COMUNICAT DEL GRUP: CALIU

DATA PUBLICACIÓ: 1/8/2011

TEMA: Caliu aconsegueix el primer premi del Concurs Internacional de Folk “Cuartu los Valles” a Navelgas, Astúries.

La final es va celebrar el passat 30 de Juliol i van participar grups procedents de Madrid, USA, León, Congo i Canàries, a més de Mallorca. Es tracta d'un dels premis més prestigiosos al món del folk a Espanya.

L'Associació Cultual “El Arbadeiro”, de la localitat de Navelgas, al concejo de Tineo va celebrar, com cada any, la XII edició del Concurs Internacional de Folk Cuarto de los Valles que va tenir lloc en la citada localitat els dies 29 i 30 de juliol. Després d'escoltar en directe als grups participants, un jurat compost per reconeguts professionals del mitjà va decidir atorgar el primer premi al grup mallorquí Caliu. Els altres dos finalistes de Gran Format eren el projecte musical Lokolé, liderat per Doudou Nganga Mayizola, artista congolès establert a Espanya, i el grup de Yone Rodríguez, un dels membres més reconeguts de la nova generació de timplistas canaris.

L'interès que aquest concurs desperta entre els grups de música tradicional va quedar reflectit en el fet que l'associació organitzadora, va tornar a batre el rècord de participants de l'any anterior amb un total de més de noranta grups, per la qual cosa van voler donar les gràcies “a tots els músics participants per posar tanta il·lusió en aquest bonic i difícil món de la música i a tots els mitjans que ajuden a divulgar-ho de forma desinteressada”.

En paraules del president del jurat Mario Correia, director del Festival Sons da Terra de Portugal, el nivell mostrat pels participants va ser molt alt i no va ser fàcil decidir el guanyador, encara que es van decantar pels mallorquins gràcies a la seva frescor i qualitat en directe i a la seva millor aproximació al concepte musical folk del certamen. Caliu va aconseguir un premi en metàl·lic de 1000 Euros, un trofeu original creat per l'artista Manuel García Linares i l'emissió del concert en Radio 3. Altres guanyadors en edicions anteriors van ser el grup menorquí s’Albaida (2008), Amanida Folk (2009) i La Banda del Pepo (2010). Per poder participar en aquest certamen, Caliu va sol·licitar una ajuda a l'Institut Ramón Llull per cobrir part de les despeses del viatge.

Caliu és un grup de música tradicional mallorquina que porta més de 10 anys tocant en places i pobles de Mallorca i altres llocs fora de les illes. El seu repertori està format per peces populars i també temes de creació pròpia i inclouen arranjaments i melodies amb un segell personal i diferent, barrejant lo tradicional amb apostes més originals. El resultat és una presentació de la cultura popular com una cosa viua i canviant. Recentment van publicar el seu primer treball discogràfic “Punt i seguit” (Blau 2010).

Més informació:

El Festival: www.navelgasfolk.com (César Castany 625 330 071)

Associació Cultural el Arbedeiro ( 985 80 60 18 )

Museu de l'Or Caliu: Albert Tugores. Tel. 647 620 293 info@caliu.net // www.caliu.net

Nota de Caliu: Volem donar les gràcies a César Castaño i Alba Iglesias, promotors del concurs, pel tracte rebut en la nostra visita a terres asturianes, per lo bé que ho vàrem passar al preciós poble de Navelgas, a la vall de Tineo. A la resta de participants felicitar-los per l'excel·lent nivell musical que van mostrar i per la magnífica posada en escena. Gràcies als membres del jurat per la seva atenció i professionalitat. Visca la música i visca la cultura!

COMUNICAT: SEBASTIÀ JUAN

DATA PUBLICACIÓ: 3/5/2008

TEMA: INFORMACIÓ SOBRE EL BALL DE BOT

BALL DE BOT

La Música Folklòrica Tradicional: és la música que escriu i escolta el poble.

Ball de Bot: és una sèrie de balls que composen aquest nom. Aquests balls són: boleros, jotes, fandangos, copeos i mateixes.

REFERÈNCIA HISTÒRICA:

La música tradicional és la música que ha estat contactada amb el poble. Se n'ha i se n'ha fet evolucionar. La música és com un ésser viu: neix, evoluciona i mor o es transforma en altres. La música ha canviat en molt poc temps. La transformació en una societat de serveisha fet que la música tradicional quasi desapareguès. Ara, la música tradicional només s'escolta a les festes dels pobles. La música ha anat passant de padrins a pares i de pares a fill, però encara que això es segueixi fent els nèts (actual joventut) preferèixen la música moderna. Per fer que la música tradicional evolucioni i torni a fer-se com abans, els pedagògs han fet que la classe de música, a les escoles, sigui obligratòria.

DANSES:

Ball de Bot: sèrie de balls. El bolero, la jota i el fandango són balls on tambñe es ballen a la resta del territori espanyols i daten de mitjan segle XVIII. L'introducció d'aquests balls tradicionals començà al teatre, a finals del segle XVII i pincipis del XVII. A les dècades del principi del segle XIX van començar a forma-se grups de bballadors a Palma. Després començaren a sorgir grups per altres llocs, els primers foren: el Parado de Valldemossa i Tall de Vermador a l'any 1925. Aquests balls són: Bolero. Jota. Fandango. Mateixa i Copeo, Balanguera

· BOLERO.

El seu ritme és pausat. Sa seva estructura és variable, tant en la forma com en la durada. El bolero consta de dues parts: La primer part, entre tres i nou compassos de durada que es toca com si fos una introducció. La segona, entre nou i dotze compassis, que es repeteix tres vegades i les aturades son anomenades Turito.

· JOTA.

És un dels balls més populars. Les jotes més populars són: les jotes del Llevant mallorquí, que tenen una estructura única. Tenen una petita introducció, després una tonada amb vuit compassos i cobla de dotze.

· FANDANGO.

El fandango havia quasi desaparegut i només es conservava a Pollença i alguns altres pobles de Llevant com Felanitx i Son Servera. El Fandango té dues parts. La durada de cadascuna de les parts és irregular. Està organitzada en grups de dos compassos.

· MATEIXA i COPEO.

Pareix ser l'únic originari de Mallorca. Se'l coneix amb diferents denominacions, com: mateixes, copeos, ball de pagès o ball per llarg.

· LA BALANGUERA. És un ball que no té coreografia.

Himne de Mallorca amb la lletra de Joan Alcover.

Un fragment de la cançó és:

<< La Balanguera fila, fila

la Balanguera filarà.

Donau foc a la caldera

La caldera bullirà >>

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

VESTITS:

DONES

FEINA:

Les dones es cobrien el cap amb un rebosillo de cotó amb un mocador fermat al coll. Al cos duien un gipó molt ajustat i poc escotat, amb mànigues de tres quarts. Solia ser de color negre. Anava embotonat per davant. La llana i l'anascot eres les teles que més s'estilaven. Per fer feina, es posaven els manegots, que protegien l'avantbraç, eren com unes mànigues postisses confeccionades amb teixits de cotó, lli o indiana. Les enagos es duien directament damunt la camisa. A l'hivern, damunt els enagos, duien algunes faldes més i podien ser d'altres colors. La falda estava feta de cotó i podia ser de un sol color o de retxes. S'ha de tenir en compte que la dona del camp utilitzava els materials que trobava a mà per poder confeccionar els seus vestits. Damunts la falda, duia un davantal ample que podia ser de llista, llana o retxes. Peça per protegir-se mentres feia feina. Les calces eren blanques o de color. Aquestes calces es la fermaven amb una cinta i a l'estiu no les portaven. Les sabates eren de baqueta negre. I per fer feina solien anar descalces. Per fer feina duien un capell fet de garballó.

DIUMENGE:

El rebossillo era de seda o randa, de forma acampanada i acabat en punta o rodó damunt el pit. Si la dona duia dol se'n posava damunt d'aquest que era blanc, un de negre més petit. Damunt el rebossillo, quan les dames anaven més engalenades, duien una capa molt luxosa que podia ser de seda brodada i al coll duien un guatlareto, adorn en forma de ventall obert. El gipó de seda o teixits importants, duia una botonada d'or o plata a les mànigues. La falda era llarga i ampla, de teixits vistosos, llisos o estampats. La qualitat de les teles variava segons la categoria social de la dama. Les calces eren blanques o de colors clars. Les sabates baixes i escotades. Les dames riques duien escarpíns. Al cap es posaven una manta o mantilla de franel·la negre amb guarniment de vellut també negre, formant una senefa bastant ample. A l'estiu s'estilava de color blanc, feta de mussolina amb una tira sitanada. Les joies més usades eren les botonades de gipó, les creus de Malta, els cordonets, relicaris, rosaris,... .

HOMES

FEINA:

L'home es cobria el cap amb un mocador de llista o de bolic. Per fer feina duia un capell fet de garballó. El guardapits solia ser de llana o llista. Els calçons eren molt amples, “calçons de bufes”, llisos o de retxes de colors, fermats a la cintura i per davall els genolls amb cintes també de cotó o llista. Davall els calçons enduien uns altres amb la mateixa forma fets de drap, cotó o fil. Eren els calçons blancs. A la cintura i per subjectar-se els calçons duien una faixa ample de llana o cotó. Com la dona, l'home duia calces de cotó o llana a l'hivern. Les sabates de baqueta sense tenyir. Els pastors i jornalers solien dur avarques. Com abric duien una samarra o pellissa pròpia dels pastors.

DIUMENGES:

Els senyors duien al cap un mocador de seda o indiana, capell de llano o feltre d'ales ambples i rodones. La noblesa duia les camises de color blanc, de coll estret i baix. Els guardapits de seda o indiana, duien una doble botonada. Els calçons es feien de seda o indiana segons la seva classe social. Les calces de ful es l'estiu i d'estam o de llana a l'hivern. Les sabates planes obertes per davant i fermades amb cordons. A l'hivern també portaven capa.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

INSTRUMENTS:

Baix: Instrument que produeix els sons més greus de l'escala general.

Bandúrria: Instrument musical de corda compost per una caixa de ressonància en forma aovada, un màstil curt amb trasts i sis cordes dobles que es fan sonar amb una pua.

Llaüt: Instrument musical de corda semblant a la bandúrria, però de caixa més gran i so menys agut que ella.

Guitarra: Instrument musical de corda composta per una caixa de ressonància en forma de vuit, un màstil llarg amb trasts, i cordes, generalment sis, que es fan sonar amb els dits.

Violí: Instrument musical de corda, el més petit i agut entre els de la seva classe, que es composa d'una caixa de ressonància en forma de vuit, un màstil sense trasts i quatre cordes que es fan sonar amb un arc.

Xeremia: És molt semblant a la gaita. Tambor:

El tambor és recipient redó tancat amb pell per les dues bandes, que serveix per dur el ruitme.

Ximbomba: Instrument rústic musical, de fang cuit o de fusta, obert per un extrem i tancat per l'altre amb una pell molt tirant, que té en el centre, ben subjecten un carris a manera de màstil, el qual, amb la mà humida es frota d'alt a baix i de baix a d'alt produeix un so, fort i monòton.

Fobiol i Tamborino: El fobiol es com una flauta que es toca amb una mà i amb l'altre el tamborino que és un tambor petit.

Clarinet: Instrument musical de vent, que es composa d'una boqueta de llengüeta de canya, un tub format per distintes peces de fustes dures, amb forats que es tapen amb els dits o es tanquen amb la clau, i un pavelló de clarí. Arriba més o menys a quatre octaves i es molt usat a orquestres.