Festes - Jaume Cabrer

Toni - Abans eren més sonades, tothom les esperava amb veritable ansietat.

Joan - Ara també.

Jaume - Però alguna diferència hi deu haver.

T - Els anys quaranta les festes duraven tres dies.

Jo - Els noranta, deu.

T - Per això el tercer dia tothom ja va cansat de bauxa, tenen son i no participen tan activament com abans.

Jo - Hi pots anar qualsevol dia, a qualsevol hora i sempre hi trobaràs ple.

Ja- No heu de discutir per això. Les festes populars sempre tenen la mateixa estructura i el programa no sol variar gaire.

Jo- El temps canvien i és impossible amb tres dies fer totes les activitats que la gent demana.

T - Idò que no en facin tantes. A n'aquells temps cada dia hi havia quatre o cinc actes i cada any els mateixos. A primera hora del matí de cada dia de festa hi havia cercaviles amb xeremies, banda de música i cap-grossos

Jordi- Són molt antics els cap-grossos?

Ja- Segons en Llorenç Terrassa els compraren a Felanitx l'any 1.931 i costaren cent pessetes cada un.

Jordi- No són gaire vells. Per cent pessetes jo n'hauria comprat més.

T - Després, cap al capvespre, cucanyes, concursos i carreres de cavalls. L'horabaixa: Completes, Ofici Major, Concerts de L'Orfeó i la Banda de Música i el Ball de la Cisterna . El vespre, dia cinc, revetlla; dia sis i set, balls típics a la plaça.

Jo- Avui s'han augmentat en progressió geomètrica, pensa que hi ha dies que n'hi ha quinze o setze d'actes.

Ja- Semblen massa.

T - I ho són. A qualque hora n'hi ha tres o quatre. Un no sap on anar!

Jo- Nosaltres no, però els joves ho tenen ben estudiat i saben molt bé quines són llurs preferències. Et vull recordar que tot el programa que tu has dit, ara també es fa. Això si, alguna cosa menys , per exemple els cap-grossos només surten el matí de dia cinc; el Ball de la Cisterna ja no es fa, però no et preocupis que si els organitzadors ho sabessin es tornaria a fer i les completes s'han suprimit.

Ja- Perquè la Verge Maria, des de l'any 1.922, és Patrona del poble d'Artà i a una Patrona no li poden mancar Completes.

Jo- No vos preocupeu, no hi ha cap mala intenció, si ho sabessin ho tornarien programar.

Jo- No diguis dois. Avui hi ha més exposicions en un any que abans en tota la dècada.

T- Això si. La cultura ha avançat molt. Fa cinquanta anys aquests concerts de música clàssica no haurien estat possibles.

Ja- Ja està bé. Per molt que vulguem hem de reconèixer que les festes han anat a més i el millor seria que duràs molts anys. No ho trobau?.

Jordi- Si. De totes maneres voldria que em diguessis per què ho titules sempre porgar fum?

Ja- Perquè, porgar fum, és el que feim la majoria dels mortals que no volem imposar les nostres idees a ningú sinó que simplement les volem exposar fora cap manament especial , i...

FESTES

Els motius de la festa sempre són els mateixos, per molt que en parlàssim no sortiríem mai d'ells: rompre la barrera del que és quotidià, comprometre's en el joc, en el plaer; permetre que els diversos llenguatges ens penetrin els sentits: els perfums de la festa, els colors, la música, el menjar, les begudes i la relació humana que la festa estableix; sovint, són una de les maneres de combatre la solitud. Potser la festa ens retorna la capacitat de divertir-nos col·lectivament. Avui l'individualisme ens envaeix, això ho he pogut experimentar aquestes setmanes amb un fet que vos vull relatar. Ha arribat gent nova al meu carrer i han realitzat unes obres de "millora" que són les següents: Pujar un metre les parets i instal·lar damunt la que mira al carrer una espècie de tancat, amb reixa i canyís, per evitar veure i ser vist pels qui passen pel davant. Aquestes i altres extravagàncies del "progrés": manca de salutacions i de relacions veïnals; tot tipus de renous a qualsevol hora, m'han transportat al temps passat i, tot sol damunt la meva terrassa, somniï amb els meus veïnats d'antany: L'amo en Toni era la veu de l'antigor; en Joan, observador i renovador, home incapaç de veure mala intenció en cap manifestació humana; en Jordi, nin en edat del per què? i a mi que amb pertocava el paper que més m'agrada, animador de quimeres i encantador d'ideals.

Toni - Abans eren més sonades, tothom les esperava amb veritable ansietat. Joan - Ara també. Jaume - Però alguna diferència hi deu haver. T - Els anys quaranta les festes duraven tres dies. Jo - Els noranta, deu. T - Per això el tercer dia tothom ja va cansat de bauxa, tenen son i no participen tan activament com abans. Jo - Hi pots anar qualsevol dia, a qualsevol hora i sempre hi trobaràs ple. Ja- No heu de discutir per això. Les festes populars sempre tenen la mateixa estructura i el programa no sol variar gaire. Jo- El temps canvien i és impossible amb tres dies fer totes les activitats que la gent demana. T - Idò que no en facin tantes. A n'aquells temps cada dia hi havia quatre o cinc actes i cada any els mateixos. A primera hora del matí de cada dia de festa hi havia cercaviles amb xeremies, banda de música i cap-grossos Jordi- Són molt antics els cap-grossos? Ja- Segons en Llorenç Terrassa els compraren a Felanitx l'any 1.931 i costaren cent pessetes cada un. Jordi- No són gaire vells. Per cent pessetes jo n'hauria comprat més. T - Després, cap al capvespre, cucanyes, concursos i carreres de cavalls. L'horabaixa: Completes, Ofici Major, Concerts de L'Orfeó i la Banda de Música i el Ball de la Cisterna . El vespre, dia cinc, revetlla; dia sis i set, balls típics a la plaça. Jo- Avui s'han augmentat en progressió geomètrica, pensa que hi ha dies que n'hi ha quinze o setze d'actes. Ja- Semblen massa. T - I ho són. A qualque hora n'hi ha tres o quatre. Un no sap on anar! Jo- Nosaltres no, però els joves ho tenen ben estudiat i saben molt bé quines són llurs preferències. Et vull recordar que tot el programa que tu has dit, ara també es fa. Això si, alguna cosa menys , per exemple els cap-grossos només surten el matí de dia cinc; el Ball de la Cisterna ja no es fa, però no et preocupis que si els organitzadors ho sabessin es tornaria a fer i les completes s'han suprimit. Jordi- I per què es feien les completes? Ja- Perquè la Verge Maria, des de l'any 1.922, és Patrona del poble d'Artà i a una Patrona no li poden mancar Completes. T- Jo ho trob. Jo- No vos preocupeu, no hi ha cap mala intenció, si ho sabessin ho tornarien programar. T- No ho sé. El ball si que no pot faltar-hi , però el demés es per omplir. Jo- No diguis dois. Avui hi ha més exposicions en un any que abans en tota la dècada. T- Això si. La cultura ha avançat molt. Fa cinquanta anys aquests concerts de música clàssica no haurien estat possibles. Jo- Veus? no tot era millor abans. T - Millor no, diferent. Jo- Si. Però no tant. Ja- Ja està bé. Per molt que vulguem hem de reconèixer que les festes han anat a més i el millor seria que duràs molts anys. No ho trobau?. Jordi- Si. De totes maneres voldria que em diguessis per què ho titules sempre porgar fum? Ja- Perquè, porgar fum, és el que feim la majoria dels mortals que no volem imposar les nostres idees a ningú sinó que simplement les volem exposar fora cap manament especial , i...

	A porgar fum és on hauríem d'enviar, ara que estam en festes, a tots aquells que es creuen la guixa del món i pensen que el seu pensament és diferent dels demés, millor, més profund i ple de sentit; un sentit que no concedeixen els altres i que només comparteixen amb una minoria selectiva, "Jet Set", que cada cop pensa més semblant i que van ofegant la vida mil·lenària del nostre planeta i, com no, del nostre poble. Bones festes.