L'opinió dels Arquitectes

1: Edifici 1 (interior), 2 Edifici 2 (C./ Mateu Enrich Lladó), 3 Quarter d'intendència (C./ Socors), 4 Dues naus interiors, 5 i 6: Torres del Temple, 7 Cantonada.

En primer terme les dues naus (4 sols una es veu quasi completa), al fons edifici 1 i a l'esquerra el quarter d'intendència (3)

Edifici 2 vist des del carrer Mateu Enric Lladó

Cantonada carrer del Temple (7)

Torres del Temple (5 i 6) actualment tapades per... ?

Torres del Temple (5 i 6) en el seu aspecte habitual

Salvaguardar el patrimoni no és prioritari

En els plans especials de reforma interior que s'estan executant a Ciutat prevalen els interessos econòmics

Diari Balears. Dia 23-06-03 (aquest article i les fotos precedents)

AINA VIVES. Palma.
Què en pensen els arquitectes, dels Plans Especials de Reforma Interior (PERI) com els que ara s'estan executant o estan a punt d'executar-se a Palma? Són respectuosos amb el patrimoni? En aquest reportatge un ampli sector d'aquests professionals ens dóna la resposta: es mostren indignats amb els projectes, ja que deixen en un segon pla la salvaguarda del patrimoni arquitectònic.

El tècnics superiors consultats per DdB coincideixen a assenyalar que, històricament, els PERI es crearen per protegir l'entorn i no per fer més rendible la inversió immobiliària. La filosofia primigènia és la que aplicaren en reformar la barriada del Puig de Sant Pere. Llavors, se salvaguardà no tan sols el teixit urbà, sinó també el social. Es va fer igual en reformar part del Jonquet i a la Calatrava. En aquest darrer barri la rehabilitació tingué en compte el teixit social, tal vegada perquè els qui hi residien podien afrontar inversions costoses. Ara, emperò, les intervencions urbanístiques que s'estan duent a terme en diferents indrets de Palma pareix que posen en primer terme els interessos econòmics i relegen a un segon pla els patrimonials, mentre que els socials desapareixen. D'això és del que es queixa tot un seguit d'arquitectes que veuen com ara s'està fent malbé la història de la ciutat.

Un cas concret és el que trobam al Temple. Aquesta construcció és originària de l'època islàmica. Es tracta de l'almudaina de Gumara, que va ser construïda en el segle XII pels almoràvits i ocupada pels templers gairebé immediatament després de la conquesta catalana. D'aquí li ve el nom del Temple. Allà, l'Orde del Temple va aixecar la seva església, que és una de les poques que encara conserven les dues capelles laterals.

De l'antiga construcció en queden les dues torres, que s'han declarat Bé d'Interès Cultural (BIC). El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma defineix de manera clara que aquestes torres s'han de restituir al seu estat originari. Això vol dir que se n'hauria de tomar el cos central i minimitzar les finestres.

Abans, aquest monument l'havia de restaurar l'Administració. Ara és la inicitiva privada que l'està recuperant i sembla que fan comptes construir nou habitatges a l'interior de les torres, la qual cosa significa -sempre segons els raonaments dels arquitectes consultats- que ni se n'esbucarà el cos central ni s'eliminaran obertures perquè, si no, no surten els metres.

«La propietat privada no té interès a recuperar les torres ni a rescatar un patrimoni històric de valor pedagògic semblant al que pugui tenir l'Almudaina de Palma», segons va apuntar un dels tècnics entrevistats.

Ara bé, aquest no és l'únic «disbarat» que els arquitectes consideren que s'està comentent al Temple. L'altre es localitza a la zona interior. Les antigues naus de la Fundació Barceló es transformen en un macroedifici de sis plantes. «L'excusa que hi posa Cort és que així taparan el monstre d'edificis que hi ha just devora les naus. Però és que per tapar-lo fan encara un monstre el doble de gran», asseguren.

L'altre argument esgrimit per Cort és que amb aquesta intervenció es taparà la paret mitgera de l'edifici monstruós. Però segons els arquitectes, aquesta actuació no pareix tampoc la més adequada urbanísticament parlant perquè s'augmenta el volum.