“Tomàs, l'emigrant”

 

Una trista notícia, coneguda precisament per La Comarca , m'ha dut a canviar a darrera hora el tema d'eixes modestes línies. Dijous de la setmana passada la vida mos donava un d'aquells cops a què no mos acostumarem mai: en Tomàs Riva Muñoz, emigrant queretenc i matarranyenc internacional, deixava el món dels vius. Massa aviat, com sol passar, amb setanta anys gairebé acabats de fer i una enorme inquietud per comunicar la seua saviesa artística i cultural. En Tomàs, però, no ha viscut en va; li hem d'agrair, a més d'una qualitat com a persona fora de tot dubte, un llegat preciós, especialment fotogràfic. Després d'una infantesa a Queretes, va marxar ben jove a Barcelona; d'allí, a la Costa Brava, després a París i, finalment, a Lugano, a la suïssa italianitzada, on va aprendre tots els secrets de la fotografia, de la impressió, de la llum...Va fotografiar llocs i motius excepcionals, entre ells el quadre del Darrer Sopar de Leonardo da Vinci. Però, ves per on, enmig de les maravelles d'altres cultures, va tenir sempre present l'amor pels seus arrels de matarranyenc. Així, avui podem recordar-lo per les bones converses i estones amb ell, i també, els qui hem fet irremeiablement tard per conèixe'l, pel meravellós llibre “Quan érem emigrants” –editat per l'Associació Cultural del Matarranya i el Centro de Estudios Bajoaragoneses-, que dóna una idea del seu saber fotogràfic i, sobretot, és un testimoni històric de primer ordre del Matarranya, les Terres de l'Ebre, els Ports i la Barcelona dels anys 60 i 70. Una mirada a eixa obra (de la qual me permeto la llicència de recomanar-ne la compra; per fer-vos-en una idea, la podeu trobar, resumida, a internet, a l'adreça www.matarranya.com/ascuma/emigrants.pdf ) mos fa conèixer la duresa de la emigració –i també de la vida dels qui se van quedar- i pot ajudar-mos a vore amb uns ulls diferents als qui avui venen de fora i no sabem o no volem acollir. Quan els emigrants érem nosaltres, i entre ells Tomàs Riva, hauríem agraït d'allò més que algú mos hagués rebut amb les mans obertes, sense menysprear-nos per raó de l'origen. Gràcies per tot plegat, benvolgut Tomàs, i moltíssima sort ara que emigres, no sé ben bé on, per darrera volta.

 

Josep Puche Giner