SILENCIS

Silenci i discreció acompanyen sovint als qui, dia a dia, i de manera gairebé anònima, estimen la terra on treballen i viuen. A vegades, estes persones, des de la seua feina i les seues aficions, contribuixen a preservar la natura molt més que los que surten cada dia amb grans titulars o amb xifres de molts zeros a les televisions, als diaris, a internet o a qualsevol altre mitjà de comunicació. Als Ports de Beseit, los membres del cos de Guardes de la Reserva Nacional de Caça solen donar exemple de treball honrat, discret i beneficiós per a l'entorn i per a la comunitat. Fa poques setmanes, en un accident laboral, és a dir, en acte de servei, mos va dixar un d'aquests guardes, Alberto Orenga, de La Sènia, a qui els companys de treball van retre un emotiu i merescut –i gairebé l'únic- homenatge, en assistir plegats al seu enterrament. Ara descansa per sempre al peu de les muntanyes que tant va estimar i per les quals va donar, literalment, la vida.

Exemples com els de l'Alberto i altres herois de la vida diària mos haurien de fer reflexionar sobre el model d'aprofitament del medi natural que volem i defensem. Malauradament, hi ha massa gent que només veu en les muntanyes, camps, rius, boscos i valls -que són patrimoni de tothom- una font de lucre personal i empresarial: equivocadament, i contra la continuïtat dels espais naturals, interpreten l'entorn com a font inesgotable de recursos minerals, vegetals, hídrics... Permisos administratius –difícilment justificables, i amb poquíssimes veus crítiques- per obrir noves i agressives extraccions d'argiles als Ports, o la quinzena llarga de denúncies que el SEPRONA ja porta enguany per abocaments il·legals de purins al Matarranya, són malaurats i sorollosos exemples recents de pràctiques destructives que tant de bo no faiguen callar mai la silenciosa i honrada bona feina dels qui han treballat i treballen, amb discreció però amb enorme intensitat i eficàcia, per preservar per a tots l'entorn privilegiat que hem heredat.