Un personatge surrealista

 

 

Ere la Trobada Cultural a la Codonyera i s'estave presentant l'Exposició de les Finestres. L'autor Gràcia i el rapsode Bengochea interpretaven els poemes de cada muntatge. La gent mirave els quadres i atenie queda i expectant al mistiari de les paraules fetes poesia.

Sense que ningú se n'adonare va aparéixer el personatge, i cregut que la seua presència no havie set notada, s'hi va desentendre de finestres i finestrons i en un vist i no vist i una sang freda increïble, aclocadet i insignificant, còmic inclús en aquella postura impròpia d'un intel·lectual de la seua talla, allí el teniem agafant un programa de quatre Euros, que no va pagar ni preguntar quant valie, i tafanejant d'amagatons els llistats de l'Associació Cultural del Matarranya, fins que algú dels organitzadors se'ls va llevà de les mans.

Així que calia esperar a la taula redona de per la nit, al saló de baix de la Casa de la Cultura, per veure com se manifestarie el personatge. I la verdat que no se va esmarrar ni poc ni molt del guió conegut, una forta i contraïdora intervenció en un català cult i fins i tot rebuscat, que ja fa dies que el parle, i bé que la xale de fer-ho en eixes situacions.

Més va agradar a la gent lo que va dir el mestre Pietro Cucalón, del treball rigurós que s'està fent per la normalització cultural en los escolars d'Aiguaviva, La Canyà i La Ginebrosa; treball que obrirà aviat les portes a l'ensenyament de la nostra llengua als xiquets dels tres pobles, per part de la DGA. Però estes coses lo nostre personatge, per lo vist, ni les entén ni les vol saber perquè, com l'anacoreta de la pel·lícula de Buñuel (Simó del Desiart), s'ha instal·lat a la seua alta predicadora, i ja no pot fer altra cosa que espargir desaforat als quatre vents, lo seu discurs presumptuós i els romanços vells de la dreta cultural del Baix Aragó. Si per lo menys ho fere, com ell diu, en xapurreau…

 

 

Tomàs Bosque