Veranet a La Codonyera

Lo normal al Baix Aragó és que a l'estiu faci calor, molta calor. Sempre ha sét així i ho seguirà sent perquè la mateixa geografia i clima que fa créixer tan bé les oliveres i la vinya, ací porta aparellada la calitja dels estius i unes plutges sempre curtes i mal repartides, perquè igual no cau una gota en tres mesos com l'aigua de les tempestes s'ho endú tot per davant. I cada cent o dos-cents anys un tornado com el de Massalió que deixe camps i tossals arrassats.

De moment natros ferem al peu de la lletra lo que diu la gracieta popular que sentiem als grans quan erem sagals: “Si tens fred, arrima't a la paret; si tens calor tira't al llavador”. Perque és ben cert que res tape millor lo fred i també la calor que les parets grosses de les cases velles de poble que donen un confort i una fresqueta tant bona i econòmica que s'haurie de prendre com a model ecològic i de sostenibilitat per la U.E.

I això ho sabien prou bé els antics que, en molts aspectes de la vida mos sacaven un gran aventatge. Quan feie calor trevallaven de matinada i a les onze del sol cap a casa falte gent. També aprofitaven al màxim uns materials aïllants tan barats i fàcils de trobar com la pedra i lo fang de terra barrejada en palla. Els que han trocat les teulades tradicionals per altres fetes en materials tan bons conductors del calor i el fred como lo ciment sabran prou bé de què parlo.

Però lo que no sabien els nostres iaios és lo fàcil que mos serie als d'ara tirar-mos de veritat al llavador. La diferència està en que dels tres pamets d'aigua d'aquell eixaguador esplèndid al que mai, ni de broma, hi vam veure nadar a ningú, hem passat a la piscina reglamentària voltada d'arbres, enramadores i flors de mil colors que ho envolten d'un microclima i uns perfums que quasi amaguen del tot la pudentina de les granges consentides a la vora de la vila. I quan no estem dins de l'aigua mos prenem un refresc davall de l'entoldat, llegim el diari del dia, el setmanari independent del Baix Aragó que ara teniu a les mans, o el magnífic llibre de les Plantes Medicinals que recentment ha publicat l'oncle Miquel Blanc.

Abans no s'hi vivie tan bé als pobles del Baix Aragó.

Tomàs Bosque