Un problema car

La premsa diària sovint dóna bones idees per a comentar problemes del Matarranya. El 10 de maig d'enguany, a la secció “Teruel” de l' Heraldo hi surt aquest titular (tradueixo literalment al català): “Els cultius de Calanda serviran per a eliminar purins”. I el subtítol: “Un programa de la Diputació Provincial pretèn solucionar el greu problema mediambiental que pateix el Matarranya”. Benvinguda sigui l'apreciació: com a mínim, administració i premsa subratllen que el tema dels purins és un greu problema mediambiental a casa nostra, que eixos dies se fa olfactivament evident si transiteu per les nostres carreteres: haureu de pujar les finestres dels vehicles si no voleu que la pudor us ofego (curiosa manera, per altra banda, de promocionar el “turisme rural” a les nostres terres). D'altra banda, el títol de l'article en qüestió potser peca d'optimista: els purins no s'eliminen utilitzant-los com a adob, en tot cas se transformen en altres materials; i la quantitat que se'n preveu abocar als cultius dels regadius Calanda-Alcanyís (com el pressupost de l'actuació) és massa minsa per donar sortida a l'enorme massa d'aquest residu que es produix a la nostra comarca (de purins, se'n generen més al Matarranya que a tot el País Basc sencer, per posar un exemple il·lustratiu de la situació; ara compareu-ne les poblacions). Ara bé, la millor part de l'article és el final, on un dels vicepresidents de la Diputació diu, literalment, que “les tècniques de reciclatge –dels purins– com a energia a travès de plantes de cogeneració han resultat molt cares”. Cares per a qui? Per als qui obtenen grans beneficis de les explotacions? No són els grans propietaris –empreses o particulars– els qui haurien d'assumir la major part del cost de solucionar un problema que ells han generat? I què resulta car, quan estan en joc elements com la salut pública o la potabilitat de les aigües que tots bevem?

Josep Puche Giner