Un personatge pintoresc

La Codonyera, 7 d'agost, Trobada Cultural del Mesquí i Matarranya, Sala de la Cultura. Cinc persones a l'escenari, assegudes darrera una taula. Cinc persones aragoneses, totes compromeses, cadascú des del seu lloc, per l'avanç i el progrés de la seua terra. D'esquerra a dreta: Margarita Celma, mestra i pedagoga, directora de cor i motor de les trobades corals al Matarranya; Mertxe Llop, llicenciada en pedagogia i mestra; el moderador José Miguel Gràcia, artista de la paraula i la imatge, actiu animador cultural de la seua vila; Carme Alcover, representant de la Consellera de Cultura del Govern d'Aragó; i Pietro Cucalón, Director del CRA de Castellote. Tots ells han parlat d'educació, dels estudis que demostren els avantatges d'estudiar en la llengua materna, de cultura, de vivències. Ho han fet de manera clara, diàfana, civilitzada. Ho han fet des del coneixement profund, des de l'experiència personal i professional. Han arrencat forts aplaudiments de la sala plena de públic.

Però ve't aquí que algú s'aixeca i, amb molta educació, contradiu les universitats, la Real Academia de la Lengua Española i tothom amb un mínim de respecte per la ciència filològica i el sentit comú. Diu, posant altres exemples, que el que parlem a Arnes i Queretes són dues llengües diferents, que els de Torredarques i Morella no compartim idioma. I, ja desbocat, finalitza el seu discurs denunciant una trama política, l'or d'en Carod-Rovira que ens ha comprat a tots, al públic, als filòlegs, a la Real Academia si convé. Molts el volen contestar, però algú, potser el moderador, diu la frase fulminant: Ací ningú no ha parlat de política excepte vostè.

Potser a la pròxima xerrada, si tracta de la llei de la gravetat, també s'aixecarà el nostre personatge i ens dirà que no, que la terra es plana i ens hi aguantem per designi dels déus. I potser ens acusarà d'estar comprats per algún poder malèfic. Si pot ser català, millor.

Carles Terès Bellès