|
El
passat divendres, dia 10 de Maig (2002), a la vesprada negre i
fresca de Valldemossa, on no hi havia ni una ànima al carrer,
excepte les nostres dues; Pep Miquel Camps, "la nova
veu de Mallorca", presentava, a l’auditorium de la Costa
Nord de Valldemossa, el seu primer disc. L’auditorium presentava
un ple de gom a gom. Molts d’amics del jove cantautor mallorquí
es varen haver de quedar defora i contentar-se en sentir la música
i la seva veu apagades pels greixuts murs de l’edifici.
Dins,
un ambient càlid i familiar, en penombra suau, donava pas a la música
de l’orquestra Art
Acústic Band (Pere Contereras, baix i cors; Rosa
Santandreu, percussió i cors; Noel Quintana, teclats;
Bernat Company, bateria; José Martínez,
guitarra acústica; Masa, guitarra elèctrica) molt
digne acompanyament de les distintes cançons que anava cantant
aquest nou cantautor mallorquí: Pep Miquel Camps, la nova veu de
Mallorca. Que, vist el panorama musical general, ja no és pot
considerar com una futura brillant promesa, sinó que és una jove
consistent realitat consolidada (especialment arreu de les Illes,
Catalunya i País Valencià).
Destaca
la netedat i claredat de la seva veu, el seu posat tranquil, suau,
sense estridències... El so de la seva veu ens recordava el també
nostre, i molt més experimentat, Tomeu Penya, però, com
ja he dit, amb una veu clara i neta i amb un posat que n’era
quasi l’antípoda: un cap sense cap pel a la cara (ni al cap),
sense capell ni ulleres i les seves lletres, igualment excel·lents,
molt menys greixudes que les del nostre inestimable Tomeu, del qui
Josep Miquel es declara admirador i amic des de la seva infància.
Va
estar acompanyat, en tot moment, per tota la seva família: pare,
mare, germanes, padrina,..., tot i que Margalida, la seva nebodeta
petita protagonista de la cançó del mateix nom, estava dormint i
somiant amb els angelets; així com molts d’amics, entre els que
destacam a Catalina Felani qui, juntament amb Guillem
Sansó, és una de les persones que més lletres va aportar al
seu repertori. Igualment, estava present a l’acte, Llatzer Mèndez,
d’Osifar, qui, al final, va fer uns comentaris
molt elogiosos de l’actuació de Pep Miquel Camps i
l’orquestra, a la que el blanc artístic de Rosa no podia passar
menys percebut. Ens feia pensar amb la cançó Et donaré una
rosa
de gran èxit, especialment, per Sant Jordi, a Catalunya.
A
continuació vos presentam el contingut del seu disc, disc que no
ha de faltar a cap discoteca de cap escola, institut, centre
d’informació, centre cultural, centre social,... ni de cap casa
nostra. Podeu adquirir el vostre a Xocolat i a tots els centres de
venta de discs:
1.
Desamor (Lletra: Catalina Felani. Música: Pep Miquel
Camps) 
2. Somni (Catalina Felani, Pep Miquel Camps)
3. Sa Casa vora es torrent (Guillem Sansó, Joan Bibiloni)
4. Marglida (Catalina Felani, Pep Miquel Camps)
5. Et donaré una rosa (Guillem Sansó, Joan Bibiloni)
6. Digues-me (Guillem Sansó, Joan Bibiloni)
7. L'Amo en Miquel (Guillem Sansó, Joan Bibiloni)
8. Set històries (Tala Servera)
9 SI no vens amb
mi (Guillem Sansó, Joan Bibiloni)
10.El primer amor (Catalina Felani, Pep Miquel
Camps)
És una producció de BLAU, dirigida i realitzada per Joan
Bibiloni.
Arranjaments, direcció musical i assistència a la producció:
Tolo Servera
Enregistrat als estudis RENOU DE FONS i mesclat als estudis SWING
per Joan Bibiloni i Tolo Severa.
Edició i mastering realitzats als estudis AUDIOSUIT per Carlos
Lambertíni i Toni Noguera.
Fotografia: Miquel Font. Disseny gràfic: Ferran Slntes
Pep Miquel Camps, veu
Carla Duarte, bateria
Xavier Legrans, percussió
Joan Bibiloni, guitarra de dotze cordes, guitarra espanyola i
clavecí
Tolo Servera, baix, guitarres elèctriques, guitarres acústiques,
piano, teclats i programació
Toni Cuenca, contrabaix (Digues-me)
Pep Toni Rubio, flabiols, canyes i grall (Et donaré una rosa)
Pedro Contreras, cors.
Pep
Miquel, al seu disc, diu: “Vull agrair a Catalina Felani la seva
aportació poètica que m'ha inspirat a fer les meves primeres cançons.
També vull donar les gràcies a la meva família pel seu gran
suport i a tots els meus amics per ésser així com són. A tots
ells i especialment a la petitona de la família, la meva neboda
Margalida els dedic aquest disc”. Pep
Miquel.
Com
deia, anem a comprar aquest disc, a gaudir de les seves lletres, música
i veu... i esperem tant poder-lo aplaudir, en directe, a les múltiples
gales populars d’aquest immediat estiu, com que ens regali amb
l’edició de molts nous discs.
Pep
Miquel Camps, orquestra Art Acústic Band., Blau, Costa
Nord de Valldemossa, enhorabona, sort, vista i endavant.
Arc-46.
Maig del 2002
A
continuació reproduïm la lletra de la cançó L'amo en Miquel
de Guillem Sansó. La música i veu l'haureu de cercar
adquirint el disc o escoltant les emissores locals o estatals (a
les seves emissions locals) de les Illes, Catalunya i País
Valencià i altres països de llengua catalana; o, amb menys freqüència,
a les emissions estatals.
L’amo
en Miquel, que és viu, no xerra quasi mai,
l’amo en Miquel t’escolta mentre fuma amb pipa,
l’amo en Miquel, que riu quan tu li dius que et conti
batalles de quan ell era més jove.
L’amo
en Miquel és gran però no morirà mai,
l’amo en Miquel és etern com ho és aquest bar,
l’amo en Miquel que et xerra només amb una rialla
i et conta, quan ell vol, una rondalla.
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de
tot,
hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l’amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un
conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha princesa.
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de tot,
hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l’amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha una princesa.
L’amo en Miquel s’asseu sempre en es mateix racó
d’aquell vell bar on es món sempre és millor,
l’amo en Miquel que mira com a poc a poc sa vida
es compon de mica en mica en aquest bar.
Era i no era un cavall groc i en Joanet damunt de tot...
És savi per tants anys, savi per tanta vida,
per tanta d’experiència, l’amo en Miquel.
Era i no era un cavall groc, i en Joanet d’amunt de tot,
Hi havia un drac escopint foc i una princesa,
l'amo en Miquel que riu i diu: sa vida és com un conte,
hi ha joanets i joanetes, no hi ha princesa.
anar
a la galeria
|