|
Psicologia,
educació i política per a una millor qualitat de vida
La
vida ordinària d'una persona, comparada amb el procés
evolutiu de la vida universal dura el temps d'un alè, no
obstant això, comparada amb el temps necessari per a tenir un
pensament o experimentar i viure un sentiment, i més en el
cas que aquest sigui un esglaó d'una cadena de sofriments,
dura una eternitat.
La
psicologia és la ciència que estudia i coneix la persona
humana, la seva personalitat, les seves potencialitats,
necessitats, pensaments, estats d'ànim i que és capaç
d'ajudar a modificar aquests factors en el sentit de
sentir-nos, física i anímicament, millor, és a dir, de
millorar la qualitat de vida personal i social de tots i
totes.
La
política és l'art i la pràctica de governar, d'organitzar
l'estructura social dels pobles, procurant el màxim benestar
de tots, totes i cada un/a dels ciutadans/es. I això ho
fan els dirigents polítics per al poble i en nom del poble
que és qui els ha elegit per a aquesta tasca. En ocasions és
possible que els dirigents oblidin la seva justificació i la
seva funció i es creguin sobirans en l'autoritat i subjectes
del benestar que han de procurar, quan en realitat son simples
(molt importants, però únicamente) delegats del poble, en
nom del que governen i que és el vertader sobirà i per a qui
s'ha de procurar el bé comú.
Tan si n'és el cas com si no, donat que tant el poble com els
dirigents polítics són persones, els professionals del
estudi i millora de les possibilitats i situacions de les
persones poden aportar molt, com a professionals específics,
a l'assessorament dels polítics. La psicologia ajuda (o
hauria d'ajudar) a la política per a que aquesta proporcioni
(o hauria de proporcionar) una millor justícia distributiva i
social i una millor qualitat de vida per a tothom.
L'educació
és la ciència i l'acció professional o no (els pares i
altres familiars, amics, mitjans de comunicació i poders
polítics i fàctics també educam) d'ajudar a la persona en
el seu desenvolupament i perfeccionament físic, psíquic i
social, en l'adquisició i perfeccionament de capacitats de
coneixements, valors, actituds, accions que li facilitin la
incorporació, amb les màximes garanties, al món adult, que
inclou el món del treball i el d'elecció d'estil de vida
familiar i de compromís polític o d'altres camps socials,
amb el màxim benestar, i en un món ecològic, just i
cooperador. Donat que educam persones, la psicologia també
pot aportar molt pel que fa a l'assessorament a l'educació.
Així com la interrelació entre educació i política: Per
una part els dirigents, creadors de lleis que hem de complir,
són com són i fan el que fan (i, sobretot, ens fan fer el
que ens fan fer) en una part molt important, per l'educació
que han rebuda; i per altra part, la política educativa
proposada pels dirigents conformen el sistema educatiu i,
conseqüentment, les formes i tipus d'influència educativa
que rebem i que condiciona la nostra manera de ser i actuar,
la nostra personalitat individual i col·lectiva. En
definitiva, precisam d'una interrelació i influència
positiva de la psicologia, educació i política (totes tres
equilibrades, sanes i positives) per a una millor qualitat de
vida personal i social.
Anar
a "Apunts de Psicologia Social" (per a no ser manipulats)
Tornar
al portal de l'Arc-46
|
