ELS DARRERS DIES

ELS DARRER DIES DELS AUCELLS

- Sa ximbomba, omba, omba. Es xorrac, rac, rac, que t'arrac. Es ferreguins, tin, tin, tin, tins, són per ses nines i es nins.

- Ai, padrineta, quines coses tan bufarelles que m'hos deis!

- Vos n'ha delit? Au. Mans plegades i orelles a punt d'escoltar. Això era que n'era, una cadernera collerada de vermell i un pinsà alibanc, que s'esplugaven damunt una prunera de frare llarg. De sobte, sentiren un renouer disforjo. "Ai bon jesuset. Què serà aquesta cridadissa? Anem volant a sa cucuia des Penyal Rocany, perquè, si fa es cas, no sigui un estol d'aquells de morots que cerquen veroles de tres soles i no ens guipassin a noltros".

Mireu per on, de pel més espès de l'alzinar de Son Fotxana, aparegueren una guarda de morassos cantant i dansant, armats de ximbombes, xerrocs i ferreguins, amb uns vestits tan estrambòtics que pareixien bubotes d'una fàbrica de disfresses.

Passada aquella xurriscada de cants i danses, la cadernera i el pinsà volaren a contar-ho a un vell corb.

- Voleu donar a entendre, els digué el padrí corb. Meam, es ferrerico més gros i sa garça roquera que se presentin.

La garça blanca i el ferrerico es presentaren.

- Manau, l'amo en corb. Què voleu?

- Jo vos ho ben diré.

El corb les explicà fil per randa el que havien de fer. Així que el ferrerico i la garça roquera obriren el bec.

- Tin, tin, tin, tin, tirrintín, cantava el ferrerico. Rac, rac, rac, rac, feia la garça blanca.

El corb, tot bocabadat clamà:

- Seguiu, seguiu, que no pot anar millor.

Vetací que el corb completà la festa, amollant uns cucleigs ben sonors. Croc, croc, croc, croc, croc, croc... que feren les delícies de tota l'aucellada de Son Fotxana, costum que des del temps de la picor els ocells procuren complir anyalment, la festa dels darrers dies.

Pere Ginard.

Darrers Dies

Període de divertiments públics i de disfresses que s'inicia el dilluns de Sant Antoni i acaba el dimarts llarder, un dia abans del dimecres de cendra.

A Artà hi ha simbombades gairebé cada vespre, organitzades per particulars i amb l'única intenció de passar-ho bé.

Una simbombada és la manifestació popular per excelAlència: cantar, tocar tota mena d'instruments tradicionals, ( simbombes, pals, castanyetes, botelles, ferreguins, panderetes, xerracs, guitarres, tamborins, ossos, culleres, xirimoies...) i disfressar-se de qualsevol manera, llançant-se farina, ous... és una festa.

Els dies més intensos són el dijous llarder i el darrer dia. La gent surt pels carrers disfressada

seguint un itinerari establert i, fent música i dansant van omplint el poble de sarau i disbauxa.

Les cançons que he sentit més vegades són aquestes que vendran a continuació. Vos convit a cantar-les.

Jaume Cabrer Fito.

1.- Jo tenc una ximbombeta

     molt bona de fer sonar,

     en sa nit em fa aixecar

    ses dones en camieta.

2.- Amb sa meva ximbombeta

    puc anar davant el rei;

    en que sigui fadrí vell,

    tenc s'alAlota joveneta.

3.- Ximbombeta, fer fantasies

    ara que et deixen sortir;

    només tens, de venir amb mi,

    o són set o són vuit dies.

4.- Vaig passar per un canyar

    i vaig collir una canyeta;

    per fer una ximbombeta

    pels darrers dies sonar.

5.- L'antany es Dijous Llarder

    tiraren molta farina;

    hi va haver qualque fadrina,

    que no li va caure bé.

6.- Els darrers dies, fan bulla,

    també qualque disfressat;

    si em voleu veure enfadat,

    m'han casada na Reülla.

7.- Sa meva ximbomba treu

    més que una possessió;

    en tocar-la, fa remor,

    més que l'orgue de la Seu.

8.- Sa corema ja se'n ve,

    com un cavall en es Cós;

    sobrassades, "adiós",

    ja ens veurem l'any qui ve!

9.- Sa ximbomba sona trista,

     madona, no la sentiu?

    És senyal que no teniu,

    aiguardent pel ximbombista.

10.- Ximbombeta, que ets de bona!

     Jo sempre t'alabaré;

    tu m'has de dur, si convé,

    sa pasterada i sa dona.

12.- Sa ximbomba i es xorracs,

    i es so d'es ferreguins.

    Són tres o quatre fadrins

    que fan sa vetlla plegats.

13.- Sa ximbomba i es pedaç,

    i es sonador que la sona;

    si no té sa canya bona

    només serveix s'embaraç.

14.- Sa ximbomba sap que vol?

    trobar un bon sonador;

    que li doni pel canó,

    qualque fulleta de col.

15.- En passar pel meu carrer,

    no passis tan vora vora;

    perquè sempre t'ho diré,

    animalot fet enfora.

16.- Antany, es dijous llarder,

     vaig anar a Capdepera

    i feien sa graixonera,

    d'orelles d'ase i somera,

    d'orelles d'ase i somera

    i fulles de garrover.

17.- Sa ximbomba ja no sona,

    ni sona ni sonarà;

    perquè té sa pell de ca

    i sa canya que no és bona

    i es sonador qui la sona,

    que no la sap fer sonar.

18.- S'acaben els darrers dies

     i sa corema se'n ve;

    hi ha fadrina qui té,

    més penes que no alegries.

19.- Sa meva ximbomba dur

    es floret de Son Servera,

    d'Artà i de Capdepera,

    de Petra i de Llucmajor,

    s'adreç d'una olla colera

    i sa pell d'un eriçó.

20.- A l'amo i a sa madona,

    els molts d'anys volem donar;

    que l'any qui ve estigueu bona

    i noltros puguem tornar.

22. Noltros som una comparsa

   de ximbombers dins Artà.

   Cantadors també hi ha

   per fer-mos passar un bon vespre.

   Déu vulgue que aquesta festa

   molts d'anys puguem 'gontar.

23. Jo me n'anava a Llubí

   amb porros i xerovies;

   ja vénen es darrers dies

   i mos hem de divertir.

24. P'es darrers dies fan bulla

   i jo no em 'via temut;

   madona, jo som vengut

   per sa tallada de xulla.

25. Cada any, es dijous llarder,

   jo solia fer una fressa;

   enguany sa meva mestressa

   troba que no m'està bé.

26. Avui és dijous llarder,

   i n'és dia de fer bulla;

   jo, que tinc una capulla

   me'n vaig, i la'm posaré.

27. Amb molta pau i concordi

   farem es dijous llarder:

   set infants i ma muller,

   soparem d'un panet d'ordi.

33. Es darrers dies fa bulla,

   també qualque desfressat;

   si em voleu veure enfadat,

   dau-me col en lloc de xulla.

34. A sa xulla dau-li empena,

   ara que hi ha llibertat;

   llavors entra sa Corema

   i es porc ha d'estar tancat.

35. Ara vénen set setmanes,

   totes de menjar llegum;

   a Pasqua hi ha un costum

   que el qui té xot, fa panades.

Es molí d'en Jordi Vives

La- ra- la  la- la ra- la,

 la- ra  la  la- ra- la ,

la- ra- la ra- la-ra-la,

la- ra la- ra- la la- la.

Es molí d'en Jordi Vives,

està envelat i no mol;

es mengen es pa tot sol

perquè no tenen olives.

La- ra- la la- la ra- la,

la- ra la la- ra- la,

la- ra- la ra- la- ra- la,

la- ra la- ra- la la-la.

Na Margalideta

Aquest polit de peu

de na Margalideta,

peu polidó, galindon, don, don,

Margalideta, peu polidó,

galindon, don, don, Margalidó.

Peu polidor

Cama llongueta

Genoll rodó

Cuixa manduixa

Jardí florit

Ventre pudenta

Guixa marranxa

Pits pellerics

Braços de fusta

Coll de tortuga

Boca de forn

Nas d'eriçó

Ulls de perdiu

Front de somera

Cabells de carritx

Esquena de barca

Cul d'arengada

A Capdepera una hi ha

I a Capdepera i una n'hi ha, (bis)

que cada dia, que cada dia,

que cada dia se'n va a confessar.

Ella fa veure que hi va per Déu, (bis)

i hi va per veure, hi va per veure,

hi va per veure s'estimat seu.

S'estimat seu li dóna consol, (bis)

li tira polvos, li tira polvos,

li tira polvos davall el llençol.

Davall el llençol hi varen trobar, (bis)

i una beata, una beata,

una beata i un capellà.

.- Sa tomatiguera de mestre Ramon

Sa tomatiguera

de mestre Ramon,

va ser sa primera

que hi va haver al món.

Ai, que si que si.

Ai, que no que no.

Ses alAlotes guapes

valen un velló.

Ai, que si que si.

Ai, que no que no.

Ses alAlotes lletges

les duen rodons.

Sa tomatiguera

de mestre Gaspar,

va ser sa primera

que hi va haver Artà.

Ai, que si que si.

Ai, que no que no.

Ses alAlotes guapes

no duen calçons.

Ai, que si que si.

Ai, que no que no.

Ses alAlotes lletges

els duen rodons.

amb gallinetes

també un piquet.

Un plat ple d'enciam

banyat de vi;

menjar-hi xinxes frites

amb saïm d'escarabat.

I un dragó torrat

de son Batró;

li pegà de cervell

de rata frita.

No sé com no feu es tro

d'aquesta entaula;

tancau-lo dins s'estable

donau-li palla.

Ha estat una rondalla

per a contar;

se l'heu trobada fada

posau-li sal.

Sa mort d'en Cabrinettis

De sa mort d'en Cabrinettis, xiribiu, xiribiu, bum, bum; bum, bum, bum,

de sa mort d'en Cabrinettis,

ens hem de recordar. Ah, ja, ja; Ah, ja,  ja,

ens hem de recordar.

I nostros que som quintos...

i nostros que som quintos

ens hem d'anar a lluitar...

ens hem d'anar a lluitar.

Vaig anar a ca s'hostalera...

vaig anar a ca s'hostalera,

que hi ha per a sopar...

que hi ha per a sopar.

Hi ha perdius en baile...

hi ha perdius en baile,

i arròs amb bacallà...

i arròs amb bacallà.

Que tienen los señores...

que tienen los señores,

que no volen sopar...

que no volen sopar.

Que tienen mal de amores...

que tienen mal de amores,

o mal de festejar...

o mal de festejar.

Encén es llum criada...

encén es llum criada,

mana- los a sopar...

mana-los a sopar.

A sa cambra més alta...

a sa cambra més alta,

i a sa de més allà...

i a sa de més allà.

La criada traidora...

la criada traidora,

se va aturar a escoltar...

se va aturar a escoltar.

Això no són señores...

això no són señores,

són lladres per robar...

són lladres per robar.

Es mocadoret

Aquest mocador, cosit en dilluns

que té es punts curts i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en dimarts,

que té es punts llargs i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en dimecres

és cosit els vespres i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en dijous

que té es punts nous i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en divendres

és cosit dels gendres i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en dissabte,

és cosit del sastre i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador, cosit en diumenge,

no poden fer feina i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Aquest mocador i es qui l'ha cosit,

està mal ferit i és coneixedor.

"Morenita del alma i és coneixedor".

Venia de Son Ramon

Venia de son Ramon

de tallar ses romegueres

i vaig perdre sa somera,

mal d'altri rialles són. (Bis)

Quan som es Pla d'es Cós

es bastiment pos vela:

- Ara és hora, Magdalena,

que refermis tes amors. (Bis).

A sa Creu de na Bernarda,

duia trot de peixater,

per por de s'altre guerrer,

que no em fes pegar esquenada. (Bis)

Quan som davant es portal,

allà on tots hem d'anar,

allà em vaig voler senyar

perquè Déu em guarda de mal.(Bis)

Quan vaig ser es torrent,

que amb un bot el vaig passar,

caminant d'allà, d'allà,

feia més via que es vent. (Bis)

Com vaig ser damunt es coll

i fins a son Rebostet,

Magdalena, per veure't

feia més via que es sol. (Bis)

Quan som a son Rebostet

i la vaig sentir xerrar,

amb un bot em vaig tirar,

a su- ran d'es pouet. /Bis)

Estava abrasat de set,

s'aigua no em vaig mirar;

em donar cadira per seure

i amb ella vaig festejar,

fins a l'hora d'anar a jeure.

Dominé

Alça els ulls, per l'estimada.

Dominé!

Alça els ulls que Déu ho vol.

Una dona llarga i prima

Una dona llarga i prima,

ara va de bo!

Seca com un bacallà,

ara va de bo!

Seca com un bacallà,

ara va de bo, que de bo va!

Es passeja per la vila,

ara va de bo!

Caragols qui en vol comprar?

ara va de bo!

Caragols qui en vol comprar?

ara va de bo, que de bo va!

A quant els veneu, madona?

ara va de bo!

A sis van a mesurar,

ara va de bo!

A sis van a mesurar,

ara va de bo, que de bo va!

No els em podeu dar a quatre?

ara va de bo!

A quatre no els puc dar!

ara va de bo!

A quatre no els puc dar!

ara va de bo, que de bo va!

Que mal vos caigués es covo,

ara va de bo!

I no el poguéssiu aixecar,

ara va de bo!

I no el poguéssiu aixecar,

ara va de bo, que de bo va!

Quan va haver voltat cantó,

ara va de bo!

Es covo li trabucar,

ara va de bo!

Es covo li trabucar,

ara va de bo, que de bo va!

Si aferraren set o vuit homes,

ara va de bo!

I no el pogueren aixecar,

ara va de bo!

I no el pogueren aixecar,

ara va de bo, que de bo va!

Després hi va anar en...

ara va de bo!

I tot d'una el va aixecar,

ara va de bo!

I tot d'una el va aixecar,

ara va de bo, que de bo va!