|
Aportacions
del Dr. Berne.
(fundador de l’Anàlisi Transaccional): Les
posicions vitals o bàsiques:
Posicions
vitals o bàsiques (Jo
estic bé per que tu estàs bé)
Juntament
amb els "estadis del Jo" i “l’anàlisi
de les transaccions", les "posicions vitals o bàsiques"
és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
L’Anàlisi
Transaccional és un paradigma humanista i social fundat per Eric
Berne (1910-1970) l’any 1957 i seguit, entre d’altres com a
membre destacat, per Thomas A. Harris.
Té
com a fonaments la psicoanàlisi clàssica i els estudis neurològics
del Dr. Penfield. I com a plantejament tècnic l’aprenentatge,
per part de la persona, d’analitzar les pròpies transaccions,
els estadis implicats en cada transacció (unitat de comunicació
constituïda per un estímul comunicatiu i la resposta
corresponent) i la pròpia posició vital. El conjunt d’aquest
estudi fa que la persona tengui la informació i recursos
suficients per a dirigir-se a si mateixa i ser responsable del seu
propi futur, sigui quin hagi estat el seu passat.
De
la psicoanàlisi pren el fet de que molts dels sentiments i
comportaments de la persona es deuen a causes inconscients. El fet
de poder conèixer aquestes causes (portar-les de l’inconscient
al conscient és el que permet dominar la situació i modificar-ne
les conseqüències emocionals i conductuals de la personalitat de
la persona).
El
Dr. Penfield
era un neurocirurgià que,
quan operava a cervell obert, estimulava distintes zones de
l’escorça cerebral. Quan el pacient tornava en sí li demanava
si havia passat alguna cosa. El pacient li deia que durant
l’operació (l’estimulació cerebral) havia recordat records
d’infància que ja tenia oblidats, i no sols els records i el
seu entorn espacial i social, sinó les sensacions que tenia quan
passava aquell fet.
El
Dr. Penfield va arribar a la següent conclusió experimental:
"Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i
els sentiments que els acompanyen".
El
Dr. Berne,
d’aquestes dues fonts (la psicoanàlisi de Freud i la neurologia
de Penfield) conclou: "La conducta d'una persona està
notablement influïda per les experiències gravades juntament amb
els seus sentiments a la infància”.
Les
posicions vitals són
cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia
existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la
dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques);
b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les
persones relacionades. Igualment, la posició vital és la
decisió que pren el nin als primers anys de vida (especialment
als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre’s i
sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres
persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a
missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb
amics, els professors...
Les
posicions vitals
són 4 (sí importa l'ordre):
1ª.- Jo
estic malament
-
Tu estàs bé
2ª.- Jo
estic malament
-
Tu estàs malament
3ª.- Jo
estic bé
-
Tu estàs malament
4ª.- Jo
estic bé
-
Tu estàs bé
Les
tres primeres posicions vitals:
Recordem
que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure
qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i
tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències
més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra
vida.
Als
dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència
sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que
bordeja el pensament racional. L'A.T. pensa que aquest estat
d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com
a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí
mateix i sobre els altres. A aquesta conclusió se la denomina
"Posició vital". La primera posició és la que el nin
adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot
passar a la segona o a la tercera o romandre a la 1ª. La posició
a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la
persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament,
la persona canviï a la 4ª posició.
Característiques
comunes a les tres primeres posicions:
1.-
Són decisions basades en sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental
de la existència".
Primera posició vital:
Jo
estic malament - Tu estàs bé
Quan
el nin, entre l’any i el segon o tercer, “se n’adona” que
quan està malament (fam, mullat, escaldat, mal,...) plora i els
altres, normalment representats per la mare o cuidador, venen i li
donen el consol necessari (menjar, draps i llençols secs,...)
arriba a la conclusió: “Jo estic malament i els altres me duen
el consol, la qual cosa vol dir que ells tenen el bé que me
donen, ells estan bé”. Posició de sentiment d'inferioritat,
d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri
la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents
postures:
a)
Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees que
el confirmi en la seva posició. Resultats:
-
Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar
amb la gent que està bé.
-
Cercar sempre l'aprovació.
-
Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el
confirmi amb la seva posició.
Resultats
extrems: Abandó,
institucionalització, suïcidi.
b)
Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb
idees com: "Tu pots estar bé si ...". Són persones
tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del
poder dels altres. Són arribistes
i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes
maneres, novament insatisfets.
Segona
posició vital:
Jo
estic malament - Tu estàs malament
Quan
més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels
pares, majors i altres front
els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la
conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan
malament, com ell mateix. Aleshores, el nin es tanca i no accepta
l'ajuda dels altres. El resultat extrem, expressió més típica
d'aquesta posició és el nin
autista.
Tercera
posició vital:
Jo
estic bé - Tu estàs malament
Quan
el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera
pot fer-se dur i projectar sobre els altres la culpa del que està
passant. Conseqüentment, a continuació, castiga i fa mal als
altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es
decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es
justifiquen les accions més immorals. El resultat extrem més típic
d'aquesta posició és el psicòpata
criminal.
Quarta
posició vital:
Jo
estic bé - Tu estàs bé
No
obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a
aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres
posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides.
Característiques:
1)
És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un
sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte
volitiu. No s'hi arriba espontàniament
3) Es
basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4)
L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat,
pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les
posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si
mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixements a les
circumstàncies externes sofertes.
Resulta
evident que els altres, que es relacionen
amb jo, formen una part important del meu entorn. I també
que com millor sigui el meu entorn, al sí del que faig la meva
vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent, i fins i tot
egoista, és procurar que els altres estiguin el millor possible
per a jo també poder estar el millor possible.
És
a dir, passar, racionalment, voluntàriament
i intencionadament, a la quarta posició vital. |
