Proposta de noves al·legacions

- Una altra proposta de noves al·legacions
- Al·legacions al PERI 

Una altra proposta de noves al·legacions

Encapçalament

Un cop estudiat, per part de l’Associació de veïns Can Amunt-Ciutat Antiga, el PERI del Temple, en la fase AVANÇ es formulen les següents

AL·LEGACIONS

1ª Dins l’apartat II memòria justificativa de l’ordenació proposta punt 2.2 (pàgina 27) “ La construcció d’un edifici d’habitatges” incomplirà la llei de Protecció de Patrimoni com reconeix el mateix AVANÇ del PERI (Pàgina 22 apartat 1) ja que aquella obliga a mantenir una distància mínima des de qualsevol edifici monumental ja que, el nou edifici d’habitatges, no manté una distància mínima de l’edifici monumental catalogat al mateix PERI i futur espai d’exposicions internacionals: El Quarter d’Intendència.

2ª Dins el mateix apartat II memòria justificativa de l’ordenació proposta punt 2.5 (pàgina 27) “Es preveu la construcció d’uns aparcaments subterranis de tres plantes” i a l’apartat 9 comunicacions i transports punt 9.2 proposta segona (pàgina 19) “aquests aparcaments absorbiran els de rotació…” vulneren i van en contra del PGOU vigent a Palma, article 335 (pàgina 216) que fa referència al ARE 10-02 el Temple per que al apartat 2 sols permet “… aparcaments per els residents a les mateixes edificacions…”

Per completar aquestes diues primeres al·legacions, incorporam a les mateixes el document que en data 17 d’octubre del 2002, que va ser presentat al seu dia en aquest Ajuntament i que adjuntam com annex nº 1.

3ª Consideram que s’han d’incloure les oportunes previsions per incorporar el PERI al nou equipament que sorgirà de la compra i rehabilitació del Quarter d’Intendència per part del Govern de les Illes Balears en fons de l’Ecotaxa.

4ª Existeix una total indefinició tant a les expropiacions com de les noves construccions que permetrà un hipotétic conveni amb la Comunitat de les Gernanes Trinitàries.

5ª Valoram positivament la protecció de les torres d’entrada al Temple, així com la no autorització d’habitatges. Si bé caldria aclarir el significat de “activitats que impliquin pública concurrència” per no hipotecar una futura funció social de les torres.

6ª Per substituir el desproporcionat edifici d’habitatges i solucionar la paret mitjanera i de darrera de l’edifici que dona al carrer Mateu Enric Lladó es podria projectar un edifici en el que es recol·locarien els veïnats expropiats o desplaçats, així com el corresponent aparcament proporcionat a l’edifici. Veure annex 2.

ESMENES AL PERI DEL TEMPLE
(presentades a l'Ajuntamente)

El conjunt de les esmenes que a continuació es proposen són el resultat de la percepció de que les raons d'aquest grup de veïns no han estat escoltades, no s'han proporcionat les informacions i els espais adients per a participar. Sentim que per a obtenir una petita peça d'informació hem hagut de recórrer moltes hores i passadissos entre funcionaris que no saben o diuen no saber. Si bé la informació ha sortit a exposició pública, i com va dir Ramon Vidal "està allà per a qui la vulgui anar a veure", els veïns afectats demanem una major participació en la redacció i decisió d'aquests tipus de plans. No volem que simplement se'ns ofereixi la possibilitat d'esmenar en un projecte, volem tenir les eines per a expressar quines són les nostres necessitats i quin tipus de projecte volem. Aquí on els arquitectes parlen d'"interés arquitectònic pur", els veïns portem a terme pràctiques socials concretes i reds de relacions socials, d'ajuda mútua i estima que els plànols arquitectònics no poden copsar. Pensem que són les persones que hi viuen les que han de decidir què fan amb l'espai públic. Abans que res, volem expressar el nostre absolut rebuig d'aquest discurs que essencialitza i dota de poder executori el criteri de  l'arquitectura, fent que ella mateixa pugui decidir sobre el bé comú d'un col.lectiu de persones. Entenem que el llenguatge que es fa servir és purament arquitectònic i gestionista. Demanem una exposició pública i comprensible per a totes que inclogui la representació de les necessitats concretes de les persones que hi viuen. Aquest projecte ha estat redactat i decidit des de dalt absolutament i s'ha tractat el barri a la manera com es va dur a terme el mapa d'Àfrica, responent a uns interessos ben particulars d'unes persones ben concretes que tenen la prepotència de dir que parlen en boca de tots i millor que els mateixos afectats. No ens sentim representats. Trobem a faltar un altaveu a través del qual expressar les nostres veus en els nostre propis termes. Ja estem fartes d'amplificadors del discurs gestionista i arquitectònic. Volem una democràcia on la participació ciutadana sigui efectiva. Abans que res hem d'expressar per tant el nostre rebuig a les intervencions de diners europeus i de plans dissenyats des de lluny, som nosaltres els que hem de decidir què volem fer amb el nostre barri. Per això, volem fugir dels discursos patrimonialistes que només responen a una voluntat de rentabilitzar a través de les constructores, immobiliàries i el turisme uns espais que són nostres perquè en fem ús d'ells. Per la qual cosa, ja que entenem que és la pràctica social la que dota els espais de sentit i identitat, expressem el nostre rebuig a la imposició futura d'un barri imaginari anclat en una història mítica medieval. No volem perdre un veí per a recuperar els ciments d'una torre.

AIXÍ:

1. RESPECTE A LA "PROBLEMÀTICA SOCIAL":

Al punt 2, "Objectius generals" de la memòria informativa del PERI de El Temple, s'hi troba el següent, en fer referència a l'article 335 de la Normativa Urbanística de Palma: "La delimitación se ha realizado de acuerdo a criterios históricos, de morfología urbana, degradación arquitectónica y problemática social".

Al punt 11, "Població", apartat 11.2 "Estructura soci-econòmica", s'hi troba el següent: "La població resident a l'àrea del PERI respon a un nivell econòmic mig, sense que existeixi una especial problemàtica social".

Aquestes dues afirmacions, semblen a primer cop d'ull contradictòries. Aquesta contradicció es comprén i sintetitza en el denominador que és comú a les dues: ¿quins estudis sobre la societat s'han portat a terme per a decidir si hi ha o no una problemàtica social? Clar que aquests estudis no s'hi troben als mapes de les ciutats medievals, caldria algun òrgan consultiu que recollís les preguntes que els veïns es fan, les necessitats que tenen. A nosaltres, particularment, no se'ns ha demanat com el vegem el nostre barri, com hi vivim o què pensem que hi sobra o hi manca. Ens costa de creure que un estudi pugui tenir en compte la població si ni tansevols dialoga amb ella.

Clar que la resposta a com es possible tenir en compte algú sense parlar amb ell, s'explica al següent paràgraf de l'apartat 11.2: "Ja que l'actuació del PERI afectarà a una proporció molt petita d'aquesta població no s'ha considerat necessari elaborar un còmput detallat de les circumstàncies específiques concretes de la població resident a l'àrea". Així que ja ho entenem: com que els afectats som pocs, no tenim veu, gràcies. Això no és el que nosaltres entenem per un projecte consensuat.

Així: Demanem un estudi sobre les necessitats socials dels afectats i que aquest parteixi de les seves pròpies demandes, i no dels convenis que l'ajuntament tengui amb la Comunitat Europea o amb determinades empreses constructores.  Volem un tractament com a col.lectiu, ja que ja es parla d'un barri de El Temple, amb una atribució de dignitat a un edifici, demanem una atribució semblant de dignitat i capacitat jurídica com a habitants d'aquest nou barri d'inspiració medieval.

En aquesta mateixa línia, ens preguntem quines són les fonts que permeten afirmar quins han estat els fluxes de població en els darrers deu anys. Volem consultar els estudis en què es recolzen aquestes afirmacions: de quin percentatge es parla en parlar de percentatges?, ja que semblen fetes amb un llapis en l'aire. Ens preguntem si l'específica i important atenció que reben aquests fluxes "a) dos edificis d'habitatges amb accés pel carrer Mateu Enric Lladó b) diverses reformes d'edificis existents, amb accés pels carrers Temple i Planes" és justa a l'hora d'ordenar un plà de reforma d'una zona.

Ens preguntem quins són els estudis, amb quina base es legitima la següent afirmació: "Aquests fluxes de població han afectat als usos i la morfologia dels espais urbans en dos aspectes. a) increment del nombre de vehicles de residents. b) aparició de volums edificats que afecten substancialment la visió dels edificis monumentals, principalment dues esglésies: la dels Socors i la dels Desemparats".

Sembla que aquest punt justifiqui la necessitat de crear aparcaments, ja que s'ha produït un augment de la població. La mancança d' un estudi específic sobre les necessitats socias de la zona, fa que aparegui el problema dels cotxes sobredimensionat. Ens consta que el nou edifici de vivendes del C/ Mateu Enric i Lladó posseeix el seu propi aparcament privat, i comentant-ho amb els veïns no sembla que l'aparcament sigui un problema. Amb això arribem al punt en el qual podem dir que nosaltres, els actuals residents, no volem aparcaments, i per això demanem que s'especifiqui clarament en el PERI com es gestionaran en el futur aquests aparcaments, que sembla que vagin destinats als habitants que estan per arribar a l'edifici amb parc lliure arquitectònic... i pàrquing.

La identitat medieval que es pretén necessària i "bona per a tots" segons l'autor del PERI troba la seva justificació històrica en un text del mateix autor. Així el punt 5 "Antecedents històrics" es redueix a Reproduïr  un fragment del llibre "Las raices de Palma" de Carlos García Delgado, arquitecte redactor del PERI, i L. Garau, publicat a l'any 2000. No podem acceptar que la justificació històrica del projecte arquitectònic sigui monopolitzada pel mateix arquitecte. És més, ens sembla que la història de la zona és alguna altra cosa més que el que va ocórrer a l'època medieval. Per exemple, sense sortir de la mateixa plaça des Pes de sa Palla ens preguntem si no formen part de la història els trossos de metralla incrustada a la paret dels edificis a conseqüència d'una bomba caiguda durant la Guerra Civil, i que els més grans del barri identifiquen i reconeixen. Aquest lloc de memòria també és història.

2. RESPECTE ALS OBJECTIUS PARTICULARS:

Respecte als criteris que justifiquen les noves intervencions previstes sobre el barri de El Temple, ens crida l'atenció especialment el criteri de "visibilitat". Edificis s'enderroquen seguint el criteri anomenat i d'altres se'n construeixen. Aquest criteri sembla obeïr a la creació d'una ciutat amb un centre històric i més maco. Nosaltres ens preguntem com es defineix socialment allò que és maco i allò que no, i, sincerament no ens sembla que la solució sigui construïr un nou edifici per a tapar-ne un de vell per a seguir uns criteris de netedat i cohesió d' illa. Ens preguntem perquè cal edificar un nou edifici de nova planta per a aconseguir un Espai Lliure Públic. Ens preguntem si no és més aviat a l'inrevés i és la creació d'un nou espai lliure la que justifica i assegura la rentabilitat de la nova edificació.

De tota manera, el segon paràgraf del punt 2 de la Memòria Justificativa és més que ambigu i la construcció de la frase sense verb amb un sinó de per mig reclama un aclariment: "Es resoldrà mitjançant la implantació d'un edifici d'habitatges de nova planta. Aquest bloc i el que ocupa l'interior de l'Església dels Socors, sinó que rompen amb l'escala dels espais urbans de la ciutat antiga. Si la configuració del nou espai públic obliga a la creació de una façana pròxima que recupera l'escala i impedeix la visió dels citats blocs". La solució que proposa és de crear més habitatges que continuin rompent amb l'escala dels espais urbans de ciutat antiga. Això ve a ser el mateix que dir que com que el mal ja està fet, se'n ha de fer més per a que no resalti massa. Sincerament, no sembla ser aquesta la manera de justificar la creació de nous habitatges privats, el benefici dels quals no serà públic. Així, no només ens preguntem si realment la millor solució és la creació d'un nou edifici de vivendes particulars per a acabar de tancar la illa i que no es "vegi" la part de darrera d'un edifici, sinó que més enllà d'això ens preguntem si realment és aquest el problema, el del criteri "visual", que ens sembla que es correspon amb una determinada educació de la mirada bastant elitista.

Prova de que els interessos privats  no són explicitats en el projecte n' és el fet que l'edifici que dóna nom pròpiament al nou barri de El Temple, l'edifici de El Temple, no apareix inclós en tot el PERI de El Temple.  Se'ns diu literalment que les dues torres "hauran de restaurar-se recuperant en lo possible el seu aspecte primitiu de fortificació medieval, i recuperant així i tot la seva coronació merletada original, avui ocult per les parets de la façana. Els usos permesos a les dues torres que flanquegen la porta principal, seran aquells compatibles amb l'òptim manteniment de l'edifici". Ens consta que l'actual propietari de l'edifici ha duit a terme durant els anys 2002 i 2003, moltes obres sense tenir les llicències corresponents de les quals no se'n fa esment en absolut en el PERI. Se'ns parla d'unes reformes de l' any 1919, però del que l'actual propietari n'està fent no se'ns en diu res. Des de que es va instalar l'andamiatge, els habitants de l'edifici han denunciat amenaces i robatoris i han hagut d'arribar a viure amb la por que sent qui viu en un edifici sense teulada. Ens consta que es va procedir a aixecar la teulada, estant l'edifici habitat i que es varen dur a terme diverses obres il.legals amb l'excusa de la realització de cates arqueològiques. Els nostres dubtes respecte que aquest (les cates) fos l'objectiu de les obres realitzades queda bastant sintetitzat en l'enorme cartell que penja de l'andamiatge que cobreix l'edifici: "Almudaina de Gumara: Nueve viviendas singulares". Els veïns de l'edifici han obert un procés judicial contra el propietari del mateix per coaccions. No és això problemàtica social.

Volem que el PERI de El Temple sigui més clar respecte a les directrius cap a les intervencions sobre aquest edifici i que actualitzi la seva informació i exposició pública de la mateixa respecte a l'estat actual de les dues torres que donen un nou nom a un sector de Palma.  

Ens preguntem si ja que l'interés arqueològic és de tots, la creació d' uns nous habitatges no seria  un exemple dels constants intents de treure' n un benefici particular de l'habitatge, un dret públic. Ens preguntem a qui aniran destinades les noves vivendes i si aquestes asseguraran que els mateixos veïns que hagin estat expropiats puguin romandre al barri. En cas de que no sigui així, pensem que és bastant qüestionable que la seva edificació sigui el mitjà per a assolir un espai lliure arquitectònic (qui el gaudirà?) i pensem que més aviat el que es pretén és crear una mena de petit parc privat arquitectònic per a la petita élite que es pot permetre de viure en un lloc "visualment coherent". Pensem que la coherència ha de ser més social que visual, per la qual cosa demanem claretat sobre el conjunt d'intervencions i en específic sobre aquestes dues torres.

També volem més claretat respecte a com es duran a terme les expropiacions. Volem que si existeixen uns criteris, aquests regeixin la totalitat de les accions empreses. El projecte presentat ens ha deixat, a tots els veïns, amb el dubte de si tomaran casa nostra o no, la qual cosa no fa més que indicar que el llenguatge tecnicista en què ha estat escrit el PERI de El Temple és llunyà als veïns de la zona i que les finalitats, si bé estan legitimades ja que provenen de la mateixa institució de poder, no són compartides ja que ni tansevols són enteses per la població afectada.