LA
NEU A MALLORCA
El
clima mallorquí porta ineludiblement una etiqueta de clima mediterrani,
el qual es caracteritza per una suavitat en les temperatures (a Mallorca
la mitjana anual és de 16-17ºC) i, en general, per l’absència de
fenomens meteorològics extrems.
Així
doncs, els hiverns a la nostra illa es podrien qualificar de suaus i
“avorrits” pels amants de la neu, aquell blanc element tan estrany a
les vides dels mallorquins.
Estic
segur que són moltes les persones que viuen a la nostra illa i que
tenen una mena d’atracció mística per la neu, probablement afavorida
pel caràcter esporàdic de la seva visita a la nostra terra.
No
obstant això, cada any es produeixen una sèrie de petites entrades
d’aire fred que cobreixen de blanc els cims de la nostra illa (puig
Major, Massanella, Tomir, Teix,…) i, a vegades també, els
embassaments de Cúber i Gorg Blau així com la zona de Lluch. Per tant,
la neu ens fa cada any una visita a la Serra, moment que aprofitam la
majoria dels mallorquins per agafar cotxe i anar a gaudir d’aquest
convidat tan especial.
Per
tant, la neu, tot i ser un fenomen infreqüent a les Balears, cada any
es sol presentar en major o menor mesura als nostres cims: així, en el
puig Major es contabilitzen com a terme mig uns 14 dies de nevada a
l’any (dades del període 1961-1977), nombre que disminueix així com
es va baixant en altitud, tal i com es pot observar en el següent mapa:
Com
es pot observar, es contabilitzà cada any, com a terme mig, 1 nevada a
l’interior de Mallorca en el període abans esmentat, tot i que les
darreres dècades sembla que aquestes dades no s’han verificat del
tot. A veure, que es comptabilitzi 1 nevada vol dir que s’han vist
caure floquets de neu i no implica necessariament una gran nevada. De
fet, les gran nevades al pla de Mallorca sí que són bastant més esporàdiques,
tot i que no impossibles. Durant la història de les Illes s’han
produit a Mallorca grans nevades que han cobert l’illa de neu i han
ocasionat no pocs problemes als mallorquins.
LES
GRANS NEVADES A MALLORCA
Sovint escoltam als nostres majors expressions del tipus “ja no neva
com abans” o “abans feia molt més fred que ara”. És evident que
el clima va variant cíclicament i que les condicions climàtiques a
Mallorca no han estat sempre les actuals. Anem a endinsar-nos en el
passat més “blanc” de la nostra illa:
*
La petita Edat Glacial:
Sembla que durant els segles XVI, XVII i XVIII es va produir a
les Balears (de fet a tot Europa) un refredament molt important de
l’atmosfera. Així les cròniques ens indiquen que l’hivern de
l’any 1572-73 va ser molt fred i hi ha documentada una gran nevada a
la nostra illa. També, ens han arribat notícies de nevades importants
en 1601, 1603, 1613, 1616, destacant especialment les nevades
continuades al 1663. Hi ha enregistrada una nevada a l’any 1697 de la
qual es conta que a Palma es varen haver de descarregar les teulades
perquè no s’enfonsassin i que a la Badia es va congelar la vorera de
l’aigua de la mar i es varen veure surar grans plaques de gel.
Probablement,
durant aquests segles va ser quan es va produir un major desenvolupament
de la indústria de la neu i els nevaters, la qual ens ha arribat als
nostres dies en forma de les nombroses cases de neu que hi ha
distribuides per la Serra de Tramuntana.
Als
segles XVIII i XIX també
hi ha documentades nevades importants a l’illa, especialment la del
1726 i el 1788, tot i que sembla que cada any es produiren bones nevades
a gran part de l’illa.
*
Les grans nevades al segle XX:
Per tant, ja hem pogut comprovar que la neu a Mallorca no era un fet tan
anecdòtic en el passat. Però, què ha succeït en el passat més
proper? Quines son les darreres grans nevades enregistrades a Mallorca
en el segle passat?.
-
La gran onada de fred de freber del 1956:
La primera gran onada de fred del segle a Mallorca, contrastada gràcies
a mesures meteorològiques (sembla que a principis de segle va haver una
gran nevada però hi ha poques dades a causa de la immaduresa de la
meteorologia), va ser la gran nevada del mes de febrer de l’any 1956.
Tres
grans glopades d’aire fred varen afectar les Illes desde principis de
mes fent baixar les temperatures per sota dels 0 graus fins i tot a la
mateixa ciutat de Palma. Així, l’11 de febrer de 1956 te l’honor,
fins el
moment,
de ser el dia en el qual s’ha arrivat a la temperatura més baixa mai
enregistrada a Ciutat, ja que aquell dia la temperatura mínima oficial
enregistrada a Palma va ser –3.5ºC (dia 12 s’enregistraren –13.5ºC
a Lluch), la qual cosa ens fa intuir que aquells dies varen ser molt i
molt freds. Però no tan sols 3
vàrem
patir fred; una gran nevada va col·lapsar l’illa dia 4 i 5 d’aquell
mes de febrer, però el pitjor va ser que la neu va continuant caient
durant una setmana. És fàcil entendre que el col·lapse degué ser
total a molts punts de l’illa i es fa díficil imaginar els nostres
pobles coberts per la neu durant més d’una setmana i en quantitats
importants. A més, la nevada es va repetir als pocs dies del primer
episodi, tot i que aquesta vegada la neu va caure de forma més
moderada. Així, no és estrany que molts mallorquins xerrin de
“l’any de la neu” per referir-se al 1956.
Aquest
episodi tan extraordinari va ser originat quan un anticicló potent es
va allargar de NE a SW damunt de les illes britàniques i, paral·lelament,
una borrasca es va situar molt aprop d’Itàlia, impulsant
durant
molts de dies una gran massa d’aire fred que s’havia estat acumulant
a Sibèria feia moltes setmanes (veure fig. 1, 2 i 3). El fred
siberià va abraçar les Illes i la Península provocant un dels
episodis més freds que es recorda a Espanya i a la major part
d’Europa; s´ha de dir que moltes ciutats europees varen enregistrar
temperatures baixíssimes: així, Estocolm va arribar a enregistrar
–55ºC!.
Els
mapes meteorológics d’aquells dies ens poden ajudar a entendre com es
va produir aquesta situació:
 
 
Per
tant, ens podem imaginar en aquells dies estampes de Palma similars a
les d’aquestes fotos:
-Les
onades de fred de mitjans dels anys 80:
Una
altra irrupció bastant important d’aire siberià i que és
considerada com a la segona onada de fred més intensa del segle, després
de la del 1956, va ser l’onada d’aire fred que va visitar-nos al
gener del 1985. S´ha de dir que també es varen produir irrupcions de
fred importants al gener del 1984, al gener del 1986 i al febrer del 87,
tot i que menys intenses, per la qual cosa els hiverns dels anys 80
varen portar episodis bastants freds a la nostra illa. Els mapes de
temperatures al gener de 1985 (fig 4 i 5) ens poden donar una
idea de la magnitud d’aquesta onada de fred:
 
Tot
i que aquesta onada de fred del 1985 no va ser tan intensa com la del
56, sí que es va mantenir durant uns 10 dies durant els quals la iso
–5ºC no va deixar les Balears, el que va fer que el fred fos bastant
intens durant aquells dies i la neu fes acte de presència a molts de
pobles, tot i que no amb la intensitat que ho havia fet al febrer del
1956.
Imatges
dels pobles mallorquins sota la neu varen ser freqüents als diaris
locals d’aquells hiverns de mitjans dels anys 80. Aquí tenim alguns
exemples del passeig del Born i del carrer Jaume III sota la intensa
nevada del 1985 a Palma, juntament amb els omnipresents ninots de neu:
-Les
nevades als 90:
Durant
la década dels 90 no ens va visitar cap onada de fred espectacular i la
neu no va tornar a deixar-se veure a Ciutat. No obstant això, cada
hivern hem pogut veure la Serra coberta de neu uns dies i la neu ha
arrivat fins a cotes bastant baixes. S´ha pogut veure nevar a Lluch
situat a 470m sobre el nivell de la mar (s.n.m.), a Orient (450m s.n.m.)
i Valldemossa (400m s.n.m.) molts d’aquests anys. Dels darrers anys,
aquell que ens ha deixat més sorpreses en forma de neu a cotes baixes
va ser el 1999. Molts de noltros segur que recordam aquell 31 de gener
de 1999; després d’un hivern 98-99 anormalment càlid, dia 30 de
gener ens va afectar una irrupció d’aire molt fred d’origen
centroeuropeu que diumenge 31 va cobrir de neu mitja illa de Mallorca,
especialment els pobles del llevant, deixant unes estampes que ens varen
fer recordar altres gran nevades com la del 85. D’aquesta manera,
pobles com Felanitx, Manacor,
Villafranca,
Montuiri, Petra i inclús zones costeres de Llevant com Porto Cristo,
Cala d’Or, Cala Millor…, varen ser cobertes per una considerable
capa de neu. Curiosament, va caure molta més neu a pobles com
Villafranca i Montuiri que a la zona de Lluch. En canvi, els ciutadans
de Palma i altres municipis del centre, nord i oest de l’illa no varen
poder veure la neu.
Altres
nevades al novembre i desembre del 99 ens varen deixar neu a cotes
bastant baixes també; així, una entrada d’aire polar (en lloc de
siberià) va deixar neu, el 22 de novembre, a pobles com Orient,
Bunyola, Esporles, Banyalbufar, Estellencs, Galilea, Puigpunyent, Sóller,
després de la nevada de tardor més important dels darrers 40 anys.
Dues setmanes després, al desembre, la neu va tornar a cobrir la nostra
illa per damunt dels 300m s.n.m, de tal manera que una altra vegada la
neu va caure a pobles com
Valldemossa, Deià i Orient.
Aquestes
nevades a cotes baixes de novembre i desembre del 1999 es varen produir
com a conseqüència de l’entrada d’aire d’origen polar, és a
dir, d’aire procedent del Nord d’Europa, de regions properes al
cercle polar. Per tant, podem distingir dos tipus d’onades d’aire
fred clarament diferenciades: la invasió d’aire polar, la qual
es produeix per l’arribada d’aire molt fred procedent del Pol Nord,
és a dir, que el vent que ens arriba a les Illes és de component Nord
(Tramuntana); la invasió d’aire siberià es produeix per
l’arribada d’aire molt fred procedent de Centreeuropa, es a dir, de
les regions pròximes a Siberia, essent el vent que ens arriba de
direcció Nordest (Gregal). A diferència del que es podria pensar
inicialment, l’aire d’origen siberià es més fred que el d’origen
polar, ja que aquest darrer te un cert recorregut per sobre de l’Oceà
Atlàntic, per la qual cosa es menys fred però més humit (sol deixar més
precipitació) que l’aire d’origen Siberià, el qual te un
recorregut majorment continental, el que implica que sigui més fred i més
sec (sol deixar menys precipitacions):
-La
nevada del divendres 31 de gener del 2003:
I
quan ja estava acabant la redacció d’aquest petit viatge per la història
blanca de la nostra “Roqueta”, la major nevada dels darrers 18 anys
(des de l’abans esmentada de l’any 1985) ens va vistar de forma
sobtada el passat dia 31 de gener. Un front d’aire polar va creuar les
Balears amb vents superiors als 100Km/h i amb una baixada espectacular
de les temperatures que varen deixar els pobles del Pla amb temperatures
pròximes als 0ªC. Els termòmetres marcaven 3ºC a Palma al migdia,
mentre que a Porreres s’enregistraven 1.5ºC i –4ºC a Lluch. Així,
la neu va caure a tota l’illa de Mallorca i fins i tot a Menorca i
Eivissa. A Palma es va tornar a veure caure la neu, tot i que de forma
feble, per la qual cosa pràcticament no va agafar a cap barriada de la
capital. En canvi, gran part del Pla i dels municipis de la Serra varen
quedar coberts per un mantell de neu, essent Manacor i Felanitx les
zones més afectades,
encara
que la neu també va agafar a d’altres zones com Porreres, Vilafranca,
Sineu, Inca, Petra, Montuiri,…, i , evidentment, a Orient i Lluch.
Aquesta nevada va ser similar en intensitat a la del gener del 99 però
va afectar a més municipis que la de fa 4 anys. Els mapes de
temperatures a 1500m i a 5500m mostraven el següent:
De
nou vàrem poder gaudir dels bells paisatges de la nostra terra coberts
per una fina capa blanca i es varen poder veure imatges tan inusuals com
aquestes:
CONSIDERACIONS
FINALS
Com
hem pogut veure després d’aquest petit viatge per la Mallorca blanca,
la neu no és un element tan estrany a la nostra illa. Sí que és
veritat que no estam acostumats a la seva presència però el cert és
que cada any, a l’hivern (o de vegades a la tardor com hem pogut veure
també!) ens sol fer una visita a les nostres muntanyes i cada cert
temps decideix fer una volta pels pobles de l’interior de l’illa. Ha
quedat clar que existeixen dos tipus de situacions que poden deixar neu
a cotes molt baixes i que corresponen a la invasió d’aire polar i la
invasió d’aire siberià. Tambè ha quedat clar que a Ciutat la
darrera vegada que hi va nevar i hi va agafar va ser a mitjans del anys
80, ja que posteriorment hem pogut veure tímidament qualque volva de
neu però res de poder gaudir d’ella. Més sort han tingut al Pla i al
llevant. Les estadístiques diuen que cada 40 anys aproximadament hi ha
una gran nevada a la nostra illa. La darrera gran nevada va ser al 1956
(amb el permís de gener del 1985 i de les darreres nevades de gener del
99 i del 2003) de tal manera que la següent gran nevada hauria
d’haver arrivat ja; tal vegada ho faci ben aviat!!!
Treball
realitzat per: Enrique Rodríguez Parrona
Afeccionat a la meteorologia
17-02-03 |
