Propostes toponímiques per als nuclis de població de la Franja
Presentem una arreplega (no exhaustiva) de les grafies proposades per als topònims dels pobles de la Franja. És un llistat a on apareixen pobles de llengua catalana (la majoria del llistat), de l'àrea de transició entre l'aragonès i el català (alguns estan marcats) i alguna vila de llengua aragonesa. No és un llistat amb l'adscripció dels municipis a un domini lingüístic. Només es proposa una grafia del topònim en català. Si voleu coneixer l'adscripció dels municipis podeu visitar esta altra pàgina.

Institut d'Estudis Catalans
Lleis de Comarcalització
Martínez Ferrer (6)
Francho Nagore (llistat)
Francho Nagore (avantpr.)
Castellà (lleis de comarc.)
1 Aiguaviva de Bergantes Aiguaviva de Bergantes Aiguaviva Aiguaviva de Bergantes Aiguaviva de Bergantes Aguaviva
2 Arenys de Lledó Arenys de Lledó Arenys de Lledó Arenys de Lledó Arenys de Lledó Arens de Lledó
3 Bellmunt de Mesquí Bellmunt de Mesquí Bellmunt Bellmunt Bellmunt Belmonte de San José
4 Beseit Beseit Beseit Beseit Beseit Beceite
5 Calaceit Calaceit Calaceit Calaceit Calaceit Calaceite
6 Canyada de Beric, la la Canyada de Beric Canyada de Veric, la Canyada de Veric, la La Canyada de Beric La Cañada de Verich
7 Codonyera, la la Codonyera Codonyera, la Codonyera, la La Codonyera Codoñera, la
8 Fondespatla (1) Fontdespatla Fontespatlla Fondespatla Fondespatlla Fuentespalda
9 Fórnols de Matarranya   Fórnols Fórnols Fórnols Fórnoles
10 Freixneda, la Freixneda, la Freixneda, la Freixneda, la Freixneda, la Fresneda, la
11 Ginebrosa, la la Ginebrosa Ginebrosa, la Ginebrosa, la Ginebrosa, la Ginebrosa, la
12 Lledó d'Algars Lledó Lledó Lledó Lledó Lledó
13 Massalió Massalió Massalió Massalió Massalió Mazaleón
14 Mont-roig de Tastavins Montroig Mont-roig Mont Roig Mont-roig Monroyo
15 Pena-roja Pena-roja de Tastavins Pena-roja Pena-roja de Tastavins Pena-roja de Tastavins Peñarroya de Tastavíns
16 Portellada, la La Portellada Portellada, La Portellada, La (2) Portellada, La Portellada, la
17 Cretes Queretes Queretes Cretes / Queretes

Cretes / Queretes (

Cretas
18 Ràfels Ráfels Ràfels Ràfels Ràfels Ráfales
19 Sorollera, la Cerollera (no sabem si es tracta de l'absència dedenominació bilingüe, o s'adopta la forma catalana de "Cerollera") Sorollera, la Sorollera, la Sorollera, la Cerollera, la
20 Torredarques Torredarques Torredarques Torredarques Torredarques Torre de Arcas
21 Torre del Comte, la la Torre del Comte Torre-del-compte Torre del Compte La Torre del Compte Torre del Compte
22 Torre de Vilella, la Torre de Vilella Torre de Vilella, la Torre de Vilella, la La Torre de Vilella Torrevelilla
23 Vall de Tormo, la La Vall del Tormo Vall del Tormo, la Vall del Tormo, la La Val del Tormo Valdeltormo
24 Vall-de-roures Vall de Roures Vall-de-roures Val-de-roures Vall-de-roures Valderrobres
25 Valljunquera Valljunquera Valljunquera Valljunquera Valljunquera Valjunquera
30 Faió Faió Faió Faió Faió Fayón
31 Favara de Matarranya Favara Favara Favara Favara Fabara
32 Maella Maella Maella Maella (2) Maella Maella
33 Nonasp Nonasp Nonasp Nonasp Nonasp Nonaspe
40 Fraga Fraga Fraga Fraga (2) Fraga Fraga
40.1     Barri de la Llitera      
41 Mequinensa Mequinensa Mequinensa Mequinensa Mequinensa Mequinenza
42 Saidí Saidí Saidí Saidí Saidí Zaidín
43 Torrent de Cinca Torrent de Cinca Torrent de Cinca Torrent Torrent de Cinca Torrente de Cinca
44 Vilella de Cinca Villella de Cinca Vilella de Cinca Vilella de Cinca Vilella de Cinca Velilla de Cinca
50 Albelda Albelda Albelda no apareix Albelda Albelda
51 el Campell el Campell Alcampell Alcampell / El Campell Alcampell Alcampell
52 el Torricó el Torricó Altorricó El Torricó / Altorricó El Torricó Altorricón
53 Baells Baells Baells Baells (2) Baells Baélls
54 Valldellou Valdellou Baldellou Baldellou (2) Baldellou Baldellou
55 Camporrells Camporrells Camporrells Camporrells (2) Camporrells Camporrélls
56 Castellonroi Castellonroi Castillonroi Castellonroi Castellonroi Castillonroy
57 Peralta de la Sal Peralta de Calasanz (k) Peralta de la sal Peralta de Calassanç (2) Peralta de Calassanç Peralta de Calasanz
58 Sant Esteve de Llitera San Estaban de Litera (k) Santisteve de Llitera Sant Esteve de Llitera Sant Esteve de Llitera San Esteban de Litera
59 Tamarit de Llitera Tamarit de Llitera Tamarit de la Llitera Tamarit de Llitera Tamarit de Llitera Tamarite de Litera
59.1     Algaió      
59.2     Melusa      
60 Vensilló Vensilló Vencilló Vencilló Vencilló Vencillón
61 Sanui i Alins Azanúy-Alins Azanuí - Alins Zanui Zanui-Alins (5) Azanuy - Alíns
El Dr. Ramon Sistac proposa a la seua tesi la grafia Çanui perquè respecta la pronunica del català general i també la del propi dialecte que fa una interdental sorda. Tot i això, el català modern rebutja l'ús de la Ç inicial. És per això que Coromines, i també Sistac, proposen la grafia Açanui, que és la que nosaltres utilitzarem.
70 Areny de Noguera Areny de Noguera Areny Areny Areny Arén
71 Benavarri Benavarri Benavarri Benavarri Benavarri Benabarre
71.1     Ciscar      
71.2     Calladrons      
71.3     Purroi de la Solana      
72 Bonansa Bonansa Bonansa Bonansa (2) Bonansa Bonansa
73 Castigaleu   Castigaleu Castigaleu (2) Castigaleu Castigaleu
74   Castilló de Sos*        
74 Estopanyà Estopanyà Estopanyà Estopanyà Estopanyà del Castell Estopiñán del Castillo
75   Isábena (k) Isàbena No apareix (2). A la pag. 90 apareix Isábena (4) Isàvena Isábena
75.1 Pobla de Roda, la*   Pobla de Roda* Pobla de Roda*    
75.2     Serradui      
76 Lasquarri* Lascuarre (4)* Lasquarre* Llasquarri* Lasquarri* Lascuarre*
77 les Paüls Laspaúls Laspaüls Les Paüls Les Paüls Laspaúles
77.1     Suïls      
78 Monesma i Queixigar Monesma i Caixigar Monesma i Queixigar Monesma i Queixigar Monesma i Caixigar Monesma y Cajigar
79 Montanui Montanui Montanui Montanui Montanui Montanúy
79.1     Aneto      
80 Pont de Montanyana Pont de Montanyana Pont de Montanyana Pont de Montanyana Pont de Montanyana Puente de Montañana
81 Sopeira   Sopeira Sopeira (2) Sopeira Sopeira
82 Tolba Tolba Tolba Tolba Tolba Tolva
83     Torlarribera Torlarribera Torlarribera  
83.1     Villacarli      
84 Beranui Veracruz (7) Veracruz (7) Beranui Veracreu Veracruz
85 Viacamp Viacamp i Lliterà Viacamp i Llitera Viacamp i Lliterá Viacamp i Lliterá Viacamp y Litera

S'han remarcat les denominacions que hem considerat preferents. Davant el dubte han tingut preferència les formes proposades per l'Institut d'Estudis Catalans, i en segon lloc, per les lleis de comarcalització. En algun cass'ha considerat més adequada la forma proposada per altres autors, com el cas de Zanui - Sanui. També s'ha considerat preferent la forma viva quan la dijuntiva era entre el nom simple (Mont-roig) i el nom complex (Mont-roig de Tastavins), deixant a part altres criteris com la diferenciació amb altres viles del domini lingüístic. Així ha quedat, per exemple, Mont-roig i Pena-roja de Tastavins.

* Estos municipis són classificats com a pertanyents a l'àrea de transició entre el català i l'aragonès a la llista de los noms dels municipis de la Franja aprovada per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en la seua reunió de 15 de desembre de 1995.

(1) Artur Quintana empra la forma Fondespatla en base a la següent explicació: "El mismo origen (moçàrab) tiene el nombre del pueblo de Fondespatla, donde estamos ante las voces latinas fauces, con el significado de "paso estrecho, desfiladero" y spathula, ésta con el significado de "risco pequeño". La versión castellana del nombre de esta localidad del Alto Matarranya sería el de "(lugar situado en un) paso estrecho entre pequeños riscos".

(2) Al llistat de Francho Nagore no hi apareix el nom d'algunes viles que si que apareixen després en la reproducció de l'avantprojecte de llei de llengües del mateix llibre. A tots ells coincideix la grafia catalana amb l'oficial castellana, i tenint en compte l'encapçalament per a les viles aragoneses que diu"(...) seguntes ista tabla d'equibalenzia con respeuto á ra denominazión (sólo i metemos os que tienen bella diferenzia d'escritura u prenunzia)" s'ha copiat la denominació de l'avantprojecte.

(3) Apareix com Cretes i s'afegeix amb un peu de pàgina "Tamién se gosa escribir Queretes"

(4) Possiblement es tracta d' una denominació únicament en castellà

(5) A ormino se gosa meter Sanui, con S-, o que parixe una escuentradizión en un monezipio en do charran un catalán de transizión ta l'aragonés que tien interdental fricatiba xorda ("zeta"). Si se metese con s- ye de dar que cambiarba en l'orden alfabetico.

(6) Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así como en el resto del trabajo, hemos utilizado los topónimos autóctonos, a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se habla (o conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) HEMOS PROCURADO ESBOZAR NUESTRO PUNTO DE VISTA SOBRE LA FORMA EN QUE DEBERÍA PRODUCIRSE LA OFICIALIZACIÓN DE LOS TOPÓNIMOS VERNÁCULOS. lOS NOMBRES UTILIZADOS aquí representan un intento, no extento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas para las que convendría reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería tratarse de topónimos que opuedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización."

(6) Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así como en el resto del trabajo, hemos utilizado los topónimos autóctonos, a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se habla (o conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) hemos procurado esbozar nuestro punto de vista sobre la forma en que debería producirse la oficialización de los topónimos vernáculos. Los nombres utilizados aquí representan un intento, no exento de dificultades, de aplicar dichos criterios. Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección, sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas para las que convendría reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería tratarse de topónimos que puedan ser asumidos por los hablantes, siendo acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización.
"

(7) Cal fer constar que l'única forma de composició de topònims de municipis agregats, en català, és mitjançant l'ús de la conjunció copulativa "i". És per això que recomanem l'ús de "Beranui i Calvera". Si es vol un ús oficial haurà d'emprar-se "Veracruz" i no l'hipotètic "Veracreu".
Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad en Beranúy. Decreto
1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7).
Entidades de población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001. Veracruz. Código

Textos de Referència
Institut d'Estudis Catalans http://www.aragonesasi.com/libros/mun-Franja2.htm
Lleis de Comarcalització http://www.mallorcaweb.net/catalarago/comarcalitzacio/
Martínez Ferrer Martínez Ferrer, Juan [1995] Bilingüismo y enseñanza en Aragón. Edizions de l'Astral, Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l'Aragonés i Associació Cultural del Matarranya. [p. 195]
Francho Nagore Nagore Laín, Francho [2001] Os Territorios lingüísticos en Aragón. Saragossa: Rolde de Estudios Aragoneses.
Llistat -> pàgines 7 i 8. Text de l'Avantprojecte de Llei de Llengües ->pàgines de la 89 a la 91.
Castellà http://www.mallorcaweb.net/catalarago/comarcalitzacio/

INICI
Natxo 2003