Adéu a Jesús Moncada

Si la setmana passada a la columna de Viles i gents el nostre company Lluís Rajadell des de Terol escrivia sobre la satisfacció que li produí del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses 2004 a l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa 1941) per part del president del Govern d'Aragó, el també franjolí Marcel·lí Iglésias, per la seua aportació a la literatura aragonesa des de la pluralitat lingüística com representa el català mequinensà que ell va saber utilitzar en les narracions localitzades a la vila que el va veure nàixer. Avui, en canvi, estem de dol per la desaparició del més universal de tots els escriptors de la Franja que ha escrit una de les novel·les més importants de la literatura catalana de tots els temps: “Camí de Sirga”(1988), el testimoni dels darrers llaüters. L'últim volum de l'escriptor “Cabòries estiuenques”(2003) ha estar editat per l'Associació Cultural del Matarranya i l'Institut del Baix Cinca dins la col·lecció Quaderns de les Cadolles que dirigeix Esteve Betrià, un altre dels mequinensans il·lustres i amic de l'escriptor, i publicat a Gràfiques del Matarranya a Calaceit. Es tracta d'un recull d'articles periodístics i una narració que encara estava inèdita i prologat per mateix editor. Tot un orgull el poder publicar l'obra d'un gran autor amic. Mai més tindrem el plaer de trobar-nos passejant per Barcelona l'escriptor senzill, accessible, proper i sempre disposat a conversar amb els amics a la terrassa d'un cafè i a il·lustrar els seus volums amb les emotives dedicatòries personalitzades amb personatges de l'antiga i estimada vila de Mequinensa desapareguda a finals dels anys seixanta per les aigües de l'embassament de Riba-roja. La literatura universal ha perdut un dels narradors més creatius. Jesús Moncada s'ha submergit definitivament i per sempre sota les aigües de l'Ebre com la vella Mequinensa.

Carles Sancho Meix