Trapalejos carregalers

Convindreu amb mi que el cognom Carrégalo no és gaire corrent. Lo va portar mon pare, de la seua Antequera natal, a principis dels anys quaranta. A la província de Màlaga encara n'hi ha pocs o molts - tot plegat, i tirant llarg, no més d'una vintena - , i xafardejant per internet n'hai pogut localitzar una trentena més. Un advocat gironí afirmave amb rotunditat que es tractave d'una castellanització de l'irlandés O'Carregal. Algú de la nostra família sospite que pot tindre el seu origen en el municipi portugués de Carregado. I fins i tot algun pseudo-heraldista propose que pot vindre de Carrega, un poble italià. Sigue com sigue, les extraordinàries vicissituds que ha hagut de passar este cognom són incomptables. Mireu: a mon pare, a Mont-roig, hi havie qui el coneixie com “lo Pepe Regalo”; a mi, durant la mili, alguns companys van voler adjudicar-me un catalanitzat “Currèlag”; un despistat fiscal en cap que vaig tindre a l'Audiència de Girona es va entestar en dir-me de totes les maneres possibles menys en la correcta; i així, un dia jo podia ser Carrasquisclas, i al següent Carringlón, o Canígula; a més, diuen los meus fills que algú els ha arribat a anomenar Aquelarre o Recárgalo; i per casa tenim cartes en les que, juntament amb los inevitables Arévalo, Carré Galo o Carrelago, hi apareixen les versions Canégalo, Canígalo, Carrepalo, o un xocant Calígula i mil situacions més igual de sorprenents. Però, tot i la satisfacció que tenim en esta família de poder presumir de tan singular cognom, de vegades s'impose la crua realitat d'un vulgar apel·latiu. Fixeu-tos: als pocs dies d'arribar al campament de Sant Climent Sescebes vaig ser destinat com a ajudant del “cabo furriel”; i, degut a les meues habilitats mecanogràfiques, se'm va adjudicar la responsabilitat de teclejar contínues i inacabables llistes de soldats. Ara bé, no se m'oblidarà mai que, a la nostra companyia, hi havie un recluta que portave l'increïble nom de “Juan Antonio García de Consuegra y Romero del Hombre Bueno”. Quina enveja de nom! Clar que, per a abreujar tan quilomètrica denominació, el pràctic imaginari soldadesc es va complaure en adjudicar-li immediatament l'assequible motada d' “Hombre Bueno”. I no podie ser de cap altra manera, perqué recordo que l' “Hombre Bueno” ere molt bon jan.

J. A. Carrégalo