Lo Floro personatge literari

Altra volta Pasqual Andreu Grau –1858-1919– Lo Floro, és notícia a través de la recreació literària de la seua turmentada vida. Recordem que Desideri Lombarte ja va dedicar-li un estens poema ‘Que vindrà el Floro!' en el recull ‘Romanços mai contats' –1995– i també en va escriure un altre el nostre company de columna Tomàs Bosque. Este personatge llegendari, patrimoni ben viu en la memòria oral de les nostres viles, ha segut un dels referents més importants en la creació literària dels nostres escriptors. Així, esta Setmana Santa s'ha presentat la novel·la ‘Aigües tèrboles', el guardonat primer llibre en català de Silvestre Hernández, director de l'IES Matarranya, que precisament comença amb la mort, tràgicament descrita, de l'últim bandoler, nascut a la Sorollera, ocorreguda a la presó Model de Castelló el 1919 i continua la novel·la narrant el posterior compliment del sagnant testament del Floro.

José Miguel Gràcia, un altre estudiós del llegendari personatge, li dedica tot un extens poemari on recrea i descriu literàriament tot allò que narra la història oral i les referències documentals que ha pogut consultar del bandoler que no són poques. El volum, que ja està acabat i en espera de la seua publicació, està molt ben il·lustrat pels suggerents dibuixos del seu amic i company de projectes culturals a la Codonyera, Jesús Pallarés, que fan referència als escenaris on passa l'acció dels poemes. En la presentació del llibre de Silvestre Hernández a Vall-de-roures, José Miguel Gràcia en va recitar alguns dels poemes que parlen de la vinculació del Floro amb la capital matarranyenca i van ser fortament ovacionats pel nombrós públic que omplia la sala on es feia la presentació de la novel·la. Un bon presagi per a la bona acollida que de ben segur tindrà la publicació del poemari.

Carles Sancho Meix.