
i no ha menester vuitenes.
A Petra hi havia un lloc anomenat Cas Pollencí que tenia molta vinya. Abans es tenia per costum tenir escudella quan anaven els podadors a arreglar-la.
Aquest dia va passar aquesta:
Dos podadors en gavella,
anaren a Cas Pollencí
i sa senyora va sortí:
Avui heu hagut de venir
que no tenim escudella!
El podador major, l'amo En Guillem Cabeça, li va contestar:
Si no teniu escudella
per donar als podadors,
noltros no som tan senyors
que no puguem campar-nos
amb tallades dins sa paella.
Un temps el dur rellotge era signe de senyoriu. A sa filla de l'amo En Pere "Busqueret" li feren aquesta:
L'amo En Pere Busqueret,
té es gendre que dur rellotge,
he vist una cova roja,
tota enredada de fred.
Era la senyal per adonar per finalitzada la seva intervenció i prenia la paraula l'oncle Llorenç que, després de tota una vida per la Colònia, en sabia moltes i de molt bones.
Avui anava d'història i més concretament de coves i talaiots. Sempre començava per la Cova de Sa Canova de Morell situada en Es Rafal Pai, que està pràcticament destrossada i que ell va conèixer; després Sa Cova des Turó des Molí, per acabar a la des Bartolins. Aquí hi havia una pausa que semblava convidar a recitar algun poema de la Deixa del Geni Grec. Dins Sa Canova hi fèiem molta reverència: El Talaiot de Ses Llenques, de Sa Cova des Xot, del Bosc des Callés per acabar a Ca'n Pentinat i a Ca'n Pa amb Oli.
Era obligat xerrar d'agricultura i l'amo En Xesc sempre ho feia venir bé, de la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1.868 es feia un repàs a la fundació de la Colònia de Sant Pere i això donava peu a parlar de vinya, raïm i vi. Podíem estar hores; vaixells que venien de França, portadores, fabricació de vi, anyades, etc.
