Arc-46: Cultura 
Tornar a la primera

Cultura

El món català
Converses amb D. Melcior
Dia del Llibre
El Plany de Son Corbell
Encarna Viñas
Francesc de B. Moll
Francisco Bisquerra
Geni Llodrà
La Familia
La Sagrada Familia
Maupassant
O desejo de Kianda
Pep Miquel Camps
Polipoesia
Stanley Kubrick
Tià Zanoguera

Pep Miquel Camps, la nova veu de Mallorca  

 

El passat divendres, dia 10 de Maig (2002), a la vesprada negre i fresca de Valldemossa, on no hi havia ni una ànima al carrer, excepte les nostres dues; Pep Miquel Camps, "la nova veu de Mallorca", presentava, a l’auditorium de la Costa Nord de Valldemossa, el seu primer disc. L’auditorium presentava un ple de gom a gom. Molts d’amics del jove cantautor mallorquí es varen haver de quedar defora i contentar-se en sentir la música i la seva veu apagades pels greixuts murs de l’edifici.

Dins, un ambient càlid i familiar, en penombra suau, donava pas a la música de l’orquestra  Art Acústic Band  (Pere Contereras, baix i cors; Rosa Santandreu, percussió i cors; Noel Quintana, teclats; Bernat Company, bateria; José Martínez, guitarra acústica; Masa, guitarra elèctrica) molt digne acompanyament de les distintes cançons que anava cantant aquest nou cantautor mallorquí: Pep Miquel Camps, la nova veu de Mallorca. Que, vist el panorama musical general, ja no és pot considerar com una futura brillant promesa, sinó que és una jove consistent realitat consolidada (especialment arreu de les Illes, Catalunya i País Valencià).

Destaca la netedat i claredat de la seva veu, el seu posat tranquil, suau, sense estridències... El so de la seva veu ens recordava el també nostre, i molt més experimentat, Tomeu Penya, però, com ja he dit, amb una veu clara i neta i amb un posat que n’era quasi l’antípoda: un cap sense cap pel a la cara (ni al cap), sense capell ni ulleres i les seves lletres, igualment excel·lents, molt menys greixudes que les del nostre inestimable Tomeu, del qui Josep Miquel es declara admirador i amic des de la seva infància.

Va estar acompanyat, en tot moment, per tota la seva família: pare, mare, germanes, padrina,..., tot i que Margalida, la seva nebodeta petita protagonista de la cançó del mateix nom, estava dormint i somiant amb els angelets; així com molts d’amics, entre els que destacam a Catalina Felani qui, juntament amb Guillem Sansó, és una de les persones que més lletres va aportar al seu repertori. Igualment, estava present a l’acte, Llatzer Mèndez, d’Osifar, qui, al final, va fer uns comentaris molt elogiosos de l’actuació de Pep Miquel Camps i l’orquestra, a la que el blanc artístic de Rosa no podia passar menys percebut. Ens feia pensar amb la cançó Et donaré una rosa de gran èxit, especialment, per Sant Jordi, a Catalunya.

A continuació vos presentam el contingut del seu disc, disc que no ha de faltar a cap discoteca de cap escola, institut, centre d’informació, centre cultural, centre social,... ni de cap casa nostra. Podeu adquirir el vostre a Xocolat i a tots els centres de venta de discs:

1. Desamor (Lletra: Catalina Felani. Música: Pep Miquel Camps)
2. Somni (Catalina Felani, Pep Miquel Camps) 
3. Sa Casa vora es torrent (Guillem Sansó, Joan Bibiloni) 
4. Marglida (Catalina Felani, Pep Miquel Camps) 
5. Et donaré una rosa (Guillem Sansó, Joan Bibiloni) 
6. Digues-me (Guillem Sansó, Joan Bibiloni) 
7. L'Amo en Miquel (Guillem Sansó, Joan Bibiloni) 
8. Set històries (Tala Servera) 
9  SI no vens amb mi (Guillem Sansó, Joan Bibiloni) 
10.El primer amor (Catalina Felani, Pep Miquel Camps) 

És una producció de BLAU, dirigida i realitzada per Joan Bibiloni.
Arranjaments, direcció musical i assistència a la producció: Tolo Servera 
Enregistrat als estudis RENOU DE FONS i mesclat als estudis SWING per Joan Bibiloni i Tolo Severa.
Edició i mastering realitzats als estudis AUDIOSUIT per Carlos Lambertíni i Toni Noguera.
Fotografia: Miquel Font. Disseny gràfic: Ferran Slntes 
Pep Miquel Camps, veu 
Carla Duarte, bateria 
Xavier Legrans, percussió 
Joan Bibiloni, guitarra de dotze cordes, guitarra espanyola i clavecí 
Tolo Servera, baix, guitarres elèctriques, guitarres acústiques, piano, teclats i programació 
Toni Cuenca, contrabaix (Digues-me) 
Pep Toni Rubio, flabiols, canyes i grall (Et donaré una rosa) 
Pedro Contreras, cors.

Pep Miquel, al seu disc, diu: “Vull agrair a Catalina Felani la seva aportació poètica que m'ha inspirat a fer les meves primeres cançons. També vull donar les gràcies a la meva família pel seu gran suport i a tots els meus amics per ésser així com són. A tots ells i especialment a la petitona de la família, la meva neboda Margalida els dedic aquest disc”. Pep Miquel.

Com deia, anem a comprar aquest disc, a gaudir de les seves lletres, música i veu... i esperem tant poder-lo aplaudir, en directe, a les múltiples gales populars d’aquest immediat estiu, com que ens regali amb l’edició de molts nous discs.

Pep Miquel Camps, orquestra Art Acústic Band., Blau, Costa Nord de Valldemossa, enhorabona, sort, vista i endavant.

Arc-46. Maig del 2002  

A continuació reproduïm la lletra de la cançó L'amo en Miquel de Guillem Sansó. La música i veu l'haureu de cercar adquirint el disc o escoltant les emissores locals o estatals (a les seves emissions locals) de les Illes, Catalunya i País Valencià i altres països de llengua catalana; o, amb menys freqüència, a les emissions estatals.

L’amo en Miquel, que és viu, no xerra quasi mai,
l’amo en Miquel t’escolta mentre fuma amb pipa,

l’amo en Miquel, que riu quan tu li dius que et conti
batalles de quan ell era més jove.

L’amo en Miquel és gran però no morirà mai,
l’amo en Miquel és etern com ho és aquest bar,
l’amo en Miquel que et xerra només amb una rialla
i et conta, quan ell vol, una rondalla.
 
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de
tot,
hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l’amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un
conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha princesa.
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de tot,
hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l’amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha una princesa.
 
L’amo en Miquel s’asseu sempre en es mateix racó
d’aquell vell bar on es món sempre és millor,
l’amo en Miquel que mira com a poc a poc sa vida
es compon de mica en mica en aquest bar.
 
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de tot...
 
És savi per tants anys, savi per tanta vida,
per tanta d’experiència, l’amo en Miquel.
 
Era i no era un cavall groc, i en Joanet d’amunt de tot,
Hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l'amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha princesa.

 

anar a la galeria

 

ã D'aquest escrit: Arc-46. De la veu, les lletres i les músiques: Pep Miquel Camps, Blau i els distints autors i autores.

Es permet la reproducció total o parcial d'aquest l'escrit sempre que es citi la procedència i autors

 

 

 

 

L'Arc-46 és un grup de comunicació ecològic i humanista social, un grup de comunicació d'informació i orientació educatives, un web educatiu i conjunt d'eines d'orientació, així com una veu lliure no oficial dels sense veu de les Illes Balears. http://mallorcaweb.net/arc46 . Igualment és un web de coordinació de l'AHC i de la FEH. 
Any de fundació: 1998. Coordina aquest web: Antoni Ramis Caldentey.

WEB hostatjat a:

Des de Setembre de 2002: