|
|
|
PRINCIPAL ATTAC
|
QUÍ SOM
SENYES D'IDENTITAT ATTAC és un moviment internacional de ciutadans, preocupats per les injusticies derivades de la globalització (atur, exclusió, misèria...) Com a moviment de ciutadans, la raó d'esser de la organització és la participació de tots els associats en igualtat de condicions i sense privilegis de cap mena. No som ni un partit polític ni una ONG de cooperació al desenvolupament. A ATTAC-MALLORCA : * Ningu cobra per les seves activitats (art. 8 dels Estatus) * Els òrgans de participació directa dels socis són, (apart de l'Assemblea General) les Comissions Sectorials, les Agrupacions Locals i les Agrupacions en Xarxa (art.16) * Els càrrecs electes són de duració limitada (art.8) * Per assegurar la nostra independéncia, no admetem subvencions d'institucions públiques, partits polítics, entitats financeres o qualsevol altra entitat privada semblant (art.26) Ido tot aixó som noltros, som "ATTAC-MALLORCA" Onze de Setembre: Una altra resposta és possible Escrit fet per Miquel Angel Llauger "Un altre món és possible" diu el lema amb què ATTAC (Moviment internacional de ciutadans pel control democràtic dels mercats financers i les seves institucions) exigeix un món diferent al de la dictadura dels mercats. Després dels brutals atemptats a Nova York i Washington, el passat 11 de setembre, cal que diguem que també és possible una resposta diferent de la que proclama George W. Bush des dels enderrocs de les Torres Bessones. El missatge que arriba des dels Estats Units, al qual s’hi afegeixen la major part dels dirigents i dels mitjans europeus, és més de venjança que de justícia. George W. Bush ha dit que el país està en guerra, i el Congrés li ha concedit poders plens per fer-la. S’anuncia una resposta militar pura i dura, sense massa consideracions sobre les possibles víctimes innocents. En aquest clima pre-bèl·lic, és necessari recordar que l’espiral del rearmament no ha fet més que crear mort i inseguretat. En contra de les doctrines de dissuassió mitjançant el terror, cal dir que preparar-se per a la guerra condueix sempre a la guerra. Els atemptats del passat dia 11 són una mostra de l’espiral de reaccions que produeix la cultura de les armes. Demostra, a més a més, la inutilitat de projectes com el de l’escut anti-míssils, un caríssim projecte de dominació universal que no pot aturar les accions desesperades dels que estan disposats a morir per matar. Els atemptats ens retornen, també, al malson nuclear: enterrada l’època de l’equilibri de la destrucció mútua assegurada, passam a la incertesa d’un terrorisme difús que potser podrà obtenir armament de destrucció massiva. Davant aquest estat de coses, hem de refermar l’aposta per la cultura de la pau. Només el diàleg pot evitar esclats d’odi com el del passat dia 11. És l’hora de dur a la realitat les doctrines de la prevenció de conflictes, la creació de confiança i la seguretat compartida. El món globalitzat del segle XXI no pot estar regit per una superpotència única i tancada sobre si mateixa, incapaç d‘arribar a acord amb el conjunt dels altres països sobre temes tan diversos com el desarmament, la protecció del clima o la tutela internacional dels drets humans. Tant les grans empreses com els moviments ciutadans, així com la gran criminalitat, estan plenament instal·lats en un món sense fronteres. Mentrestant, els vells estats-nació no poden ni acordar mecanismes (com el Tribunal Penal Internacional) de protecció universal dels drets de les persones. Afganistan ara està en el punt de mira pel suposat suport que dóna al suposat responsable dels atemptats. Fins l’11 de setembre, pocs dirigents occidentals parlaven de fer alguna cosa per canviar la situació d’un país que ha provocat un èxode massiu de refugiats, un país en el qual les dones no poden estudiar ni treballar i en el qual fer proselitisme d’una religió diferent a la islàmica pot esser castigat amb la mort. Ara, la població que és víctima d’aquesta dictadura medieval pot ser víctima de les represàlies contra el règim. El món no serà mai un lloc segur mentre la meitat de la població del planeta hagi de sobreviure amb menys de dos dòlars diaris, o mentre hi hagi països on l’esperança de vida sigui de poc més de quaranta anys. Tres quartes parts de la població mundial viuen en condicions de gran vulnerabilitat, mentre milions i milions de dòlars circulen de punta a punta del món, pel circuit dels mercats financers on es barregen els negocis legals amb les drogues, el comerç d’armes o el propi terrorisme. Un 30 % dels habitants del planeta presenten alguna mena de desnutrició, mentre els organismes financers internacionals es preocupen per imposar receptes econòmiques estrictes, d’un altíssim cost social, i l’Organització Mundial del Comerç posa la llibertat de circulació de béns i de capitals per davant del més elemental benestar humà. El terrorisme salvatge que va tomar les Torres Bessones és un reflex del terrorisme del capital. Es repeteixen les veus que anuncien una topada de civilitzacions, com si es tractàs d’alguna cosa inevitable, o fins i tot d’una passa necessària per al triomf final i definitiu d’Occident. També davant d’això cal reiterar els valors del diàleg i de la convivència entre pobles. La cultura, tal i com la coneixem, no és més que el resultat d’aquest diàleg. No podem acceptar ni la generalització que fa de tots els musulmans uns fonamentalistes, ni l’oblit d’altres fonamentalismes com els que han causat tant de dolor als Balcans o a Palestina. Crear imatges tòpiques o brandar el fantasma d’un enemic de la civilització que compta amb mil milions de fidels és contribuir a la guerra. Després de l’11 de setembre, es més necessari que mai establir ponts, començant per posar en pràctica una política d’acollida solidària amb les persones que arriben fins a casa nostra fugint de la misèria. Hem de fer una crida, finalment, a la dignitat europea. Si realment volem salvar els valors de la nostra civilització, hem de començar per negar-nos a assumir sense crítiques el discurs de la guerra que arriba dels Estats Units. Europa només tendrà sentit si és capaç de plantejar la seva aposta per un món de justícia i de seguretat compartida. Davant el remor de bombardeigs que s’acosta, reivindicam el poder de la paraula. Davant la revifada dels valors autoritaris que s’endevina, reivindicam els valors de la llibertat i de la democràcia vertadera. |
Enviar correo electrónico a
jcel2002@navegalia.com
para preguntas o comentarios sobre este sitio Web.
|
