EN BERNAT LLITERES MULET

(Mostel i de Son Magranet)

 
 

 
 

 Cada temporadeta fem de topar-nos per fer la xerradeta i contar-nos les quatre quimeres que ens han passat pel cap darrerament. Si transcorre més temps, no passa res, és que no hi cap novetat.

 

A principi d'estiu ens vàrem trobar i  la conversa va girar al voltant de la seva activitat de glosador d'aquest darrer any.

 
 

- Escolta, ja està bé! avui només em parles de coses serioses i això s'ha acabat, ara t'explicaré com he passat unes quantes hores, d'aquests mesos, fent salut mental.

- Vaig llegir a l'Última Hora que feien un concurs de gloses, el setè, per a participar era obligat referir la glosa a una de les tres dites següents: Fer s'ullastre esbrancat, un paner foradat, la Seu plena d'ous. Decidit a participar-hi en vaig escriure tres:

 
 

Túnel:

Feren s'ullastre esbrancat

per guanyar ses eleccions

i posaren es milions

dins "un paner foradat",

i quin és es resultat?

S'envesteixen com a bous,

tot són bregues i renous;

per tot el món i sa bolla,

xerren des túnel de Sóller:

"tenen la Seu plena d'ous".

 
     
 

- L'altre tema, com ja saps, és el dels canets de per ciutat.

 
 

Merda de ca:

Sé que t'agrada guanyar

però un dia vares perdre

trepitjares una merda

de ses mils que a Palma hi ha.

Mos hem de mobilitzar

i exigir a s'autoritat

que ho dugui més controlat,

perquè no me farà creure

que compleix amb so seu deure

ni fent s'ullastre esbrancat.

 
     
 

- Aquestes dues les publicà L'Última Hora a la secció "Amics de la glosa" de divendres, 23 de maig  de 1.997. Però per aquest temps també vaig escriure aquesta:

 
 

Fulla groga:

Si una fulla torna groga

cau de s'arbre i se podreix

i lo mateix subsegueix

en so jovent quan se droga,

sa seva voluntat voga

de divendres a dijous,

si no bufen aires nous

si donam tan mal exemple

com els mercaders del temple

tenim la Seu plena d'ous.

 
     
 

- Però a mi m'han dit que vares guanyar el concurs i fins ara no m'ho has dit.

- La que va guanyar no va ser cap d'aquestes tres, va ser aquesta, titulada  Deu retxetes  i que va publicar el mateix diari dia tres de Juny.

 
 

Deu retxetes:

Deu retxetes exigiu

per entrar en aquest concurs,

no podré fer cap discurs,

es qüestió de fer es cap viu.

Jo me sent com a captiu

per fer tan curt es glossat

però si ho vol es jurat,

això és es meu telegrama:

per tal d'arribar a sa fama

faré s'ullastre esbrancat.

 
 

 
 

- T'has lluït, era ben necessari fer aquesta xerradeta, això dóna energia per a passar tot un any i encara deixar-ne una mica pel que ve.

-  Dia 25 de maig, el Diari de Mallorca, em va sorprendre publicant aquesta sota el pseudònim d'El Romansero i dedicada: "En el quefe d'Ossifar". Amb el títol:

 
 

Tu també fas cul-tura:

Assegut a un forat

tant per homo com per dona

tot té més solemnitat

que un sermó damunt sa trona.

Qualsevol renou ressona

i ho fa amb tanta intensitat

que pareix música bona

de sa millor qualitat.

Si, en estirar sa cadena,

t'atures a mirar-ho

com si fos per una antena

te vendrà sa inspiració

i tendràs més bona vena

que en Picasso o que en Miró.

Què me'n dius des paperet.

No veus que quan l'has emprat?

Per sempre guarda es secret

que millor s'hagi guardat?

Si l'agafes  petitet

queda com  un telegrama

reduït, concentradet,

que pareix canyella en rama.

Música i manuscrit,

i no diguem s'escultura

n'hi ha cap tan atrevit

que negui que això és cultura?

No ho has comercialitzat

perquè ets un mal venedor

i no en tens necessitat

ni t'ha arribat s'ocasió

i, fins i tot, no ho has firmat

i així no té cap valor.

Què "lo" teu ningú ho valora?

endavant, que això és igual,

te rebran amb una estora:

Ets un intel·lectual.

Que això és d'una minoria

per què no ho entén tothom?

Tal casta de fantasia

en tenim una per hom.

Si has de menester una lletrista

que te faci ses cançons

no t'empatxis de raons;

aquí en tens un a la vista.

 
     
 

- És necessari que en facis moltes de cançons i no et cansis mai. Aquesta agilitat no es pot perdre i a tots ens fa falta aquest sentit humorístic de la vida.

 
 

 
 

Jaume Cabrer Fito.