Flor d'un dia

Exotisme. Va ser la nota dominant a l'acte d'entrega del Premi de les Lletres Aragoneses a l'escriptor de Mequinença Jesús Moncada, celebrat a Terol el passat 18 d'abril. El saló d'actes de la flamant seu del Govern aragonés es va omplir de mequinençans arribats expressament per recolzar a l'home que ha recreat literàriament el seu passat amb tanta gràcia i destresa que ha convertir el poble en una referència literaria mondial. El president del Govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, va pronunciar el seu discurs en castellà, però per rematar va adreçar unes paraules, quasi només una salutació, a la gent de Mequinença que havia acudit a acompanyar a Moncada. El discurs de la consellera de Cultura, Eva Almunia, va al·ludir a la inqüestionable catalanitat de la llengua emprada per l'homenatjat i a la seua adscripció indiscutible a la literatura aragonesa. Molt bonic tot. No van faltar els detalls de reconeixement de la realitat multilíngüe d'Aragó, però cap dels polítics va fer la més mínima referència a la oficialització d'esta realitat plurilingüe. Tot el recolzament oficial es queda, de moment, en una hora d'ensenyament optatiu de la llengua catalana a les escoles del Matarranya i del Baix Aragó. Però de la llei de llengues ni se'n parle, i l'entrega del Premi de les Lletres Aragoneses era una ocasió que ni pintada per parlar-ne. Mentre arriba, donar-li un premi de la DGA a un autor catalanoparlant no deixarà de ser l'exòtica flor d'un dia, espectacular però efímera.

Lluis Rajadell