|
Amb tu o sense tu.
Tu mateix/a. Tu tries.
Què te dicta el teu sentiment? Eros o Tanathos?. Vida o mort?. Amor o
odi? Amb tu o sense tu?
Aquests dies de
guerra i pau, d'extermini i amor se'ns ofereixen dues opcions polars,
una de comunió (els dos serem un seguint essent dos), d'integració;
l'altra de segregació, exclusió i negació (els dos serem un, jo,
per que tu ja no hi seràs).
Aquesta darrera té
la seva màxima expressió, aquests dies, en la tortura sàdica,
martiri i extermini que aplica el psicòpata criminal Ariel Sharon i
el seu exercit ("a la història de la humanitat s'han comeses
més atrocitats en nom de l'obediència que en nom de la rebel·lió)
al poble palestí. Sense arribar a aquest extrem, però en la mateixa línia,
està el "mobbing", tortura feixista, que apliquen alguns
directius d'empresa als treballadors que no pensen exactament com ells
i que resulten molestos per la seva insuficient submissió. O també,
en un grau sols ideològic i no delictiu, l'opció educativa que propugna
la segregació i exclusió en lloc de l'atenció i integració.
"Vull viure amb
tu" recolza l'amor i no la matança sanguinària
A l'extrem oposat hi
ha la lletra de la suggerent colombiana Shakira: "Vull viure la
vida i la vull viure amb tu". Aquesta postura, més planera i
popular que la postura autoritària directiva, recolza l'amor, la vida
i la integració i no l'odi, la matança sanguinària, o
l'exclusió.
I ara, a tots els
nivells, vivim la lluita entre ambdues postures. Quina prevaldrà?
L'experiència, tristament, m'ha mostrat que, de forma immediata,
sempre la força s'imposa a la raó i al sentiment, les persones de
les armes a les persones de les pregàries... Però desprès de totes
les tempestes ve la seva calma corresponent.
|
