Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!

Set anys espere el poble de Pena-roja per a retrobar-se en Vallibona. I els escaufreds que corren quan sents la frase Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans! , com lo 7 de maig d'enguany, no es paguen en diners. La rebuda massiva als vallibonencs, les salutacions dels vells coneguts, la representació de l'obra de Desideri Lombarte, la cena de fesols i abadejo, i el ball. I al cap de poc menys de 20 hores, marxen de retorn a Vallibona, passant per Herbers.

La frase més popular d'eixes hores deu ser pos si fa 7 anys.. . Aleshores un servidor fee la selectivitat i casi no se'n va enterar de res. Los capellans del poble, dels de missa en castellà (com no pot ser d'altra manera), ja s'esforçaven aleshores en fer l'obra en català. Però, per exemple, fins enguany encara no s'havie vist a l'obra de teatre gent d'altres colors de pell i per fi forçàvem les evidències, encara que a alguns sectors los costo d'acceptar que els Ports i el Matarranya hauran de ser multiculturals o no seran. Per fi enguany l'alcalde de Pena-roja (per primera vegada!) va rebre als germans en la llengua dels dos poble.

Però el que més mos ha fet patir ha segut si la festa aguantarà tanta i tanta gent aliena a Vallibona i aliena a Pena-roja? Me referixco a excursionistes per als que potser el 7 de maig només ere una marxa senderista. Volem mantindre la germanor, i per això es va cuidar la difusió i publicitat deixant-la als mínims possibles. I pareix que s'ha aguantat la pressió del turisme de masses. Pos si fa 7 anys això no passave, vols dir que nyavie tanta gent?! Segurament que sabrem arribar al 2012 despoblat, multicultural, en desbandades turístiques de setmana santa, i en la germanor que mos ha donat la història.

Natxo Sorolla Vidal