Som aquí per donar suport a la presentació en societat de la Plataforma Calvià per la Llengua. Una altra plataforma! Qualcú duu els comptes del nombre de plataformes, manifests, associacions i agrupacions diverses de ciutadans que han proliferat en els darrers mesos? Qualque cosa no funciona. I el que no funciona, en matèria de llengua, és que els administrats se senten desemparats perquè l'Administració no fa els deures. No fa efectiu l'ús progressiu i normal del català a l'Administració; no assegura el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular de l'ensenyament; no fomenta l'ús del català als mitjans de comunicació; i no crea consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús del català. Deures, tots, emanats de la Llei de Normalització Lingüística i reflectits a la normativa pròpia de l'Ajuntament de Calvià.

No cal dir que les finalitats de la Plataforma Calvià per la Llengua coincideixen en gran part amb els objectius d'altres associacions d'àmbit més ampli, com ara, el Joves de Mallorca per la Llengua o l'Obra Cultural Balear, de l'actual Junta Directiva de la qual som vocal. Sé que els promotors de la Plataforma tenen la intenció de parlar amb el nou president de l'OCB, després de les eleccions del proper dimarts, i no dubt que s'establiran canals de comunicació i de col·laboració mútua entre ambdues entitats en benefici de la llengua catalana.

És evident que el català no és la meva primera llengua. Ni la segona, ni la tercera, ni la quarta, per ordre d'aprenentatge. De fet, abans de venir a Mallorca, ni sabia que existia i, sens dubte, hauria pogut viure aquí sense fer l'esforç d'aprendre'l, com fa tanta de gent, sobretot en aquest municipi. Però ha valgut la pena fer l'esforç i puc assegurar, a qualsevol que ho dubti, que parlar català és una experiència culturalment, socialment i humanament enriquidora; que parlar català obre portes de coneixement i de benestar, i obre braços de benvinguda i d'amistat; que parlar català fa feliç. És del tot indefensable que una administració pública posi traves que dificulten l'accés dels ciutadans al patrimoni lingüístic i cultural propi del seu territori. Cal aturar la discriminació que pateixen els nouvinguts que, en nom d'un fals bilingüisme, queden atrapats en el monolingüisme castellà. És del tot indefensable que una administració pública aixequi barreres i creï guetos per raons d'origen lingüístic.

Com a ciutadana del municipi de Calvià, compartesc la preocupació per la situació lingüística que ha inspirat la creació de la Plataforma Calvià per la Llengua. Relegada cada vegada més a usos privats i simbòlics, la llengua catalana és gairebé invisible en aquest municipi. Quantes persones que vénen de fora, sigui per vacances, per fer feina de temporada, o per quedar-hi a viure, saben que la gent d'aquí parla una altra llengua, distinta de la castellana? Com ho poden saber, si l'Administració l'amaga, la principal indústria la menysprea, i una part dels habitants se'n desentén, alguns amb traïdoria, d'altres amb la convicció errònia que el català és una llengua de segona?

És hora que el català ocupi el lloc que li pertoca, es faci present a la vida pública, en tots els àmbits, i en tot el territori del municipi de Calvià; que "surti de l'armari". Si ho fa de la mà de la Plataforma Calvià per la Llengua, benvinguda sigui.

Cathy Sweeney
Calvià, 27 de març de 2004

Pere Morey

Perquè crec necessari l’ensenyament el català

1. Per identitat

Un alumne d’una altra nacionalitat que aprèn l’idioma deixa de ser un foraster o un estranger per convertir-se en en Manuel, en Hans o en John: en un més del poble. Aprendre català afavoreix doncs la integració al medi humà. “Habla tu lengua y serás mi vecino; parla la nostra i seràs mon germà”

2. Per dignitat

Si no aprèn la nostra llengua demostra que ens considera uns nadius selvatges que no mereixen l’esforç d’aprendre la seva parla.

3. Per igualtat

Si el criteri per escollir un idioma és el nombre dels que el parlen, perquè no aprenem tots xinès? I si és la seva importància literària o científica, cap com l’anglès. Però la llengua d’aquesta comunitat és el català, i és tan digne de ser estudiada com qualsevol altra.

4. Per rentabilitat

Quan un empresari examina un candidat i aquest parla la llengua del país, sap que es tracta d’una persona amb capacitat i voluntat de comunicar-se amb les altres persones, i farà que els seus clients se sentin més ben atesos, tinguin més confiança en un venedor que no tan sols parla com ells, si no que està en sintonia mental amb ells.

5. Per qualitat humana

Sabem que se pot viure en castellà; el fet d’aprendre també el català demostra doncs la qualitat humana dúna persona que ens fa el present del seu esforç per convertir-se en un més del país que ha escollit per viure.

6. Per qualitat intel·lectual

Els joves tenen molt desenvolupada la capacitat d’aprenentatge. Si se sap comunicar en la llengua del lloc on viu demostra que es intel·lectualment capaç de fer-ho.

7. Per la facilitat d’aprendre altres idiomes

La utilització de diferent idiomes a l’aula, l’esbarjo i la família exercita els mecanismes mentals de traducció i els dona agilitat. A més, augmenta el cabal de mots, que sovint retrobaran a altres llengües i això els en facilitarà l’aprenentatge.

8. Per globalitat cultural

“Una persona val tant com idiomes entén”, digué Goethe. Una persona amb més idiomes se relaciona millor amb la resta de la humanitat. Efectivament; cada idioma és una porta a tot un món de literatura, unes tradicions, tot plegat, una Weltanschauung.

9. Per gratitud

“Es propio de bien nacidos saber ser agradecidos”, diu un refrany espanyol. Ningú no ve a Mallorca obligat; tots l’han escollida com a una esposa, una companya; estan millor aquí que a la seva terra natal, que vé a ser la seva mare. És per tant normal que expressin el seu agraïment acostant-se a ella tot el que puguin.

10. Per arrelar

“Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar” (Joan Alcover). Una persona avesada a estimar intensamentmolt la seva terra sabrà estimar la Terra tota, i així, “torna a son niu més àguila” (Costa i Llobera)

Pere Morey
Calvià, 27 de març de 2004