|
Aportacions
de la psicologia positiva.
(Dr. Seligman)
Neurocientífics,
filòsofs, psicòlegs i budistes troben la felicitat en llocs
diversos, però tots arriben a dues
certeses: 1 l'escenari no és el jo, sinó el nosaltres,
i, 2
estigui on estigui, a ser feliç s'aprèn.
Després
d'una recerca de més de 2.500 anys, el cèrcol sobre la felicitat
s'estreny. Els
neurocientífics diuen haver-la vist a través d'un monitor, en
forma d'ones cerebrals gamma. Els
filòsofs
segueixen les seves petjades en els textos clàssics, i els
monjos budistes
diuen sentir la seva presència a l'asseure's en la posició del
lot, tancar els ulls i recitar un mantra. El
nou corrent de la psicologia positiva,
en canvi, sosté que la persecució és vana: la
felicitat ha de (i pod) construir-se-la un mateix mitjançant tècniques
molt concretes que tots podem aprendre.
En
l'any
2000, un filòsof
del nostre temps, Alain
de Botton,
va posar als vells filòsofs a l'ordre del dia en un llibre que va
vendre centenars de milers d'exemplars en tot el món: "Les
consolacions de la filosofia".
En ell demostrava que les
paraules dels clàssics eren perfectament vàlides per a donar
resposta a les inquietuds de l'home modern i a l'eterna recerca de
la felicitat. El
passat 9
d'octubre de 2008,
De Botton va participar en la II
Conferència Europea sobre la Felicitat i les seves Causes,
organitzada a Londres pel World
Happiness Forum,
una institució internacional sense ànim de lucre que propicia
trobades multidisciplinars sobre el tema. Allí, De Botton va
insistir que, per molts segles que hagin passat, la clau de la
felicitat segueix en mans dels filòsofs clàssics.
La fórmula occidental
(el filòsof Epicur):
En
l'any 306 a. de C., Epicur va fundar una institució filosòfica
l'objectiu de la qual era promoure la felicitat, segons una
definició pròpia que assegurava que "el
goig és el principi i la fi d'una vida feliç".
Aquesta afirmació va donar motiu a nombrosos equívocs. Ja en els
seus temps, Epicur era ratllat pels seus veïns de depravat, i van
circular a Atenes rumors sobre les orgies gastronòmiques i
sexuals que se celebraven diàriament entre les parets de la seva
escola. A què si no podria referir-se el savi quan predicava una
vida dedicada al plaer? Molts s'haurien sorprès si s'haguessin
atrevit a franquejar les portes de la seva casa: un habitatge
senzill, en la qual el menjar era escas, procedent gairebé en la
seva majoria de les hortalisses conreades en el seu propi hort, més
aigua que vi, robes senzilles i, entre els seus habitants, un
ambient de recolliment i amabilitat. "L'única cosa que succeïa
-aclareix De Botton- era que, després d'un examen racional,
Epicur havia arribat a conclusions sorprenents sobre les autèntiques
fonts de la vida agradable." La
seva particular fórmula de la felicitat constava d'amistat,
llibertat i reflexió a parts iguals.
El
cervell plàstic:
La
raó occidental i el saber oriental s'han donat cita en les dues
últimes dècades en el regne de la neurociència. El mateix Dalai
Lama, en coordinació amb el Mind and Life Institute, propicia des
de 1985 trobades entre budistes i científics per establir ponts
entre els dos móns.
D'aquestes
trobades han sorgit iniciatives tan interessants com les que el
doctor Richard Davidson desenvolupa en el laboratori de la
Universitat de Wisconsin (EUA), experiments en els quals monjos
budistes com Ricard han participat com a subjectes d'observació
per determinar si la meditació realment transforma el cervell.
Les
conclusions d'aquests tests són sorprenents i emanen d'un
dels descobriments més importants
de la ciència en les últimes dècades:
el
cervell és plàstic.
La vella idea que les neurones són les úniques cèl lules que no
es regeneren i que el cervell es manté igual (o pitjor) des que
arribem a l'edat adulta fins que morim és totalment falsa. Però
això no es va saber fins al 1998.
Ara
sabem que sí produïm teixit neuronal nou i que el cervell pot
crear noves connexions cerebrals o reforçar les ja existents
mitjançant accions tant externes (acció) com internes
(pensament).
Per
exemple, l'estudi de músics que havien dedicat més de 10.000
hores a practicar amb el seu instrument va mostrar que les àrees
cerebrals que controlen el moviment dels dits eren molt més grans
que a la resta de les persones. Més interessant encara; amb només
imaginar aquests moviments, l'àrea cerebral relacionada s'activa
també i es pot exercitar.
El
doctor Davidson va utilitzar la ressonància magnètica funcional
i el electroencefalograma per observar els cervells de monjos
budistes amb més de 10.000 hores de meditació a les seves
esquenes.
Aquestes
tecnologies permeten, mitjançant elèctrodes col·locats en el
cap del subjecte, veure l'activitat elèctrica del cervell en cada
moment i localitzar de forma precisa l'origen de les diferents
senyals. Els resultats van permetre localitzar les zones cerebrals
que s'activen amb la meditació i amb pensaments com l'altruisme,
l'alegria o la compassió.
En
aquest últim cas, concretament, es va detectar un important
augment del flux d'ones gamma que, en els meditats experts, es
mantenia molt alt tot i després d'abandonar l'estat meditatiu.
Quan aquest tipus d'ona era present, a més, es reduïa
l'activitat cerebral relacionada amb emocions negatives com la
tristesa i l'ansietat. És a dir, a força de pràctica mental,
els monjos s'havien convertit realment en persones més
compassives i feliços.
Afortunadament,
estudis més recents desenvolupats per la doctora Tania Singer
mostren que fins i tot meditadors novells poden transformar
lleugerament les seves ones cerebrals en només dues sessions.
La
professora Singer és neurocientífica i desenvolupa la seva tasca
en el Centre per a l'Estudi dels Sistemes Socials i Neuronals de
la Universitat de Zurich. Per a ella, el
comportament social humà es construeix amb aportacions de
l'economia, la neurociència, la psicologia i la filosofia. Tot
això afecta la nostra manera de relacionar-nos, i la clau del
nostre èxit relacional (i, en gran mesura, de la nostra
felicitat) es troba en la capacitat de comprendre com se senten
els altres. D'això se'n diu empatia. Si l'empatia ens condueix a
l'acció, es converteix en compassió.
Els
últims experiments de la doctora Singer han descobert que tots
els éssers humans tenim capacitat d'empatia de manera innata:
quan sentim dolor físic, s'activa la mateixa zona cerebral que
quan veiem a una altra persona patint aquest mateix dolor. Encara
que aquesta capacitat no és igual en tots, els seus experiments
també han demostrat que la capacitat per a sentir empatia pot
entrenar i augmentar.
Psicologia d'última generació:
La
unió entre budisme i ciència està donant grans resultats, però
el cervell pot ser modificat amb altres tècniques, a més de la
meditació. La
psicologia positiva és una disciplina que proclama precisament
això: vostè pot aprendre a ser feliç, només és qüestió de mètode.
El
psicòleg nord-americà Martin Seligman és pare de la psicologia
positiva i autor de "L'autèntica felicitat"
(2002). Es va dedicar durant anys a l'estudi clínic de la
depressió, fins que va decidir que la
psicologia podia servir per molt més que per curar traumes i
malalties. Podia servir per a ser més feliços.
Va
començar l'abordatge de les condicions d'una vida feliç de forma
sistemàtica; ell i els seus col laboradors han creat escales molt
precises per mesurar el grau de felicitat o optimisme d'una
persona, tests que considera tan precisos com una anàlisi de sang
que mesuri el nivell de limfòcits.
Per
Seligman, la felicitat consisteix en crear una vida que contingui
moments agradables, dedicació i compromís amb la tasca que un té,
i un propòsit vital que transcendeixi a un mateix.
Seligman
ha dissenyat una sèrie d'exercicis que entrenen la capacitat per
ser feliç en cada una d'aquestes facetes. El seu mètode proposa
realitzar el test de nivell de felicitat, fer els exercicis
proposats i tornar a passar el test per comprovar els avenços.
Garanteix millores. El test està disponible en espanyol a
internet gràcies al professor Carmelo Vázquez, catedràtic de la
Universitat Complutense de Madrid:
(http://spanish.authentichappiness.org)
Un
altre camí nou en psicologia ho està obrint el doctor Paul
Gilbert, al Regne Unit. Gilbert ha desenvolupat la tècnica
anomenada compassionate mind training (CMT), a cavall entre la
meditació budista, els descobriments neurocientífics i la
psicologia conductista.
Aquesta
tècnica està ideada especialment per a les persones amb un fort
sentiment d'autocrítica i vergonya d'elles mateixes que els fa
experimentar sovint angoixa, ansietat, odi, depressió i
agressivitat. És a dir, tot el contrari a la felicitat.
Per
revertir aquesta tendència, Gilbert creu que cal estimular el
circuit oposat: aquell que ens connecta amb sensacions
d'amabilitat, afecte, tendresa i compassió.
Amb
exercicis de imatgeria mental, tracta d'activar el sistema fisiològic
del pacient relacionat amb aquestes sensacions, que possiblement
hagi estat debilitat o no suficientment estimulat en el passat. La
gran novetat de la CMT és que s'utilitza com a eina principal de
la imaginació per influir en el cos i transformar, per un
principi similar al que fa que, només amb imaginar que es mossega
una llimona, la boca produeixi més saliva. Per exemple, Gilbert
proposa als seus clients que imaginin a altres persones en actitud
compassiva cap a ells; que s'imaginin a si mateixos i que actuïn
com si fossin persones molt compassives; que s'escriguin cartes
plenes de comprensió i amabilitat; que aprenguin l'art de
l'atenció compassiva, el pensament compassiu i el comportament
compassiu. Els estudis de Gilbert duts a terme en els darrers dos
anys demostren que aquesta tècnica funciona, fins i tot amb
pacients amb problemes greus.
Tingueu
compassió, per favor
Des
Epicur fins Buda, dels experiments de Davidson als tests de la
psicologia positiva o els exercicis de imatgeria de Gilbert, tots
els especialistes tenen dues
coses molt clares. Una: podem transformar la nostra ment per ser més
feliços. Dos: el camí cap a la felicitat passa per la relació
compassiva amb els altres. Un no pot ser feliç si el seu entorn
no és feliç, i si un és feliç farà tot el possible perquè el
seu entorn sigui feliç.
El
veritable futur de la felicitat sembla destinat a transcendir els
límits individuals i convertir-se en una transformació social.
Si a finals del segle passat tots els esforços (de
l'economia, la psicologia, la ciència) estaven posats en el jo,
el destí d'aquest segle XXI és el nosaltres.
El
monjo budista Matthieu
Ricard
ho té molt clar: "És
interessant que la ciència hagi corroborat que la meditació
transforma la ment. Això proporciona credibilitat a l'entrenament
mental, desmitifica la noció de meditació, i possiblement això
ens permetrà fer una bona contribució a la societat. D'alguna
manera tancaria el cercle introduint la meditació a les escoles
com a part de l'educació emocional, perquè els nens
desenvolupessin major altruisme, mostraran més atenció...".
Alguns
psicòlegs han començat a provar-ho ja. Una psicòloga americana
ha estat treballant amb nens afectats per l'atemptat de l'11-S i
ha aconseguit una gran millora de l'atenció i el rendiment
escolar d'aquests nois a través de la mindfull
meditation.
A l'octubre del 2009, Ricard i altres membres del Mind and
Life Institute celebraran per primera vegada una reunió als
Estats Units en la qual participaran neurocientífics, educadors,
sociòlegs, psicòlegs i contemplatius, i en la qual intentaran
elaborar un programa experimental sobre meditació en les escoles.
En
cinc o sis anys pretenen provar en centenars de nens, amb un grup
de control, i comprovar si les tècniques de meditació són
realment efectives en aquest àmbit. "Cal fer aquest tipus de
prova per després implementar polítiques educatives a escala
nacional", diu Ricard. "Per a això, perquè es
converteixi en una decisió política, necessitem el suport de la
ciència.
En
aquest cas, per a nosaltres la ciència és un camí per
aconseguir una societat més compassiva i feliç". L'equip
de la professora Tania Singer, per la seva banda, després d'haver
localitzat els circuits cerebrals de l'empatia, està preparant
una trobada a Zuric l'abril del 2010 en el qual es debatrà com la
compassió pot entrar a formar part del sistema econòmic.
Altres
grans gurus del desenvolupament humà, com el doctor Deepak Chopra,
Satish Kumar i Vandana Shiva, pregonen des de fa anys una
transformació global de la humanitat des del punt de vista
espiritual, econòmic i ecològic, però no ha estat fins ara quan
aquestes idees s’han reunit sota un mateix front.
Chopra
lidera l'Aliança per a la Nova Humanitat, que del 7 al 9 de
novembre va organitzar a Barcelona el I Fòrum Humà Europeu. El
seu lema: "Trobades
per a la transformació personal i social".
La
felicitat, efectivament, sembla estar cada vegada més a prop,
gairebé a l'abast de la mà, però serà probablement una
felicitat diferent a la que imaginava la majoria. Encara que, és
clar, sempre hi ha excepcions: ¿Algú recorda la frase del Mahatma
Gandhi:
"Sigues
el canvi que vols veure al món"?
Carta
especial de Martin Seligman
Dear
Friends,
I
am writing you with a special invitation to an historic event.
In the past year, the newly-formed International Positive
Psychology Association (IPPA) has gone from zero members to over
4,000 members in 80 countries.
With this overwhelming response, IPPA is now planning the
First World Congress on Positive Psychology.
This Congress will convene the field’s leading
researchers and practitioners from around the world in what will
be the largest positive psychology gathering ever held. It will take place June 18-21, 2009 in Philadelphia ,
Pennsylvania , USA .
Phil
Zimbardo and I will be presenting a special program on the first
evening of the Congress. Ed Diener and Lord Richard Layard will be giving keynotes
later in the week. Other
invited speakers include Mihaly Csikszentmihalyi, Barbara
Fredrickson, Antonella Delle Fave, David Cooperrider, Carmelo Vázquez,
Ruut Veenhoven, Anthony Grant, Yong-Lin Moon, and many others.
We will also have international symposia on vital topics in
positive psychology, workshops of best practices in the field, and
hundreds of posters from researchers, practitioners, and students
from every continent.
The
only thing missing is you. For
more information on the Congress and how you can get registered,
please visit http://www.ippanetwork.org, and click on the “World
Congress” tab. http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html
To take advantage of the Early Registration discount, please
register by March 31, 2009.
Please
feel free to forward this note to anyone else you think might have
an interest in joining us, as well.
I
look forward to seeing you in Philadelphia in June.
Respectfully
yours,
Martin
E.P. Seligman
...........................................
Traducció
catalana:
Estimats
amics,
Em
dirigeixo a vostès amb una invitació especial per a un
esdeveniment històric. En el passat any, la recent formada
Associació Internacional de Psicologia Positiva (IPPA), ha passat
de zero a més de 4.000 membres en 80 països membres. Amb aquesta
aclaparadora resposta, IPPA té previst el Primer Congrés Mundial
de Psicologia Positiva. Aquest Congrés es reunirà el camp de la
recerca i professionals de tot el món en el que serà la major
reunió de la psicologia positiva que es celebra. Es durà a terme
juny 18.-21., 2009 a Filadèlfia, Pennsilvània, EUA.
Philip
Zimbardo i jo presentarem un programa especial en la primera nit
del Congrés. Ed Diener i Lord Richard Layard donaran notes clau més
endavant al llarg de la setmana. Altres oradors convidats inclouen
Mihaly Csikszentmihalyi, Barbara Fredrickson, Antonella Delle Fave,
David Cooperrider, Carmelo Vázquez, Ruut Veenhoven, Anthony Grant,
Lin Yong-Lluna, i molts altres. També tindrem simposis
internacionals sobre temes de vital importància en la psicologia
positiva, tallers de millors pràctiques de camp, i centenars de
cartells d'investigadors, professionals i estudiants de tots els
continents.
L'únic
que falta és vostè. Per obtenir més informació sobre el Congrés
i com vostè pot inscriure's, si us plau visiti http://www.ippanetwork.org,
i premeu el "Congrés Mundial" fitxa. http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html.
Per a aprofitar el descompte del registre anticipat, si us plau,
registreu-vos abans del 31 de març de 2009.
Si
us plau, no dubti en transmetre la present nota a qualsevol altre
que pugui tenir interès a unir-se a nosaltres, també.
Espero
veure'l a Filadèlfia al juny.
Atentament,
Martin E.P. Seligman |
