Exposició a "S'Agricola". Manacor
Del 23 de desembre de 2003 a 15 de gener de 2004
Associació Cultural S'Agricola
Sa Bassa, 4. Telèfon 971 55 00 16
Manacor

Inauguració, 23 de desembre de 2003. A les 20 h.

- Andreu, si aquestes són les descartades, com deuen ser les obres de l'exposició?
- Ves-hi i ho sabràs (hi aniré, i m'agradaria anar-hi a la inauguració, únic moment que hi podré veure l'autor).

Andreu contempla i me mostra, satisfet, els quadres que no caben a l'exposició de S'Agricola. Andreu contempla i me mostra, a ca seva de Manacor, la seva trajectòria artística, la trajectòria d'un geni de la pintura. Jo no soc un expert ni molt manco, però me resulta evident, a l'abstracte, l'obra artística de l'artista i l'embadurnament de pintura sobre tela que pugui fer una persona qualsevol, i fa estona que he observat que l'ètica no existeix sense l'estètica (i que no venguin els "recuperadors" de sempre a explicar-me l'estètica i l'ètica de la guerra o de la violència en sí mateixa, o quan la feim per defensar valors sobrenaturals o unitats de destí universals. Cap guerra, agressió o violència té ni un gram d'estètica ni un gram d'ètica, ni un gram de justificació), així com reconec que me resulta molt més fàcil admirar la perfecció figurativa que l'abstracta. 

La visió de l'amic m'oculta la visió del geni que és l'amic. Me mostra un quadern de dibuix de quan era alumne de Secundària, me mostra els dibuixos d'anatomia de quan era estudiant de Belles Arts a l'Acadèmia de Madrid. La nota més baixa era un únic 7 (un 7 a l'Acadèmia és molt més que un 10 a l'Institut). Hi havia un 11 i un 12 sobre 10. Li vaig demanar per fotografiar-lo a ell mostrant-me el quadern o dues d'aquelles làmines. No m'ho va autoritzar:

- Per què vols fotografiar el que feia quan tenia 15 i 20 anys? Fotografia el que faig ara! 
Jo el vaig conèixer a mitjans del anys 60, era professor, molt estimat dels seus alumnes, al Col·legi de Sant Josep "Obrer". En aquell temps pintava, quadres considerablement grossos, les estacions del "Via Crucis" de l'Església de Sant Josep. 30 anys desprès seguia pintant (o pintava novament) motius a aquella església, convertida en una exposició temàtica permanent d'Andreu Llodrà. "Demà, precisament, vendrà a dinar Don Sebastià Arrom, per a mi, un amic"

I els quadres d'ara, fins i tot els que no han cabut a l'exposició, fins i tot per a un inexpert, tot i ser abstractes, són bells, són explosió torrencial expressiva i, per a mi, amb significat: Una catedral o un claustre futur, l'univers diví vist des de l'exterior d'una finestra d'un edifici que dona a la mar, una casa eivissenca a Menorca, un edifici clàssic del que la façana convertida en cara t'ofereix entrar, pels ulls a la seva profunditat, en aquest jugues amb la reversibilitat de figura i fons (en un sentit pot ser un toro de Costix, en l'altre l'estrangulació, potser del propi autor),... i aquest és molt eròtic. Andreu riu obertament, rialla fresca, natural, espontànea:

- Per què els científics sempre tendiu a figurar l'abstracte?
- Home, tu també hi deus veure un significat als teus quadres, es més, els deus haver pintat mirant paisatges amb objectes...
- No, jo pint al meu taller o a ca meva, tanc els ulls i veig, els obro i pint, retanc per a seguir veient els detalls,... Pint el que veig al meu interior i no me preocup per trobar-li un significat concret.
(tot molt cert, excepte, possiblement, que no vegi un significat concret clar a cada una de les seves obres abstractes. Si el meu dubte fos cert la seva expressió verbal s'hauria d'entendre també com una expressió abstracta).

Antoni Ramis Caldentey. 23 de desembre de 2003