Bernat Lliteres Mulet - Jaume Cabrer

Cantem perquè ha arribat un jorn molt especial a Mallorca, dia de l'Àngel.

Sempre he pensat que si hi ha una jornada que defineix el caràcter mallorquí és fora cap dubte aquesta data.

Tota la gent del poble surt d'excursió, amb grups naturals, a algun indret de Mallorca. Tothom porta a la senalla les mateixes coses: panades, robiols, crespells, vi, aigua, taronges, pa i taleca. Sa vega és extraordinària. Caldria fer un estudi sociològic per tal destriar la màgia de la jornada.

Hi ha de tot: participació, amistat, bon humor, solidaritat; es pren a compartir, jugar i tot el que fa possible que un poble pugui entrelligar les diferents generacions sens cap trauma ni trencament.

Naturalment que sempre n'hi ha que en arres d'una modernitat o, el que és pitjor, d'una comoditat, volen interrompre aquesta festa. Però no em preocupa gaire perquè sé que no ho aconseguiran.

	EL DIA DE L'ÀNGEL "És més llarg que una quaresma"

	Aquests costums tradicionals tenen sempre unes èpoques de reflexió i unes peces teatrals de caire més religiós. Nosaltres aquí tenim la quaresma.

		Set setmanes venen ara totes són de dejunar, per set que ja n'hem passades totes de riure i folgar. Sa Quaresma ja és venguda deixem anar ses cançons, aprenguem ses oracions que és cosa més avinguda. Els Dijous Sant estimada vos havia de dur confits. Sa butxaca foradada i varen ésser sortits. Ja som a sa Setmana Santa. Què són de prop els confits! Desgraciada de berganta que el divendres no n'ha vists.

	El dejuni ha estat molt rigorós. No han tancat les Carnisseries, com abans, però no hem comprat gaire carn. Recordem la dita popular: " Si menges carn, sa Jaia Serrada vendrà i te'n durà". Ja hem menjat llegums: fava parada, faves cuinades, escudella de tota mena, faves tendres; arengades, gerret, sardines, salpes, oblades, cocarrolls, sopes mallorquines, escabetxo...
	Avui és el gran dia:	Sa Quaresma ja és passada Mare de Déu que no torn; que tenc s'esquena escorxada d'anar a dormir tan dejorn. Panades ens heu de donar grosses i ben atapeïdes; si no les teniu beneïdes ara vindrà s'escolà. Deixem el dol, cantem amb alegria i anem a donar les Pasqües a Maria. A Maria. Al·leluia!

	Cantem perquè ha arribat un jorn molt especial a Mallorca, dia de l'Àngel. Sempre he pensat que si hi ha una jornada que defineix el caràcter mallorquí és fora cap dubte aquesta data. Tota la gent del poble surt d'excursió, amb grups naturals, a algun indret de Mallorca. Tothom porta a la senalla les mateixes coses: panades, robiols, crespells, vi, aigua, taronges, pa i taleca. Sa vega és extraordinària. Caldria fer un estudi sociològic per tal destriar la màgia de la jornada. Hi ha de tot: participació, amistat, bon humor, solidaritat; es pren a compartir, jugar i tot el que fa possible que un poble pugui entrelligar les diferents generacions sens cap trauma ni trencament. Naturalment que sempre n'hi ha que en arres d'una modernitat o, el que és pitjor, d'una comoditat, volen interrompre aquesta festa. Però no em preocupa gaire perquè sé que no ho aconseguiran. Els jocs més coneguts són:
	Amb l'engronsadora:	Sa gallina blanca tot ho escampa sa negra tot ho aplega. Es corb, en tocar-lo, fa es mort. Es camí de Ciutat ses formigues l'han rovegat, n'han feta una fossa d'una canya grossa, d'un almud i mig de sal. Sa figa secaiona, si no cau, avui, caurà, demà. Si no cau, demà, passat demà. Si no cau, passat demà, s'altre. Si no cau, s'altre, s'altre. Sa més forta! Sa mitjancera! Sa de no res! I a baix d'aquest bres!

	Amb la corda:	Un, dos a les xancles, un i dos de peu coix, un i dos la mà en terra, un i dos i "adiós". Molt m'agraden ses panades perquè tenen pebre bo; ses nines de Manacor, duen sa falda girada.

	De rotllana:	Saps qui és mort? Sa coa d'es porc. Saps qui l'enterra? Sa guitarra. Saps qui riu? En Montseriu. Saps qui plora? Na Mengola. Rotlo, rotlo Sant Miquel tots els àngels van al cel carregats amb un baül tira't de cul. Comprau peix? Ja l'hem comprat. Rentau-lo. Ja l'hem rentat. Fregiu-lo. Ja l'hem fregit. Menjau-lo. Ja l'hem menjat. Beveu aigua? Hi ha una mosca. Beveu vi? Hi ha un mosquit. Beveu vi bo? Ui! que és de bo. Renta que renta que s'aigua és calenta. Renta que renta, que s'aigua fa pudor. Tots a dormir! Qui s'ha compixat en el llit?...

	En filera:	Una teringa de tot el carrer en mitja hora passa i en mitja hora ve. En tocar migdia, s'angelet ja ve, posarem tauleta i dinarem ben bé.

	A la somereta:	Arri somereta anirem a Son Vivot, veurem Na Joanota com bolcava el seu al·lot. Arri cavallet anirem a la mar, durem peixet per demà dinar. Arri somereta anirem a Ciutat, a veure sa tia i es conco En Bernat.

	Jocs de triar:	Quantes pedretes hi ha en aquest carrer? jo les sé comptar molt bé, n'hi ha una, n'hi ha dues, n'hi ha tres, n'hi ha quatre, n'hi ha cinc, n'hi ha sis, n'hi ha set, n'hi ha vuit, n'hi ha nou per entrar en es Carrer Nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan que surti sa més gran. Zero, mig, un, dos, tres... vint-i-vuit, vint-i-nou trenta i alou sa banya i es bou.

	I sobre tot, cantar i ballar:	La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà posau foc a la caldera i la caldera bullirà. Mestre Frau, un menestral, que només fa gabions per tancar-hi els aranyons que li boten pes corral. Nyam- a- nyam es ciutadà, nyam-a-nyam en Pep Roquer de sa xuia d'en Copeo un sopar en varen fer. Cala pitxic, cala pitxoc, una gallina i un indiot.


	I moltes cançons de picat: Ton pare no té nas. Una al·lota molt guapa. Dominé, Plou i fa sol. En Pep Gonella té. Peixatera, punyetera. Matancera. En Toni Bibiloni... Com he dit abans és la jornada per excel·lència, defineix el caràcter i fa possible, any rera any, la convivència entre tots els ciutadans d'aquest Artà tan especial i nostre.

	Jaume Cabrer Fito.