"Vull viure amb tu" recolza l'amor i no la matança sanguinària 

No el matem, cap violència no justifica
cap altra violència;
però processem Ariel Sharon
pels seus crims contra la humanitat.
On és ara el nostre jutge estrella?
Que fa l'autoritat europea front la
desobediència de Sharon que segueix
la tortura sàdica i la matança sanguinària
del poble palestí. Viu, encara, Yaser Arafat?
I tots els altres ja morts?
Processem Ariel Sharon.

I tampoc reaccionem matant a col·laboracionistes
amb el regim de Sharon; ni ataquem seus sionistes:
feríem pagar justs per pecadors i posaríem en perill la raó (ens posariem al seu nivell violent,
i cap violència no justifica cap altra violència)

Tornar a Arc-46

Amb tu o sense tu. Tu mateix/a. Tu tries.
Què te dicta el teu sentiment? Eros o Tanathos?. Vida o mort?. Amor o odi? Amb tu o sense tu?

Aquests dies de guerra i pau, d'extermini i amor se'ns ofereixen dues opcions polars, una de comunió (els dos serem un seguint essent dos), d'integració; l'altra de segregació, exclusió i negació (els dos serem un, jo, per que tu ja no hi seràs).

Aquesta darrera té la seva màxima expressió, aquests dies, en la tortura sàdica, martiri i extermini que aplica el psicòpata criminal Ariel Sharon i el seu exercit ("a la història de la humanitat s'han comeses més atrocitats en nom de l'obediència que en nom de la rebel·lió) al poble palestí. Sense arribar a aquest extrem, però en la mateixa línia, està el "mobbing", tortura feixista, que apliquen alguns directius d'empresa als treballadors que no pensen exactament com ells i que resulten molestos per la seva insuficient submissió. O també, en un grau sols ideològic i no delictiu, l'opció educativa que propugna la segregació i exclusió en lloc de l'atenció i integració.

A l'extrem oposat hi ha la lletra de la suggerent colombiana Shakira: "Vull viure la vida i la vull viure amb tu". Aquesta postura, més planera i popular que la postura autoritària directiva, recolza l'amor, la vida i la integració i no l'odi, la matança sanguinària, o l'exclusió. 

I ara, a tots els nivells, vivim la lluita entre ambdues postures. Quina prevaldrà? L'experiència, tristament, m'ha mostrat que, de forma immediata, sempre la força s'imposa a la raó i al sentiment, les persones de les armes a les persones de les pregàries... Però desprès de totes les tempestes ve la seva calma corresponent.