|
Intel·ligència
emocional.
Constatam
empíricament la necessitat del metge de tenir, en la seva
interacció amb el pacient o client, més intel·ligència
emocional que intel·ligència general o científica. Igualment,
qui tingui accés al client (normalment el psicòleg) hauria de
formar-lo, pel seu propi benefici, en intel·ligència emocional.
Daniel
Goleman:
“Intel·ligència Emocional”. Ed. Kairós. Barcelona, 1996.
Primera publicació en anglès: 1995.
“La
intel·ligència emocional es una forma d’interactuar amb el món
que té molt en compte els sentiments i engloba habilitats tals
com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació,
l’entusiasme, la perseverància, l’empatia, l’agilitat
mental, etc. Aquestes habilitats configuren trets del caràcter
com l’autodisciplina, la compassió, o l’altruisme, que
resulten imprescindibles per a la bona i creativa adaptació
social. Aquesta intel·ligència pot resoldre problemes i assolir
èxits superiors a la intel·ligència general basada en el
quocient intel·lectual”.
|
