|
Deu anys de Viles i Gents Ere la primavera del noranta-i-cinc i estave Ramón Mur de director. La idea de publicar una tira fixa en català li va agradar molt perque ell també imaginave un periòdic més equilibrat sobre el tema de les dos llengües del territori. A més ere partidari de que tot el català que s'escrivire al periòdic fore baix una certa normalització, per lo que calie treure d'arrel la paraula denigrant de “ chapurreau” . I ell de veritat que ho va intentar en aquell moment, però la vehemència, i la pressió dels contraris a que la nostra llengua tingue el nom que ha de tindre i s'escrigue correctament, li va poder i encara li pot per lo vist, al sentit comú, al llibre d'estil i a la mateixa Academia Española de la Llengua, que no és poc. Mentres tant, en deu anys, s'han fet notables avanços en l'ensenyament, han aparegut nous escriptors de categoria reconeguda pel propi Govern d'Aragó, i l'Associació Cultural del Matarranya és el centre d'un moviment cultural de grans proporcions especialitzat, entre altres activitats, en la publicació de llibres de temàtica aragonesa. Però pels voltants d'Alcanyís, punt on es ve a trobar lo gros de la gent que parle català i de l'economia del Baix Aragó, s'ha configurat com un reducte redenclit i fosc sobre la normalització lingüística, on no pareix que es pugue donar cap pas como no sigue per recular una mica més. A este respecte, l'actitud totalment passiva de la nova Institució Comarcal presidida precisament per un catalano-parlant és paradigmàtica. Per això hem d'agrair i estar contents de poder eixir cada setmana un ratet a les fulles de La Comarca. Perquè natros, els que pensem i escrivim Viles i Gents, potser tindriem altres llocs on contar les nostres ocurrències i notícies; però la gent, els lectors que tenim de per totes les comarquetes, que ho sabem, no hi tenen altra forma ni altre lloc avui per avui, on llegir les paraules i els noms íntims i bonics en la llengua més antiga d'este tros tant gran de l'Aragó. Tomàs Bosque |