![]() ![]() | |
Torna | Manifest de la plataforma "Calvià per la Llengua" Tota llengua és un patrimoni cultural immens. Totes les llengües tenen un valor intrínsec, un valor cultural excepcional, perquè totes tenen la facultat d'expressar les coses d'una manera que els és pròpia. No es pot considerar, per tant, el valor d'una llengua en funció de paràmetres quantitatius, això és, el nombre de parlants que aquesta té. Qualsevol llengua, per petita que sigui la comunitat que la parla, és un patrimoni cultural de la Humanitat i sols per aquest motiu cal defensar-ne la preservació. Totes i tots els que signam aquest manifest ho feim perquè consideram
que la llengua catalana -el dret a usar-la socialment- està en
una situació de desavantatge a Calvià, els motius de la
qual no són gaire difícils d'esbrinar. Tenim la convicció
que els pobles no abandonen la seva llengua per causes naturals o accidentals.
Creiem -i així ho demostra la sociolingüística- que
l'extermini d'una llengua no és altra cosa que la progressiva supressió
de la seva presència social, provocada per llargs i complexos processos
històrics i sociopolítics. Pensam, idò, que és
hora de posar-hi remei o, almanco, de fer, modestament, la pedagogia necessària
per mirar d'aclarir malentesos i denunciar, si cal, injustícies
i iniciatives que no tenen altre objectiu que el de dificultar la normalització
lingüística d'un poble que ha hagut de patir l'arraconament,
la discriminació i fins i tot la prohibició de la seva llengua,
un poble que té tot el dret a usar l'idioma propi amb tota normalitat,
com ho fa qualsevol altre ciutadà del món que no necessita
lluitar cada dia ni justificar-se per emprar la llengua que ha heretat
dels seus avantpassats. Com diu el nostre Estatut d'Autonomia, el català és la
llengua pròpia de les Illes Balears. Per tant, és patrimoni
de tots els seus ciutadans i constitueix el fonament cultural d'aquestes
Illes. És, aleshores, ben normal que a ella li correspongui erigir-se
com a factor de cohesió social de la nostra comunitat. Això no obstant, en el municipi de Calvià la llengua catalana,
d'ençà fa uns anys, ha esdevingut minoritària, fins
al punt que els catalanoparlants no poden fer-ne un ús normal i
quotidià, una circumstància del tot irreconciliable amb
l'esperit que informa el propi Estatut d'Autonomia quan diu que "les
institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial
del català" i "prendran les mesures necessàries
per assegurar-ne el coneixement". Per tant, perquè estimam aquesta terra i sentim com a propi i irrenunciable el seu llegat històric i cultural, entre els quals figura com a columna vertebral la llengua catalana, sense, emperò, que això signifiqui haver de renunciar a altres cultures i llengües que ens enriqueixin com a ciutadans, els sotasignants manifestam el següent:
|