|
- Jopepé
mallorquín, que me vas a buscar la ruina!
- Però quefe, què he fet jo que tu no sabessis i fins i tot no m’ho
ordenassis?
- Sí jopepé, pero tenias que haselo sin dejar tantas huellas. ¿No sabes
que pecado ignorado es pecado totalmente perdonado? Y ahora, asin, si el
jues no es de los nuestros (aunque hay pocos que no lo sean, je, je) nos
buscaran las pulgas. Pero si esto ocurre te echaré a los leones, por
pardillo.
- Cony quefe, no m’agrada que me diguis jo pepé, que en pepe mari ets tu. A
més jo només vaig ser el cervell que va interpretar-te; la mà executora
va ser "sa nina".
- Acusica Barrabàs, al infierno te iràs... Xaume no me gusta que seas
acusica que ya tengo yo bastante con defenderte a ti y a "sa nina", ¿por
qué crees que os he hecho aforados?. A más a más, no se hable más,
¿no ves que cuanto más se hable es peor?.
- I jo que pensava que això seria com el cas del tunel de Sòller i em
fotries sa potada!
- No hombre, esto se parece mucho más al caso Calvià, mucho más grave,
sin conseguir el objetivo propuesto, pero sin ningún coste político,
sólo económico, pagar las tres multas cienmillonarias, pero por dinero
no estamos. El dinero, para nosotros no es un problema. El problema es el
perder el poder absoluto. ¿Por qué te crees que te puse de medio ministro
de nada ambiente, a ti que nunca fuiste un presidente elegido como sí lo
fue Cañellas y sí lo soy yo?
- ¿Para hacerme aforado para que no me puedan pillar por el caso
formentera?
- No hombre, esto no ha ocurrido y no habrá ocurrido mientras que yo
quiera que no haya ocurrido. Te lo hice para chinchar a los que se han
atrevido a usurparnos el poder en Baleares, y para tener un aliado mallorquín que me ayude en el
bloqueo, acoso y derribo a estos atrevidos votantes, que han osado dar la mayoría a nuestra alternativa. Les odio.
Pero tú, en esto, me ayudas y me ayudarás mucho. Vamos a ver si me has
entendido: ¿Qué es formentera, Xaume?
- La dona de formentor?
- Muy bien, ya veo que vas aprendiendo rápido
- No quefe, si d’això ningú m’ha de mostrar res. Ja vaig néixer
ensenyat. Trabajo, trabajo y trabajo.
- Calla y contesta que aquí la soberbia es patrimonio exclusivo mio y de
los que quieren perder sus cargos.
- ¿Qué es argentina?
- una dona canosa?
- Premio. ¿Y santa fe?
- La fe que tenim tots amb tu que un dia te dignaste a baixar a la terra
per a posar tus manos sobre nuestras cabesas i así beneir-nos per a
sempre.
- Muy bien, ¿y la rosa y la maripau?
- Dos fillas de
felipe que s’han infiltrat per a cercar-nos la ruina. En realidad el
caso malapau l’han fet los sosialistes para perjudicar-nos a nosotros.
Menos mal que tu, jo i "sa nina" somos muy vivos y el tiro les va a sortir por la culata.
- ¡Alto, el vivo soy yo!. Pero veo que has contestado bien: todavía me
servirás para media docena d’emprenyos a los del Pacte i media docena
de negaciones a financiaciones baleares. Mientras tanto tu niégalo todo.
Esto no ha ocurrido... y si ha ocurrido lo han hecho los sosialistas.
- Gracies Xemari per dir-me "alto". No és que ho sigui, però com
tu ets tan petitet... I no premis tant quan me parlis que t’ambruntaràs
i n’ana no estirà gens contenta.
- Hala, calla y descansa, recluta.
- Així, ¿puedo venir al próximo conejo de misterios*? Ya sabes que el
primero fue la experiencia más impactante de toda mi vida.
- ¡Pues no veas lo impactante que debe ser el último!
- Bé, idò, mentre tant, me dedicaré a desecar el Ebro, a salinizar
Almeria i a celebrar el aniversario del Parc de Cabrera que se hizo, como
todos los parques de la Islas, gràcies a l'empenyo meu i de nuestro
Partido frente a la dura oposición del GOB i dels Verds.
*
Evidentment les Institucions i les persones, en sí, ens mereixem el
màxim respecte.
Però unes Institucions, unes persones i un Partit que defensen i
protegeixen el cas Mapau, per a mi, tenen el mateix valor que el propi cas.
Per altra banda, "donde las dan las toman", recordin el respecte que tenien
aquests senyors al Govern i al Congrés de Diputats l'any 96 o el que han
tengut a l'Ejecutiu Basc aquests darrers mesos.
En Nixon als EEUU i en Canyelles aquí mateix, per molt menys, varen haver
de deixar el poder, però cap dels dos tenien, al darrera, un poder
unidimensional i absolutista (producte d'una majoria absoluta) que els
protegia. I els seus partits varen deixar, i fins i tot exigir, que es
depurassin les responsabilitats corresponents.
No
oblidem que aquest WEB és principal i, diríem, exclusivament, educatiu.
No oblidem que la única "educació" efectiva és l’educació
per modelatge -imitació de models-, que transmet les actituds dels models
i els valors corresponents (l’ensenyament és una altra cosa).
No oblidem que els models més impactants i més imitats per a la joventut
són els dels dirigents polítics (els pares de la patria) i els de la
resta de persones famoses (els pares sentimentals). Causa feredat
un fet com el del cas Mapau. Ataca directament a l’essència de la
democràcia: respectar la voluntat del poble expressada a les urnes. La
Constitució és un instrument democràtic. És sorprenent, per
incoherent,
veure com uns dirigents diuen defensar a mort la Constitució, que sols
és, ni més ni menys, que un atribut de la democràcia, i tracten el
propi subjecte "Democràcia" com un pedaç brut, fent una
tupinada amb la intenció de canviar la realitat de les coses, el color
del resultat (en benefici propi, clar està). Curiosament el monopoli de
la justícia fa que una realitat evident com un delicte no es pugui
definir com a tal fins que el jutge hagi dictat sentència. En el cas que
ens ocupa no podem dir que això és un delicte greu contra el poble
balear i contra la democràcia, i ens hem de conformar amb l’eufemisme
"presumpte". No obstant això sí que, com educadors, no
necessitam esperar la sentència del jutge (la darrera vegada, essent un
cas molt menys greu que aquest, la sentència jurídica va arribar tan
tard que va arribar quan el fet, cas d’ésser delicte, ja havia
prescrit)
per a dir que és un fet políticament i educatiu totalment immoral que,
cas de que generalisàs conductes semblants en el poble, acabaría amb la democràcia
i amb les regles de joc de la convivència social. El mateix fet de que la
majoria parlamentària del Partit negàs la possibilitat de la
investigació política és un reconeixement, implícit, del fet i la seva
gravetat. Si no hi hagués res mal fet ells serien els primers en voler
que s’investigàs a fons, per a poder quedar lliures de tota culpa i de
tota sospita.
Causa
feredat que no hi hagi la vergonya suficient per a fer empagair als actors
descoberts, de tal manera i en tal grau com per a reconeguin el seu
mal fet i demanin perdó al poble.
Causa feredat l’actitud i cara de jugador de poker, com si no hagués
passat, que posen alguns membres del Partit i alguns simpatitzants, quan
no es pronuncien defensant el mal fet, que consideren ben fet, i als
actors corresponents. Com és possible que un partit, per
a defensar a dos o tres dels seus principals, sigui capaç d’assumir com
a normalitat pròpia els mal fets immorals greus? Per poc que reflexionin
tots els seus votants honests, que no hi tenguin un compromís ferm, no
podran tornar a votar-los en consciència. Causa estupor veure amb quin
desembaràs i naturalitat aquesta gent te diu: "El cel es groc. La
terra del camp és blava". Jo vaig tenir la sort de topar-me amb un d’aquests
i li vaig dir: "Per què, si jo veig el cel cel i la terra del camp
marró?". Va tenir el sant judici (o la santa desvergonya) de
contestar-me raonant: "per que jo ho dic, i basta!" (resposta
molt pròpia, pròpia dels que no tenen la força de la raó, però sí tenen la raó de
la força).
Causa feredat que per a algun respetable periodista la feredat siguin
massa renous, mentre que el propi cas sigui un anou molt petitet (quasi bé
no hi ha gens de partidisme).
Causa
estupor que aquests que es queixen de lo mal educats i mal preparats que
estan els joves estudiants d’ESO siguin els mateixos que ens donen
aquests exemples educatius on tot val (en benefici meu i en perjudici de
tots els altres).
Causa
feredat veure la indefensió del poble que es troba, front a dirigents
descoberts amb evidències, que segueixen dirigint, decidint i inaugurant,
sense que pugui, el poble, fer res (igual que les dones que acusen que la seva parella
les maltracta i ningú dels poders judicilas ni ejecutius posi el més
mínim remei per a que deixin de fer-ho, tot i que la reincidència, en
moltes ocasions, pugui dur a la desgràcia permanent o a la mort).
Causa
feredat, finalment, el passotisme (quan no connivència) de part del poble
que veu aquests escandols i no es belluga i traga com si res hagués
passat (i és que no és sols al Pais Basc on es té por, tot i que sigui
una altra por i tot i que no sempre, aquest immovilisme, ho sigui per por. Per
cert, a mi, el qui més por m’ha fet al Pais Basc ha
estat Fernando Savater quan ens ha amenaçat (sempre l'amenaça): "Al Pais Basc o guanyen
els meus o hi haurà una guerra civil". Me recordava una actitud
històrica). Si aquests casos passassin en una societat moralment sana, tothom
sortiria al carrer i no tornaria entrar a ca seva fins que els que han fet
el mal fet deixassin de tenir cap càrrec i cap competència de decisió sobre
el poble.
Per altra
banda, una
persona moralment sana no pot aplicar allò de "a los mios con razón
y sin ella". Una persona moralment sana ha d’aplicar allò de:
"en principi tots són dels meus, i quan un dels meus perd la raó, o
bé la recupera, o bé deixa de ser dels meus". Si donam la raó a
qui no la té la perdem nosaltres; i si nosaltres pertanyem a una
agrupació la perd tota l’agrupació.
No
obstant això aquests dies he llegit noticies de que el Pacte de Consens
ja està acabant la paciència i incitarà a la movilització ciutadana
contra Madrid (concretament
al cas dels immigrants "il·legals"). És molt convenient, tot i
les afrentes, no perdre la calma i el seny i, front a la barbàrie, aplicar allò
que deia aquell: "Al PP en lugar de darles caña les daremos
ejemplo". Front a la trampa, honestetat; front a la beligerància,
diàleg i consens; front a la unidimensionalitat, pluralitat; front a
l'exclusió, integració.
I a la gent honesta del PP, que estic segur que
sou molts més dels que jo conec: no admeteu que aquesta taca molt
concentrada vos embruti a tots, i, per altra banda, escoltau les altres veus que vos
conviden al diàleg i la participació (no volgueu seguir essent "el
PP cotra tots", excepte en el Pais Basc, clar). I a Balears no
admeteu que pel fet de que, per que primera vegada en 70 anys no governeu a
les Illes, els vostres afins de l'Estat puguin bloquejar i ofegar al poble
balear del que vosaltres també formau part. A més, això té molt fàcil
solució: Si els doblers que se'n van d'aqui a Madrid, amb billet d'anada
i tornada, perden el billet de tornada, es queden sense viatjar i ja està
(si Madrid segueix amb aquesta actitud econòmica respecte de les Illes, a
partir de l'1 de Gener del 2002 tot el que ingressam a la Delegació
d'Hisenda, per tots els conceptes, ho ingrassarem a la Conselleria
d'Hisenda i s'ha acabat sa comèdia. I hi sortirem guanyant 150 mil
milions de pessetes anuals, tot i que anularem, per imposició del Govern
de Madrid, la solidaritat de la Comunitat amb altres regions menys
afavorides de l'Estat).
Avis
"para navegantes y para pescadores en río revuelto": No admetré cap part d'aquest text que no estigui dins el
seu context i dins la totalitat de l'escrit, ja que una part d'una veritat,
fora del seu context, pot ser la pitjor de les mentides. I ja n'he conegut
massa molts que utilitzen aquesta tècnica.
Palma, 1
de Maig del 2001
Antoni
Ramis Caldentey
Tornar
Tres
anys justs desprès...
Pocs
mesos desprès d'haver escrit l'escrit anterior, l'11 de setembre, el que
ens causava estupor, i un gran dolor, eren els atemptats aeris a USA.
Arc-46 va ser dels primers, el mateix dia 11 de setembre, en condemnar els
atemptats, i expressar la seva solidaritat amb les víctimes, famílies,
amics i amb tot el poble americà, al temps que demanàvem, als poderosos
de les armes, serenitat, seny i justícia en lloc de cega venjança.
Evidentment, no ens varen fer el més mínim cas. USA s'ha convertit en el
país del món més irrespectuós amb la veritat, justícia i drets
humans. Ha matat més innocents a Afganistan
i Iraq i ha recolzat l'assassinat
de innocents palestins, més, en tres anys, que tots els morts d'ETA en
tota la seva existència i de tots els morts de l'11S (2001) junts.
Resulta
curiós llegir l'escrit anterior i observar un paral·lelisme d'actitud i
de tarannà tan gros entre el que ens causava feredat fa tres anys i el
que ens la causa actualment.
Els
governs d'Espanya i de les Illes han invertit el seu signe polític. A
Espanya ja no governa la dreta cavernícola del perillós aznarisme, sinó
la dreta moderada del PSOE, mentre que les Illes són presidides per
l'opac trist protagonista de l'escrit anterior. Tot i que sols va guanyar
per 178 vots a Formentera i el giro de 180 graus del que es deia partit
nacionalista de Unió de Mallorca, ara convertit en la cuina del Partit
espanyolista més cavernícola que hem patit des de la restauració
democràtica, a més de pel joc brut electoral del Partit i d'un important
nombre de dinosaures empresarials, bàsicament turístics i de la
construcció, tot i aquesta pírrica victòria deia, causa feredat que hi
hagués tants de balears que els votassin, bé per interessos
inconfessable, bé per partidisme irracional, bé per ignorància de la
realitat de les coses. Votar la immoralitat sempre acaba perjudicant al
propi poble que la vota.
Causa
estupor veure com a les darreres eleccions autonòmiques hi va haver
milers de petits casos Mapau, per a aconseguir uns resultats més
favorables (i aquest pic es va aconseguir) que els que es poden esperar
sols de l'exemple i de les campanyes transparents, públiques i obertes; i
com també es va intentar a les Comunitats de Madrid (amb èxit), de
Catalunya (sense èxit) i Generals (també, sense èxit).
Causa
feredat observar aquest paral·lelisme d'actituds i tarannà entre el que
comentaven de fa tres anys i les actituds i tarannà (totalment
irracionals i totalment greus) als casos de les guerres d'Afganistan i
Iraq, dels comportaments pepers espanyols previs i posteriors al genocidi
d'Iraq, a l'11M i al 14M (2004) i dels comportaments pepers del nostre
Govern i dels seus partidaris previs i posteriors a les eleccions
autonòmiques.
Quin
malson!
Tanta
sort que, en el pitjor dels casos, ja hem passat un dels quatre anys, sols
ens queden tres anys d'aquest malson.
Tot i que
soc optimista i pens que molt abans d'això, gràcies a tots els balears
de bona voluntat i bona fe, populars i empresaris inclosos, es produirà
el canvi regenerador i de consens. Ens podrem despertar d'aquest malson.
Palma, 1
de maig de 2004
Antoni Ramis Caldentey
Tornar
|
