Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

 

Les festes a Vall-de-roures acaben, ja fa anys, amb l'actuació destacada dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que omplen d'un públic incondicional la pista Montecarlo. Una hora abans de l'inici de l'espectacle a la

sala va arribant gent per tindre un bon lloc prop dels artistes, no fos cas de no trobar cadira o no veure bé l'esperada actuació. I el recital, com sempre, és un èxit que es repetix cada any. L'encert del grup per agradar a un públic de totes les edats és la gran professionalitat d'uns investigadors del folklore –tan escassos en l'actual panorama cultural– que combinen adequadament la música i la magistral interpretació dels seus diàlegs i que ja duen més de deu anys voltant el país i acumulant una necessària experiència. Un altre encert és l'adaptació, en el cas del Matarranya, a un públic que parla la mateixa llengua i sent el grup com a propi –la identificació és total. Però, a més, un dels temes principals en l'actuació, junt amb la defensa del folklore més autèntic, és la reivindicació de l'aigua de l'Ebre, criteri que compartim plenament matarranyencs i tortosins. S'han interessat i han integrat algunes composicions del nostre folklore en el seu estens repertori: “La Mare de Déu vindrà” o “Non noneta” o bé músiques tradicionals recollides en el “Cançoner” del treball recopilatori matarranyenc “Lo Molinar”. Han participat en el CD “Una roella al cor” d'homenatge al poeta penarrogí Desideri Lombarte arranjant amb música popular un dels seus poemes al costat d'altres intèrprets. Canten les jotes tradicionals en la nostra llengua, composicions ben populars que compartim amb els nostres veïns catalans i valencians: “De Roquetes vinc” o “Alça l'aleta polleta”. Dies abans de l'actuació a Vall-de-roures, en la Trobada Cultural del Mesquí i del Matarranya, el grup tortosí va debutar a la Codonyera, en un recinte que va resultar insuficient i que no va poder encabir la gran assistència del públic a l'espectacle, l'èxit va ser aclaparador. El mateix que va passar dies després a la capital del Matarranya.