|
Població:
Sobre
aquest territori hi ha censada una població entorn els 800000 habitants,
cosa que representa una densitat mitjana d'uns 159 hab./km2 repartits en
realitat de forma bastant desigual. Però mes enllà del cens, el gran
atractiu turístic de les Balears fa que durant tot L’any la població que
s'hi troba multipliqui desmesuradament aquesta xifra, i especialment en les
temporades altes d'estiu.
Síntesi
històrica:
Des
de l’antiguitat, les illes han seguit camins històrics freqüentment
diferenciats. Mallorca i Menorca, per exemple, havien conegut la cultura
prehistòrica dels talaiots i ja estaven poblades cap a L’any 2000 ac,
diferentment d'Eivissa i Formentera, que foren colonitzades pels
cartaginesos l’any 654 aC.
Amb
la conquesta romana, l’any 122 ac foren incorporades a les províncies
hispàniques de l’imperi.
Entre
els anys 902 i 903 les Balears foren preses pels musulmans i incorporades a
al-Andalus amb el nom d'illes Orientals. Al segle XII, els almoràvits les
incorporaren al seu imperi. Després d'un període d’independència,
L’any 1203 foren ocupades pels almohades.
Poc
després, el rei Jaume I de Catalunya i Aragó inicia la conquesta i les
repoblà per gent catalana. Mallorca fou ocupada L’any 1229; Eivissa, el
1235 i Menorca, que ja des de 1231 pagava tributs, el 1287. La població
musulmana abandonà les illes o fou esclavitzada.
El
regne de Mallorca fou creat per Jaume I a partir de la divisió dels estats
de la Corona d'Aragó entre els seus fills, per via testamentària, el 1262,
i comprengué, a més de les Balears, excloent inicialment el vassallatge de
Menorca, els comtats de la Cerdanya i el Rosselló amb el Conflent i el
Vallespir, la senyoria de Montpellier i les baronies de Carlades i Omelades.
El
1349, amb la mort de Jaume III, enfrontat amb Pere el Cerimoni6s, el regne
de Mallorca es reincorpora a la Corona d'Aragó.
Durant
la baixa edat mitjana, les Balears visqueren una època de bonança i
enriquiment econòmic i cultural propiciat pel pròsper comerç i una
considerable expansió demogràfica.
Per
les tensions socials expressades en la revolta dels Forans de 1450, que
culminaren l’any 1521 amb la revolta de les Germanies, juntament amb les
continuades incursions de naus pirates durant els segles XVI i XVII i la
crisi comercial generalitzada a la Mediterrània, porta a una etapa
decadent.
A
causa de la guerra de Successió, des del tractat d'Utrecht (1713) fins a la
Pau de Versalles, Menorca va pertànyer a la corona Britànica, que hi
mantingué l’oficialitat del català, mentre Mallorca i Eivissa passaven a
dependre de la monarquia unitària borbònica espanyola, que hi imposa el
castellà.
Amb
L’adveniment de la I República L’any 1873 i l’intent de constituir un
estat federal va sorgir un tímid moviment autonomista que no va prosperar.
La
instauració de la II República L’any 1931 permeté redactar un
avantprojecte d'estatut d'autonomia que fou avortat per la Guerra Civil.
Durant
aquesta, Menorca restà fidel a la República mentre que Mallorca i Eivissa
estigueren al costat del militars insurrectes. La victòria franquista i la
llarga postguerra significa una dura etapa dictatorial plena de penúries,
entre les quals cal no oblidar la persistent repressió de la llengua pròpia.
A
partir de la dècada dels seixanta, s’anà consolidant una gran allau turística,
que conduí cap a un canvi radical en l’economia balear, però en un
context polític tan procliu amb l'especulació sense fre, que comporta uns
costos ecològics, urbanístics i paisatgístics que deixaren la seva
empremta.
Amb
el retorn de la democràcia, l’any 1978 fou creat el Consell General
Interinsular, i cinc anys més tard s'aprovà l'Estatut d'Autonomia de les
Illes Balears, en el context de la nova organització de l'Estat.
Al
setembre de L’any 1996, el Congrés de Diputats aprovà una proposició de
llei per la qual l'antiga denominació de Balears passava a ser oficialment
Illes Balears.
Pots
ampliar aquesta informació a:
“Atles
de les Illes Balears”. Direcció: Josep M. Rabella i Vives. Govern de
les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Edicions 62.
Barcelona, Juliol 2000.
|
