Cantant de Xàtiva que fusiona el compromís social amb el lirisme dels sentiments sense que, de vegades, s’endevinen els límits. Parteix d’allò personal i concret per convertir-lo en col·lectiu i universal. Ha publicat dos treballs: estels de tela ibarricades de paper que són el tempteig per construir una veu pròpia i particular. Ens presenta la Cançó com a gènere viu i no com a producte de la nostàlgia. La Cançó com a eina de comunicació, expressió i informació que es rebel·la contra les estructures imposades.

Comença amb la publicació l'any 1996 de la seua primera maqueta en format K7. Després de fer rodar les seues primeres cançons arreu del territori, l'any 2000 publica el CD estels de tela amb una millor qualitat de so i un concepte musical més definit. Però tot just és un camí encetat en la construcció d'una veu pròpia. Tot i això aconseguirà el cinquè millor disc de cançó de la revista Enderrock i una de les cançons incloses "estadi Xile" serà la tercera classificada en el X Festival Internacional de Todas las Artes Víctor Jara de Xile. Després de dos anys de preparació, perfeccionant lletres i triant sons, Produït per Borja Penalba, apareix l'any 2003 el CD barricades de paper amb la discogràfica Propaganda Pel Fet.

(font: http://www.feliuventura.net/)

---

Des de 1993 ha realitzat més de 400 concerts per tots els territoris de parla catalana, compartint escenari amb Vicent Torrent, Paco Muñoz, Lluís Llach, Lucho Roa, Miquel Pujadó, Toni Nicolau, Francesc Ribera “Titot”, Obrint Pas, Pomada, La Carrau, etc. Cinquè millor disc de Cançó de 2001 de la revista Enderrock i tercer classificat en el XX Festival de Todas las artes Víctor Jara de Xile el 2002. Ens presenta la Cançó com a gènere viu i no com a producte de la nostàlgia. La Cançó com a eina de comunicació, expressió i informació que es rebel·la contra les estructures imposades.

(font: Acció cultural del País Valencià. http://www.acpv.net/)

---

Entrevista de Jordi Martínez (loqueconvengui) a Feliu Ventura (27/01/06) 

LQC: Vau començar a presentar l’espectacle tot just ara fa un any al Barcelona Teatre Musical dins el cicle Barnasants i en aquell moment no sé si tenieu previst arribar fins aquí. El cert és que l’espectacle ha tingut una excel.lent acollida
FV: Sí, la veritat és que no ens ho esperavem ni en Lluís ni jo. El cert és que ha funcionat i hem arribat a fer 50 concerts, la majoria d’ells al País Valencià.
LQC: En el moment de començar a presentar l’espectacle és evident que tothom coneixia perfectament la trajectòria de Lluís Llach, però el nom de Feliu Ventura no era ni molt meys tant conegut per al gran públic. A l’hora de conèixer Feliu Ventura em sembla que no hi ha res millor que escoltar les teves cançons i el seu missatge. Suposo que hi estàs d’acord
FV: Sí, suposo que sí, però penso que és tan important la música com la lletra i ha de tenir també un equilibri de qualitat
LQC: Sovint s’ha parlat a l’hora de presentar els vostres concerts de Lluís Llach i Feliu Ventura com a dues generacions de la cançó d’autor. Tu sempre has defensat la cançó com un gènere viu i en permanent evolució, i sobretot com una eina d’expressió per una banda de les expressions més íntimes però també i el que és més important, per al compromís social.
FV: Sí, bé, això des del punt de vista que durant molt de temps s’ha vist la cançó més com una etapa que no pas com un gènere; com una etapa que havia acabat... I la cançó és un gènere que comença amb els trobadors i que no té perquè tenir data de caducitat, és una certa manera de treballar imprimint una signatura sobre el teu treball i al mateix temps la cançó és un mitjà d’informació, d’expressió i de comunicació, que moltes vegades el que fa és suplantar el paper que haurien de fer els mitjans de comunicació i que sovint no fan
LQC: De fet, tot i que se’t considera un cantautor sempre has reivindicat sentir-te molt més a prop de bandes com Obrint pas o Revolta 21, sobretot a nivell d’a
FV: Sí, sempre he dit el mateix. Com a actitud em considero més a prop de tota aquest generació de músics amb els quals moltes vegades he treballat i que hem sorgit pràcticament al mateix tempsctitud
LQC: Una de les característiques bàsiques de les teves cançons és sobretot la identificació i l’arrelament a l’entorn més proper com un primer pas per a plantejar-se una identificació o uns objectius a més gran escala, en aquest cas com a Països Catalans. En aquest sentit són constants les referències a la teva ciutat, Xàtiva
FV: Sí, jo sempre he pensat que per canviar el món primer hem de canviar allò que tenim a prop, amb tots els problemes que tenim sobretot a nivell de territori, a nivell ecològic, amb totes les coses que s’estan fent no només al País Valencià sino també arreu dels Països Catalans, en contra del nostre sistema de viure mil.lenari i arrelat al nostre entorn, un entorn que desapareix. Per mi és important que més que salvar grans causes o causes llunyanes, cal tenir cura del que tenim més a prop, perquè és la millor manera que entre tots tinguem cura del món
LQC: Tornem a l’espectacle "Que no s’apague la llum", que suposa per Feliu Ventura que algú com Lluís Llach afirmi publicament que sent enveja de les teves composicions ?
FV: Bé, jo crec que això és excessiu. Per mi és important no només això, sino sobretot el fet d’haver-lo conegut. Sempre he dit que quan jo vaig néixer Lluís llach ja estava abans que jo a casa meva, ja hi havia tots els seus discos. Jo em vaig impregnar de tot allò, és el que ha alimentat la meva forma de fer cançons, i no només ell, sino també molta altra gent, aleshores la gent a la que admires, a la que només coneixes de les fotografies a les portades dels discos, de sobte estàs prenent un tallat en un bar... Aquest és l’impacte més gran
LQC: A l’hora de plantejar l’espectacle cadascú ha triat les cançons de l’altre. Davant d’un repertori de la dimensió del de Lluís Llach quins criteris ha seguit Feliu Ventura per fer la selecció de temes?
FV: Sobretot molt de temps i una revisió d’una obra molt gran, molt intensa. Em trobava davant una feina molt feixuga però de totes maneres jo he tingut sempre uns referents dintre de les cançons de Llach, sobretot vaig triar cançons que a nivell personal em deien alguna cosa a mi mateix, o cançons on jo pogués aportar alguna cosa nova o alguna cosa de qualitat. Vaig triar cançons com el "Bandoler" que potser és una de les primeres cançons que vaig escoltar de Llach.
LQC: Després de tot un any de compartir escenaris amb un artista de la magnitud de Lluís Llach suposo que és un aprenentatge constant, no només a nivell artístic sino també a nivell humà
FV: Sí, primer de tot he desmitificat moltes coses. També he après molt del que és la cançó a nivell professional, la relació amb els mitjans de comunicació, amb programadors, i després a nivell interpretatiu i compositiu. I sí, també a nivell humà, aquest aprenentagte que és el mateix exemple de Lluís Llach, una persona que sempre porta davant seu aquest bandera , la d’aprendre constantment
LQC: Parlem de futur, aquest 2005 ha estat sens dubte un any important per Feliu Ventura, on a més d’aquesta gira conjunta amb Lluís Llach, has participat també dels actes del desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor o en la darrera edició del cicle ACIC 2005.Quins projectes té Feliu Ventura de cara aquest 2006 ?
FV: Doncs anem encadenant projectes. Ja estic treballant en el meu nou disc, amb temes nous, alguns que hem anat fent durant aquest últim any, però queda un bon gruix de feina per fer. Farem una aturada per fer una bona producció i jo espero, encara que a nivell artístic parlar de plans no és molt factible, que pugui sortir un nou disc a partir del mes de setembre

(font http://lqc.webcindario.com/ventura.htm)