LA SIMBOMBA

SA SIMBOMBA. f. Instrument músic que consisteix en una pell tibant aplicada a la boca d'un vas i foradada enmig, i que, fregant amb la mà humida una canya que passa pel forat, produeix un so greu i monòton que es repeteix tantes vegades com la mà frega anant amunt o avall de la canya.

   És un instrument molt primitiu que encara s'usa a la pagesia de Mallorca, per bé que tendeix a desaparèixer. Fins fa pocs anys era freqüent sentir la simbomba acompanyar cançons de fadrinalla, sobretot pels darrers dies (carnaval)...

(Segons el Diccionari Alcover-Moll. Pàg. 913)

La simbomba és un instrument moro que consta dels següents materials:

1.-   Una gerra, caduf, pot, gerro, cossiol, gerricó, etc..., rodó de coll i foradat pel cul. Segons el que tingueu més a prop.

2.- Dos bastonets d'ullastre d'uns 10 cm un poc gruixedets.

3.- Una pell blanca de cabrit, ovella o conill, preparada i ben sencera.

4.- Una canyeta de 50 cm de llargada amb molts nusos i prima.

5.- Corda de llendera prima.

6.- Un bon trinxet i unes bones estenalles.

Fabricació:

1.-  Trobar una gerra..., i foradar-li el cul.

2.- Fer la pell al cabrit..., i posau-la damunt una fusta amb la pell cap a fora i a un lloc humit, amb ombra i que li pegui l'aire. Al cap de tres o quatre mesos la pell estarà a punt de ser posada. La banyam amb un poc d'aigua teba i la posam damunt la gerra amb el pel cap a davall.

 3.- Un bastonet d'ullastre el fem servir de punt per enganxar la canyeta. Li donam la forma de la fotografia. L'altre servirà per tensar la llendera.

 4.- La canyeta l'haurem de pelar i esmolar els nusos que no facin escarrassos a la mà.

 5.- Anam posant la pell i ben estirada li passam la llendera pel voltant, sempre es d'agrair aquí un ajut d'una mà amiga. Una vegada que estigui ben tensada, amb el tros d'ullastre al mig ben fermat, la fermam amb la llendera i l'altre tros d'ullastre que fa de tancador. Hi posam la canyeta al mig i quan estigui ben seca ja està a punt per fer una bona simbombada. Teniu present que no sona si la pell no és ben aixuta i que sona millor si abans de tocar l'encalentiu una mica davant el foc.

 4.- La canyeta sempre ha d'estar, com a màxim, en posició horitzontal; millor si està una mica inclinada cap a terra.

 5.- Per sonar qualsevol instrument tradicional heu de tenir present que sou un acompanyament i no el protagonisme principal de la sonada. Això és molt important , ja que un bon simbomber pot molestar si vol ser el solista de la vetlada.

 6.- Una simbombada és una trobada popular que només és possible durant els darrers dies, pel seu caràcter de disfresses i disbauxa, i que fa de veus, instruments i cos, un sol món ple d'un so molt particular.

Els altres instruments de percussió de Mallorca són:

1.- El tamborino.

2.- La simbomba

3.- Les castanyetes de canya.

4.- El xerrac.

5.- Els ossets.

6.- Els ferreguins.

7.- Els Cascavells

8.- El pandero.

9.- Les castanyetes.

10.- La maraca.

11.- Els macs.

12.- Les culleres.

13.- L'olla i la cullera.

14.- La botella i la forquilla.

15.- Les mans i qualsevol part del cos que dugui el ritme. Millor si és tot el cos.

 Sempre millora molt si va acompanyat per la guitarra, el guitarró i un violí.

Jaume Cabrer i Fito

Artà, 2001