|
1.
A l'estupenda novel·la de Colum McCann En la foscor es
narra un fet verídic de la construcció del metro de Nova
York: l'excavació sota el riu Hudson corria a càrrec de
negres nord-americans i d'immigrants irlandesos i italians;
un d'ells, un italià que encara no sap parlar l'anglès,
veu un petit forat a la paret, senyal inequívoc que està a
punt de produir-se una ensulsiada; malgrat que crida, la
seva manca de recursos lingüístics endarrereix l'alerta i
fa inevitable la catàstrofe. Aquest home, que tindrà
remordiments tota la vida, dedica tots els seus esforços a
aprendre anglès quan és rescatat. Doncs bé, a casa nostra
les coses van exactament a l'inrevés: Renfe ha expedientat
el cap d'estació de Reus per utilitzar el català.
L'argument de la poderosa companyia és que el català no
l'entén tothom i per tant podria provocar una catàstrofe.
Els de casa s'han d'adaptar a la llengua dels de fora; és
com si a la novel·la de McCann haguessin expedientat els
treballadors de Nova York per no saber italià.
2.
Un jove senegalès que viu a Granada venia còpies pirata de
CD i ha estat condemnat a aprendre el castellà; és una
mesura humanitària, car el jutge, en comptes de presó, ha
pensat que li era molt més útil aprendre la llengua del
país on viu, com ja ha fet en ocasions anteriors amb èxit.
Aplaudeixo aquesta mesura didàctica del jutge andalús. Ara
bé, em pregunto què passaria si un jutge català
sentenciés un reu a aprendre el català: els titulars dels
diaris, els conspicus tertulians de tots els mitjans i els
opinadors condemnarien aquesta conducta del jutge
corresponent i li dirien el nom d'un porc.
3.
Ja tenim aquí Sant Jordi, un dels dies més emblemàtics de
Catalunya, dedicat a la literatura catalana, nascut com a
tal i puntal de la indústria del llibre en català. Doncs
bé, si seguiu la premsa catalana observareu una dada
aclaparadora: la majoria de l'espai de llibres està dedicat
a la literatura escrita en castellà. Quan hi ha la Fira del
Llibre de Madrid, per exemple, a ningú no se li ha
ocorregut dedicar no ja la major part, ni tan sols una
mínima part a la literatura catalana, gallega o euskera. Si
ho plantejaves et dirien il·lús i fanàtic.
Aquests
tres casos revelen més sobre la situació de la llengua
catalana que mil discursos i mil explicacions. Són la vida
mateixa: la realitat pura i dura.
Font: Article aparegut al diari Avui (21/4/02)
http://www.avui.com/avui/diari/02/abr/21/30121.htm.
(desconeixem si el diari mantén activa aquesta
pàgina)
_____________________o0o_________________________
Rosa
de Ozollo i Garcia
Campus Extens / Unitat de Normalització Lingüística
Universitat Illes Balears
Edif. Guillem Cifre de Colonya
Cra. de Valldemossa Km 7,5
07071 Palma
Telèfon:
34 (9) 71 172753 Fax: 173190
Adreça electrònica: rosa.deozollo@uib.es
_________________________________________________
|
