|
Entrada
25 anys de Vida
Homenatge Joan Mas
i a Francisca Rivera
Altres Enllaços
Contacte
amb nosaltres
|
Gràcies,
Francisca
(Francisca
Rivera Galdón)
Acaba
el curs. I acabant el curs arriba per a alumnes, professors, pares i
personal no docent el temps del descans, de l'alegria, "del júbilo"
diuen en castellà. I, realment, de júbilo, alegria, és el temps actual per a
Francisca. Per que Francisca, aquest juny, ha acabat amb les seves
obligacions, ara només li queden les seves devocions, ara només farà
allò que vulgui fer. Tot i que Francisca és una d'aquestes persones, de
les que, per sort, abunden, que sempre han disfrutat de la seva feina.
Però, vulguis que no, això de no tenir cap obligació laboral ha de
ser... Quina enveja, Francisca! I, ara desprès de quasi un quart de segle
de conèixer-nos, vull, igual que tots els que has conegut desprès,
unir-me a aquesta multitudinària felicitació. Tots t'estimam per que te
fas estimar i per que, com va dir el teu home el dia de l'homenatge, tu
ens estimes a tots. Tant que el cor se'n ressent. Però, ara, les emocions
i els afectes sense obligacions, afectaran menys, tot i que s'apreciaran
tant o més. Salut i felicitat, per molts d'anys. Curs 2001-2002.
Na
Francisca és la millor portera que ha tengut Son Oliva,...
clar que també és l’única.
Aquesta
senyora du tants anys lligada a l’escola com té l’escola d’existència.
Va
començar en les tasques de neteja en els locals de la parròquia quan
aquest edifici que ara ocupam encara no era ni un projecte.
Quan
estrenàrem el centre nou, ella hi estrenà casa, i des de llavors
hi ha viscut nit dia.
Aquí
han crescut els seus fills i aquí han corregut i corren els seus néts.
Tants
d’anys donen per a molt:
alegries i alguna pena, preocupacions , responsabilitats i qualque ensurt.
Però ella com a bona capitana sempre al davant donant la cara.
De
l’escola ho sap tot, i del que passa defora també, és casa seva i se
l’estima. Sempre atenta i educada, és per a mi una col·laboradora que no
té preu:
-
Que
si hem de comanar gas-oil per a la calefacció.
- Que si una canonada del
pati cau.
- Que si hi ha un endoll espatllat a tal o qual part, que és un
perill,
- Que si cal fer una ullada a la
neteja de...
- Que si me n’he adonat de...
- Que
si convendria demanar...
- Que si convendria fer ...
Està
pendent de tot, és la seva feina, i la fa com ningú.
No
sé voltros, però jo la trobaré a faltar, em farà falta la seva cara
amable quan a l’arribar a l’ escola m’agafa del braç i em diu, amb veu de circumstància : “Srta. Antonia venga conmigo” i em
passa el “parte” del dia.
De
tota manera estic contenta per ella i per els seus. Ja és hora que na
Francisca estreni la llibertat d’entrar i sortir quan vulgui,
d’anar-se’n de viatge si li ve de gust, de disfrutar i despreocupar-se.
Ho té ben guanyat.
I
a noltros ens seguirà tenint aquí, i aquí seguirà essent casa seva.
FELICITATS
FRANCISCA
Antònia
Rigo (Directora)
|
Pinzellades
d'un merescut
homenatge |

Un homenatge ben
merescut |

Tanta sort del
"capote" del marit Antonio |

Homenatge amb musica
molt familiar i
amb el suport directiu, docent... |

... i no
docent (aquí tota l'AMPA) |

Millor, amb més
art, ja no es podia dir |

Ni amb més sentiment. Tots hi són...
... i el qui fa la foto també.
Arc-46. Juny del 2002
|
|