AGRESSIONS A LA LLENGUA DE MALLORCA AL MUNICIPI DE CALVIÀ

Dia 30 de novembre de l'any passat, representants de la Plataforma Calvià per la Llengua, reunits en junta ordinària, vam resoldre per unanimitat la qüestió de si havíem d'abandonar la comissió municipal de normalització lingüística, de la qual en participàvem. La cosa va ser bona de decidir perquè el batle havia aprovat dedicar un euro a la partida pressupostària destinada a finançar la normalització lingüística. Aquest gest autoritari, planificat segurament de molt enrera, va ser el colofó deslluït, en matèria lingüística, d'una legislatura que ja va començar, no sé si vostès ho recorden, amb una declaració de guerra en tot regla. El batle Delgado va fer saber a un diari local, per mitjà d'unes declaracions, que no parlava la llengua dels mallorquins perquè no li donava la gana. Una anècdota molt significativa, esdevinguda tot d'una que va començar la legislatura, demostra el tarannà d'aquest home: va fer canviar el rètol -batlia- que donava entrada als seus despatxos pel terme alcaldia, sense pensar que alcaldia és la denominació normalitzada del primer òrgan de gestió municipal al Principat de Catalunya, cosa que va demostrar que tota aquesta comèdia contra la llengua catalana no és més que una excusa; en realitat allò que el molestava era la diferenciació, en aquest cas la diferenciació de la modalitat mallorquina: batlia.
Una cosa és clara. De qui ostenta el poder i l'utilitza per humiliar la llengua que parla una part de la població, no se'n pot esperar gaire cosa que sigui profitosa per a la convivència ciutadana. La malifeta és completa si consideram que l'Ajuntament incompleix la normativa en matèria lingüística de manera sistemàtica i si hi afegim que escatimen finançament per mirar redreçar allò que és il·legal i ho saben, haurem de començar a pensar si no som en una situació de prevaricació. Vostès diran, posau denúncia als jutjats, però és clar, la justícia és cara -no per casualitat- i la nostra entitat no té els diners suficients.
D'acord; ara la pilota és al nostre sostre i, com diu el president de l'OCB, Jaume Mateu: cada vegada que ens pegaran un cop, més fort tancarem les barres. La Plataforma Calvià per la Llengua no es desanimarà. Ells saben que nosaltres hem volgut negociar i hem fet propostes assenyades, el tinent de batle José Manuel Ruiz, representant del Partit Popular a la comissió municipal de normalització lingüística n'ha estat testimoni i les actes signades de les reunions ho demostren. Encararem enguany amb l'increment d'organització d'actes i també amb la nostra presència als mitjans de comunicació per denunciar cada un dels incompliment concrets, sense descartar la interposició de contenciosos. No pot ser que es pugui incomplir la llei impunement, ni la llei urbanística ni la llei en matèria lingüística perquè aquesta inseguretat jurídica és el que desacredita la democràcia. El compliment de la llei és el que fa sostenible l'estat de dret.
Hem d'agrair a l'OCB la seva iniciativa, assenyada, de recaptar diners en el decurs dels seus actes i durant els mesos de desembre passat i gener d'enguany, a favor de la normalització lingüística al nostre municipi, diners que seran destinats, per vergonya de les autoritats municipals de Calvià, a l'organització d'accions reivindicatives i de denúncia. Estam segurs que la gent que aprecia la cultura del nostre municipi valorarà aquesta lloable iniciativa.
Per acabar, voldria exposar un altre enfocament del tema. Tot aquest espectacle tan lamentable d'enlairar banderes espanyoles i embrutar banderes mallorquines en actes de suport a col·laboradors de presumptes corruptes i totes aquestes declaracions enceses i iniciatives polítiques contra la normalització de la nostra llengua i cultura, no són més que recursos desesperats per desviar l'atenció d'altres problemes que comencen a ser ben reals per a la ciutadania: corrupció municipal, mala gestió de recursos públics, degradació del territori, tot aquest repertori que hipoteca el futur dels nostres fills i filles. Els demòcrates haurien de començar a denunciar constantment aquesta tàctica de distracció.