CANÇONER DE NADAL

La indagació sobre els elements integradors de la nostra cultura tradicional, en vistes a la recuperació de determinats aspectes que la memòria col·lectiva és en perill real d'oblidar, és un valor que, com a poble, hem d'esforçar-nos per dur a la pràctica.

Però aquesta indagació, si volem que resulti útil, no ha de ser feta amb la voluntat de retorn a un paradís perdut, un paradís que, per altra banda, mai no existí, ni amb la pretensió d'una idealització excessiva i reduccionista que converteix el passat en un tòpic fals i mistificat. Res més lluny, aquesta manipulació, de la  nostra intenció.

Es tracta de recuperar retalls no per al museu de curiositats i exotismes adreçats a distreure'ns de l'avorriment que genera el present massificat, sinó per reflexionar sobre uns comportaments del passat a la recerca d'aquells trets d'identitat cultural, lingüística i nacional  que ens asseguren l'única via assenyada de viure el present i envestir el futur des de l'opció per la continuïtat i el progrés d'una idiosincràsia específica, oberta i solidària, però amb els peus ben assentats sobre aquesta terra nostra, tan malmenada.

Recobrar un fragment de la història petita i casolana d'un poble mallorquí resulta un exercici humil, local, però conté dosis elevades de nobles intencions i comporta una opció de respecte i d'enaltiment del que ens és més familiar i proper i que, paradoxalment, massa sovint, negligim o ignoram.

Són les paraules que millor reflecteixen les meves intencions folklòriques. Estan tretes del pròleg del llibre "Guillem Crespí i Coll (Es Panderer). Gloses". Santa Margalida 1.996. Miquel Sbert i Garau. Edita: Obra Cultural Balear.

La nit de Nadal és extraordinàriament rica amb subtileses culturals, lingüístiques i socials. És des d'aquesta perspectiva que, com ja haureu encertat, la vull estudiar.

L'any 1.957 el P. Rafel Ginard Bauçà, T.O.R. va fer una descripció de les Matines de Nadal a l'Ermita de Betlem que ha estat un plaer tornar llegir. L'arribada des de tots els indrets a l'Ermita. El fogueró i la torrada de llonganisses, botifarrons, xuia fresca; pa tendre, sopes mallorquines amb  quatre dits de verdura, moniatos amb mel, etc. Són un miracle de concert.

Els Salms, la Sibil·la, el sermó de la Calenda i el Betlem, amb l'ermità, la sínia amb cadufos, els molins, les casetes, els anyells, indiots, xotets, pans, taronges i el Bon Jesuset que reia, conformen un món fantàstic.

Avui ens pertoca recordar les Matines dels anys cinquanta- seixanta, quan a Mallorca arribava el canvi amb les perspectives del turisme i l'església respirava un aire post-conciliar que mostrava unes possibilitats molt engrescadores.

El conjunt de celebracions litúrgiques i cants que es feien el vespre abans del dia de Nadal tenien un període de preparació que solia durar dos mesos i els assatjos eren un preludi d'un jorn molt especial i important. Gràcies a Déu avui molts d'aquests aspectes es conserven i no tenc cap dubta que hi ha moltes persones que ho han fet possible i que ho seguiran fent.

La part litúrgica no hem correspon a mi, crec que tots hi estam d'acord. Només parlarem dels cants i parlaments.

A la nit de Nadal, entre d'altres, hi escauen  el "Vou- Veri- Vou",  l'Anunci de l'Àngel, la Sibil·la, el sermó de la Calenda, els pastorets, Santa Nit, A vint-i-cinc de desembre i l'Adeste Fideles.

La Sibil·la era el plat fort de la nit. A Artà hi havia el costum de cantar-la després del Te Deum laudamus.

Pujava a la trona amb una túnica blanca molt fina que arribava fins als peus i una sobrevesta que arribava fins prop dels genolls, de seda vermella, amb cinyell, i folgades mànegues amb puntes i bufades, amb una mitra oriental de la qual penjava un vel de fina gasa blanca que caia per l'esquena, al cap, i brandava una espasa en sentit vertical. Cantava amb interludis d'orgue totes les estrofes. El seu origen no es pot precisar, però sabem que el segle XVI ja es cantava.

La melodia és de pur regust mossàrab. La lletra és presa del llibre de poesies de fra. Anselm Turmeda, mallorquí del segle XIV. I en realitat es tracta de l'adaptació d'un text provençal anterior, procedent a la vegada d'un text llatí". ( P. J. Massot i Planes. "Cançoner Musical de Mallorca").

Una aproximació de les persones que han cantat la Sibil·la aquests darrers anys podia  ser la següent:

18.- Miquel Mestre Genovard.                             

19.- Pepin Pérez Corraliza.

20.- Pedro Riera Garau.

21.- Jaume Ginard Palou.

22.- Pascual  Romà Carrió.

23.- Biel Mestre Juan.

24.- Maria Nadal Cursach.

25.- Joana Ginard Brunet

26.- Carme López Martí.

27.- Catalina Piris Obrador.

28.- Catalina Bisbal Nadal.

29.- Irene Gili Pérez.

30.- Catalina Ginard Obrador.

31.- Eva Pérez Cano.

CANÇÓ DE BRESSOL.

No, nin, no, li diu sa mare

No, nin, no, en es petitó,

no, nin, no, quan lo colgava

i tot era no, nin, no.

No, nin, no. No, nin, no

una engronsadeta en el nin petitó.

Vou- veri- vou...

vostra mareta vos adorm dins el bressol.

ANUNCI DE L'ÀNGEL.

Alegrau-vos, no us regireu,

venc a donar-vos una gran nova:

Ara i aquí Déu es fa home,

dau-li acollida, no el rebutgeu.

Anem, anem, anem a cercar-lo

corrent junts cantant i ballant,

que Jesús el Déu fet infant

és d'amor mesura qui vessa.

No el cerqueu dins el bressol,

ni mireu lluny fora del món.

Ell és aquí "Déu amb nosaltres"

és nat i espera que el conegueu.

Anem...

Deixau que us parli en la pregària,

fes-lo real en cada instant,

reconeixeu-lo en el germà

i celebrau-lo en comunitat.

Anem...

SIBIL·LA.

El jorn del Judici.

Parrà el qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,

homo i ver Déu eternal

del cel vendrà per a jutjar

i a cada un lo just darà.

Gran foc del cel davallarà

mars, fonts i rius, tot cremarà,

daran los peixos horribles crits

perdent los seus naturals delits.

Ans del judici l'Anticrist vendrà

i a tot lo món torment darà

i se farà com Déu servir

qui no'l crega, farà morir.

La seu regnat serà molt breu,

en aquell temps sot poder seu,

moriran màrtirs, tots a un lloc,

aquells dos sants Elies i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat

mostrant-se fosc i entelat,

la lluna no darà claror

i tot lo món serà tristor.

Als bons dirà: - Fills meus, veniu!

benaventurats, posseïu

el regne que està aparellat

des de que el món va ésser creat!

Als mals dirà molt agrament:

- Anau, maleïts en el turment!

anau, anau al foc etern

al vostre príncep de lo infern!

Oh humil Verge!

Vós qui heu parit,

Jesús Infant aquesta nit,

a vostro fill vullau pregar

que de lo infern nos vulla guardar!

Lo jorn del judici

parrà el qui haurà fet servici.

SERMÓ DE LA CALENDA.

En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

Estimats germans:

Fa prop de dos mil anys, a Betlem, tal vespre com a nit, va néixer el Bon Jesús. Queien uns moixells de neu com a llana per filar. El món, per rebre el Messies, se posava de blanc. Corria un airet que tallava. I vet aquí que cop en sec s'atura sa neu i el cel s'aclareix i els àngels encenen les llànties de la Glòria, com si se preparàs una gran festa.

Uns pastors vetlaven i , abrigats amb les pellisses, s'escalfaven arremolinats en es foc. Jo no sé quina alegria els brollava del cor: Ni ells mateixos no se'n podien avenir.

Al fil de la mitja nit, Oh Mare de Déu!, quina clarendera! Què serà? Què no serà? La resplendor s'acosta i, dins aquella polseguera de llum, hi va un esbart d'àngels, vola que vola, cantant com a rossinyols i tirant-se estels, per joc, un amb l'altre.

Els pastors s'ho miraven embadalits i una mica porucs. I els àngels digueren:

- Pastorets, bons pastorets, no tingueu por! Vos duim una bona nova molt alegre. Acaba de néixer el Messies per la salvació del món. Anau i el trobareu a una cova de les foranies de Betlem bolcat amb pobres draps, dins una menjadora.

I "Glòria a Déu i pau als homes", refilen els àngels mentre, volant, se fonen dins la llunyania. Els ecos dormits se deixondeixen i reprenen amb veu clara: "Glòria a Déu i pau als homes".

Els pastors que vetlaven criden els qui dormien i tots parteixen cap a Betlem. La neu cruixia i s'enclotava. Camina, caminaràs, destrien la cova ben perfilada amb un rest d'estels.

Ja hi són! Els pastorets demanen per entrar. Quina pobresa! Ni una cadira per seure. No hi ha més domassos que les teranyines. Per bres , una menjadora. Per matalàs, un poc de palla troncuda. Per braser, els alens de la mula i el bou que miren l'Infant amb ulls astorats. El nin tremola de fred i la Mare li estreny  els peuets blaus per donar-li un poc de calentor.

Els pastors, cruixits d'esglai diví, miren i callen. Però tot seguit, rompen en mil exclamacions, fan jocs al Bon Jesús i li diuen coses. I ells amb ells:

- Serà un valent pastor!

- Un pastor? Un profeta!

- Més que un profeta! El Messies! Ho han dit els àngels.

Mentrestant la Puríssima, damunt falda, els presenta el Minyonet, i els pastors li besen els peus i l'adoren. Donen l'enhorabona a Josep i Maria, i omplen la cova de presents: Bresques rosses de mel, gerricons de llet molsissa, xotets sense màcula, peces de formatge tendre, platades de brossat, alfabions d'olives, pa de l'hora, cistelletes de panses i de figues seques, dàtils confitats, penjolls de raïms i de magranes, nous i ametles, i una garrafa d'arrop i una malvasia. L'Infantó somriu. La Puríssima i Sant Josep ploren d'agraïment.

Siguem infants i, aquesta nit, en adorar el Verb fet carn, duguem- li el present d'un cor net. I que les festes de Nadal, que tenen gust de torrons, neules i coques bambes, gust de rondalles i de cançons populars, gust de cel i d'innocència, siguin per tots santes i alegres. Amén.

En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.

SANTA NIT.

Clara nit! Santa nit.

Son pregon plana al món,

només vetlla la Verge i l'espòs,

contemplant el dolcíssim repòs

de Jesús amorós,

de Jesús amorós.

Clara nit! Santa nit.

Dalt del cel una veu:

"Al·leluia!" els diu als pastors,

"alegrau-vos i alçau vostres cors,

que és nat el Redemptor,

que és nat el Redemptor.

Clara nit! Santa nit.

Somrient dolçament,

Déu Infant circumdat de claror

baixa al món a aclarir la foscor,

Al·leluia Senyor!

Al·leluia Senyor!

A VINT-I-CINC DE DESEMBRE.

A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum.

Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet

Fill de Maria, és nat en una establia. Fum, fum, fum.

Allà, dalt de la muntanya, fum, fum, fum,

si hi ha dos pastorets abrigadets

amb la pell i la samarra,

menjant ous i botifarra. Fum, fum, fum.

Déu mos do unes santes festes! Fum, fum, fum.

Faci fred, faci calor, serà millor

de Jesús fer gran memòria

perquè ens vulgui dalt la Glòria. Fum, fum, fum.

És necessari recobrar algunes cançons de tradició oral, com per exemple les que ens mostra D. Andreu Ferrer Ginard. (“Costumbres de nuestra tierra”- Folklore Balear).

En un recambró                                                        

Maria estava soleta                                                   

l'àngel hi va entrar

per la finestreta.

- Déu vos guard Maria

de gràcia sou plena.

Parireu un fill

serà fill de Verge

es  dirà Jesús

Rei de Cel i terra.

Sant Josep feia un ramet

no sé de quina rameta

per agranar la coveta

per néixer el Bon Jesuset.

En mig de l'hivern

enredat de fred

de Maria, Verge i Mare

Hogara! Hogara!

va néixer el Bon Jesuset.

Va venir tot desnuet

i nat d'una Mare pobre

que en penes té fil de roba

per cobrir el seu cosset.

Pastoret d'on véns, de la muntanya, de la muntanya.

Pastoret d'on vens, de la muntanya de veure el temps.

Quin temps fa? Plou i neva, plou i neva.

Quin temps fa? Plou i neva per allà.

Ara ve Nadal;

menjarem torrons

i amb una guitarra

cantarem cançons.

Alegra't, panxeta

que Nadal ja ve:

menjarem carneta

i arrosset també.

El repertori era extens i variat, el folklore de Nadal és ple de cançons. No sempre eren les mateixes, les nadales variaven d'un any a l'altre, però sempre tenia aquest caràcter festiu i alegre.

Després la Missa del gall i a la sortida de Matines, un bon ressopó de coques i ensaïmades, torró, neules i un piscolabis de bon vinet o melvasia.

Que molts anys puguem veure les festes de Nadal amb salut i alegria. Amén.

Jaume Cabrer Fito.