SETMANA SANTA

Quan ixquen publicades estes línies, estarem a punt d'entrar un any més a la Setmana Santa, època turística i de viatges, també al Matarranya. Los nostres pobles acolliran els qui, moguts per l'amor als arrels, tornen als llocs d'on van haver de marxar més o menys obligats per les circumstàncies; també ne vindran d'altres, més nombrosos que els anteriors, els ara anomenats turistes –forasters, ne diuen alguns, un mot amb el regust d'aquells inoblidables westerns del John Ford i companyia–, que ompliran les cases i apartaments de “turisme rural”, els establiments d'hosteleria, los senders, les muntanyes, les viles... Les nostres carreteres –enguany més malmeses que mai a causa de les gelades, la neu, el pas de transports pesants i la deixadesa de la ‘cosa pública'– seran un brogit de vehicles de tots colors i condicions, i, dins d'ells, de persones de diversa procedència i destí. Ja em perdonareu si sóc una mica pesat en eixe tema, però a l'hora de parlar de turisme –un sector dinàmic i en creixement– penso que un bon feix de coses continuen aturades pel que fa a infraestructures públiques i a conscienciació pel respecte a l'entorn. Estem tenint èxit a l'hora de promocionar els indubtables valors dels nostre territori, i això es tradueix en visites creixents, però les nostres vies de comunicació, els serveis, els carrers estrets… ¿estan realment preparats per acollir, encara que sigue temporalment, una població que multiplicarà en alguns casos fins a cinc vegades el nombre de residents habituals? I una altra pregunta que a voltes m'inquieta: quan fem venir turistes a milers, ¿posem tots els mitjans al nostre abast per fer compatible l'afluència massiva amb la garantia d'impacte mínim a un medi natural encara privilegiat?

Josep Puche Giner