En un tres i no res

Les vacacions s'han esfumat. Durant lo viatge de tornada tenia la sensació de que les quatre raderes setmanes havien passat com una exhalació, com si, en la meua particular illa de pau, haguera fet poca cosa més que vegetar. Però a l'arribada, mentre repassava el munt de papers que vam dur, me'n vaig adonar que realment l'ocupació havie segut tan intensa i continuada que, com aquell que diu, no m'havie quedat ni temps per a respirar. Després d'uns primers dies de malfaenar per casa, vam encetar la setmana cultural de Mont-roig, farcida d'activitats, entre les quals les entranyables exposicions de Ramon Isern i de Joaquim Serrat; l'actuació de les corals del Matarranya, amb un final apoteòsic; les presentacions del vídeo/DVD “Monroyo, un lugar para vivir” de Jesús Bosque, en doble versió català/castellà, i del CD d'Ángel Antolín; l'excursió pels voltants del poble per a conéixer les plantes, amb la inestimable ajuda de Yolanda Guarc i de Pili Carrégalo; i la que es va fer la nit del dia 11, conduïda pel físic Luís Cros, per a entendre el firmament, i en especial les “llàgrimes de Sant Llorenç”. A continuació, a la Codonyera, va tindre lloc la trobada cultural del Matarranya. Del seu programa voldria destacar les exposicions de Jesús Pallarés i José Miguel Gràcia, dos creadors sorprenents que mos convidaven a participar en un agradable joc que tenie com a protagonistes la paraula, la imatge i les formes –tot un goig per als sentits–; i també el magnífic concert que la coral de Beseit va oferir a la capella de Loreto. Coincidint amb eixos dies, l'Associació Cultural Sucarrats em va encarregar unes xarrades sobre els masos i la masoveria a Herbers, Torredarques i la Sorollera, que van resultar agradables a més no poder i en les que vaig tindre oportunitat de conéixer gent molt interessant. També vam aprofitar per a tornar a visitar els Ports, especialment Sorita i el santuari de la Balma. Finalment, les celebracions amb la família i els amics, i els vuit dies de festes de Mont-roig, van constituir el colofó d'un mes molt intens. Ja ho veeu, tot se n'ha anat en un tres i no res.

J. A. Carrégalo