“Typical spanish!”

Qui sap d'on serie, la parella d'estrangers de mitjana edat, estrafolàriament vestida, que es va aturar a Mont-roig aquella calorosa vesprada d'estiu. Rossos com la mel, los dos es protegien la vista amb unes ulleres de sol. I la dona portave al cap un mocador estampat amb los colors més cridaners que tos pugueu imaginar. Suposo que, en aquelles circumstàncies, el burro i jo deuríem ser la típica estampa d'un país que qualsevol turista haguere volgut immortalitzar. Serie a primera hora quan, contents com uns gínjols, eixíem los dos —ell a peu i jo a cavall— cap a la Venta. Però tot va ser ataüllar-mos, quan, inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s'abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company. Ara, jo tenia clar que el de les orelles llargues no ho tolerarie. I així, tal com ella avançave, natres reculàvem, mentre ell, entre brams i bufits, i amb los ulls fora de les cassoletes, li amostrave amenaçadorament les dents amb la intenció de fer-la retrocedir. Contràriament, inconscient del perill, la dona no parave d'insistir. I, immediatament, amb unes quantes senyes em va fer entendre que volie pujar a cavall per a fer-se una foto amb mi. Vaig pensar que allò ere una bogeria i que l'havia d'alertar del risc de muntar al més guit de tots los burros del país. Però, de cop, en una de les moltes giragonses que el ruc i jo vam fer en l'intent de dominâ'l, me la veig enfilada damunt d'un pedrís. No vaig poder fer-la desistir. I cada vegada que aconseguia apropar-hi la fera, quan ella, agarrada a mi, intentave eixecar la cama per a muntar, el bitxo furo arrencave a córrer amb una forta estropada. Vist des de fora deurie ser una escena memorable. I això sense comptar que, mentretant, l'home anave per aquelles Ventes com un posseït, amb la màquina de retratar a les mans i absolutament obsessionat en obtindre la foto exclusiva que mos haurie de fer passar, a l'animal i a mi, a una discreta posteritat en color sèpia a la saleta d'una casa acomodada d'algun país europeu.

J. A. Carrégalo