Una relació desastrosa

Deuria tindre vuit o deu anys quan mon iaio va decidir comprar-se un burret. Però l'animal tenie una certa edat i, pel que vaig poder comprovar, va arribar a casa carregat de vicis. Des del primer moment en que les nostres mirades es van trobar ja vaig intuir que les relacions entre natres serien extremadament difícils. I és que el recordo més predisposat a la bona vida del pessebre que a la ineludible obligació de guanyar-se el pa. Fixeu-tos si ere dropo que quan anàvem a treballar, ell a peu i jo a cavall, pareixie no haver eixit mai de casa, però, en canvi, quan retiràvem de nit, jo a cavall i el caminant, no calie que ningú li ensenyare el camí i anave al galop cap al corral com si el perseguiren totes les forces del mal. Avui penso que aquell bitxo, de burro, no en tenie més que el nom. I és que, detràs d'un posat manset, que tenie enganyada a tota la gent, s'amagave la més guita de les criatures. Ara, jo me'n vaig percatar de seguida del seu diabòlic joc. Perqué quan anave amb mon pare o mon iaio es mantenie tranquil com una bassa d'oli, però quan era jo qui el menave, i estàvem sols, no em reconeixie cap autoritat i no perdie ocasió d'intentar aviar-me algun mos. A més a més, podria afegir que, una nit, mentre mon pare el desalbardave, aquell desgraciat va voler enfotre-se'n de mi quan, girant una mica el cap va tindre l'atreviment de clucar-me l'ullet. Les circumstàncies de la vida van motivar que haguérem de conviure uns quants anys davall del mateix tellat, però puc dir amb satisfacció que no em vaig acoquinar mai, i que cap de les temptatives d'atac que vaig haver de patir va quedar sense resposta. Està clar que érem una parella molt desavenguda. I per eixa causa no em va agradar gens que aquella estrangera que vam trobar un dia a la Venta s'encapritxare en voler fer-se una foto amb mi, però els dos a cavall del burret. Al·lucinada per la nostra presència, i una mica histèrica, la bona dona no parave de cridar: “Typical spanish!, typical spanish!”. Tos imagineu quina escena? Ben prompte l'explicaré.

J. A. Carrégalo