Cucurbitàcies

Segons les enciclopèdies, reben el nom de carbassera totes aquelles plantes del gènere Cucurbita , de la família de les cucurbitàcies. I especifiquen que es tracte d'una herbàcia, de tija prostrada, amb fruits grossos en pepinòide. Del carbassó concreten que és una cucurbitàcia d'origen americà, el fruit oblong de la qual, anomenat igualment, és una pepinòide comestible ( Cucurbita maxima oblonga ). Definicions científiques a banda, a mi el fruit de la carbassera em porte records molt més prosaics, com les insofribles carbasses que subministraven les xiques, a tort i a dret, quan, de jovenets, amb tanta cortesia i amabilitat, els hi demanàvem per a ballar. O les descomunals carbasses, equivalents a suspensos monumentals que, qui més i qui menys haurà tengut la desgràcia, o la sort, d'arreplegar. Clar que tot això són records. De vegades tristos, a voltes no tant, però al cap i a la fi records. La tradició oral diu que en determinats casos la carbassa pot ser un fruit molt delicat. Pel Matarranya es comente que quan les carbassetes comencen a eixir de la flor t'has de guardar de senyalar-les amb lo dit perquè és segur que se semaran. No se si és cert o no, i creeu-me que no ho provaré. Entre altres coses perquè durant tot l'any delero el mengívol carbassó dels estius mont-rogins: l'humil i tendre carbassó, criat amb tantes atencions i tan amorosament regat que és mereixedor dels paladars més exigents. Perquè, sigue quina sigue la forma en què el cuinem, el sabor del carbassó acabat de collir mos farà evocar en tot moment les sensacions més estimulants. I, a més, no podem oblidar la inigualable dolçor de la confitura de carbassa feta amb mel, la qual, com per art d'encantament, es transforme en l'ànima de les nostres primetes, eixes pastes tan estimades que els castissos coneixen també com a casquetes. Hi ha qui diu que les primetes són més bones amb cabell d'àngel. Pot ser, perquè, com és sabut, en qüestió de gustos no hi ha res escrit. Però puc afirmar que les casquetes farcides amb confitura de carbassa són tan delicioses que no haver-les tastat mai és gairebé un pecat. Gusteu-les, gusteu-les i ja m'ho direu.

J. A. Carrégalo