Propostes
toponímiques per als nuclis de població de la Franja
Presentem
una arreplega (no exhaustiva) de les grafies proposades per als topònims
dels pobles de la Franja. És un llistat a on apareixen pobles de llengua
catalana (la majoria del llistat), de l'àrea de transició entre
l'aragonès i el català (alguns estan marcats) i alguna vila de
llengua aragonesa. No és un llistat amb l'adscripció dels
municipis a un domini lingüístic. Només es proposa una grafia
del topònim en català. Si voleu coneixer l'adscripció dels
municipis podeu visitar esta altra pàgina.
|
Institut
d'Estudis Catalans
|
Lleis
de Comarcalització
|
Martínez
Ferrer (6)
|
Francho
Nagore (llistat)
|
Francho
Nagore (avantpr.)
|
Castellà
(lleis de comarc.)
|
|
| 1 | Aiguaviva de Bergantes | Aiguaviva de Bergantes | Aiguaviva | Aiguaviva de Bergantes | Aiguaviva de Bergantes | Aguaviva |
| 2 | Arenys de Lledó | Arenys de Lledó | Arenys de Lledó | Arenys de Lledó | Arenys de Lledó | Arens de Lledó |
| 3 | Bellmunt de Mesquí | Bellmunt de Mesquí | Bellmunt | Bellmunt | Bellmunt | Belmonte de San José |
| 4 | Beseit | Beseit | Beseit | Beseit | Beseit | Beceite |
| 5 | Calaceit | Calaceit | Calaceit | Calaceit | Calaceit | Calaceite |
| 6 | Canyada de Beric, la | la Canyada de Beric | Canyada de Veric, la | Canyada de Veric, la | La Canyada de Beric | La Cañada de Verich |
| 7 | Codonyera, la | la Codonyera | Codonyera, la | Codonyera, la | La Codonyera | Codoñera, la |
| 8 | Fondespatla (1) | Fontdespatla | Fontespatlla | Fondespatla | Fondespatlla | Fuentespalda |
| 9 | Fórnols de Matarranya | Fórnols | Fórnols | Fórnols | Fórnoles | |
| 10 | Freixneda, la | Freixneda, la | Freixneda, la | Freixneda, la | Freixneda, la | Fresneda, la |
| 11 | Ginebrosa, la | la Ginebrosa | Ginebrosa, la | Ginebrosa, la | Ginebrosa, la | Ginebrosa, la |
| 12 | Lledó d'Algars | Lledó | Lledó | Lledó | Lledó | Lledó |
| 13 | Massalió | Massalió | Massalió | Massalió | Massalió | Mazaleón |
| 14 | Mont-roig de Tastavins | Montroig | Mont-roig | Mont Roig | Mont-roig | Monroyo |
| 15 | Pena-roja | Pena-roja de Tastavins | Pena-roja | Pena-roja de Tastavins | Pena-roja de Tastavins | Peñarroya de Tastavíns |
| 16 | Portellada, la | La Portellada | Portellada, La | Portellada, La (2) | Portellada, La | Portellada, la |
| 17 | Cretes | Queretes | Queretes | Cretes / Queretes |
Cretes / Queretes ( |
Cretas |
| 18 | Ràfels | Ráfels | Ràfels | Ràfels | Ràfels | Ráfales |
| 19 | Sorollera, la | Cerollera (no sabem si es tracta de l'absència dedenominació bilingüe, o s'adopta la forma catalana de "Cerollera") | Sorollera, la | Sorollera, la | Sorollera, la | Cerollera, la |
| 20 | Torredarques | Torredarques | Torredarques | Torredarques | Torredarques | Torre de Arcas |
| 21 | Torre del Comte, la | la Torre del Comte | Torre-del-compte | Torre del Compte | La Torre del Compte | Torre del Compte |
| 22 | Torre de Vilella, la | Torre de Vilella | Torre de Vilella, la | Torre de Vilella, la | La Torre de Vilella | Torrevelilla |
| 23 | Vall de Tormo, la | La Vall del Tormo | Vall del Tormo, la | Vall del Tormo, la | La Val del Tormo | Valdeltormo |
| 24 | Vall-de-roures | Vall de Roures | Vall-de-roures | Val-de-roures | Vall-de-roures | Valderrobres |
| 25 | Valljunquera | Valljunquera | Valljunquera | Valljunquera | Valljunquera | Valjunquera |
| 30 | Faió | Faió | Faió | Faió | Faió | Fayón |
| 31 | Favara de Matarranya | Favara | Favara | Favara | Favara | Fabara |
| 32 | Maella | Maella | Maella | Maella (2) | Maella | Maella |
| 33 | Nonasp | Nonasp | Nonasp | Nonasp | Nonasp | Nonaspe |
| 40 | Fraga | Fraga | Fraga | Fraga (2) | Fraga | Fraga |
| 40.1 | Barri de la Llitera | |||||
| 41 | Mequinensa | Mequinensa | Mequinensa | Mequinensa | Mequinensa | Mequinenza |
| 42 | Saidí | Saidí | Saidí | Saidí | Saidí | Zaidín |
| 43 | Torrent de Cinca | Torrent de Cinca | Torrent de Cinca | Torrent | Torrent de Cinca | Torrente de Cinca |
| 44 | Vilella de Cinca | Villella de Cinca | Vilella de Cinca | Vilella de Cinca | Vilella de Cinca | Velilla de Cinca |
| 50 | Albelda | Albelda | Albelda | no apareix | Albelda | Albelda |
| 51 | el Campell | el Campell | Alcampell | Alcampell / El Campell | Alcampell | Alcampell |
| 52 | el Torricó | el Torricó | Altorricó | El Torricó / Altorricó | El Torricó | Altorricón |
| 53 | Baells | Baells | Baells | Baells (2) | Baells | Baélls |
| 54 | Valldellou | Valdellou | Baldellou | Baldellou (2) | Baldellou | Baldellou |
| 55 | Camporrells | Camporrells | Camporrells | Camporrells (2) | Camporrells | Camporrélls |
| 56 | Castellonroi | Castellonroi | Castillonroi | Castellonroi | Castellonroi | Castillonroy |
| 57 | Peralta de la Sal | Peralta de Calasanz (k) | Peralta de la sal | Peralta de Calassanç (2) | Peralta de Calassanç | Peralta de Calasanz |
| 58 | Sant Esteve de Llitera | San Estaban de Litera (k) | Santisteve de Llitera | Sant Esteve de Llitera | Sant Esteve de Llitera | San Esteban de Litera |
| 59 | Tamarit de Llitera | Tamarit de Llitera | Tamarit de la Llitera | Tamarit de Llitera | Tamarit de Llitera | Tamarite de Litera |
| 59.1 | Algaió | |||||
| 59.2 | Melusa | |||||
| 60 | Vensilló | Vensilló | Vencilló | Vencilló | Vencilló | Vencillón |
| 61 | Sanui i Alins | Azanúy-Alins | Azanuí - Alins | Zanui | Zanui-Alins (5) | Azanuy - Alíns |
El Dr. Ramon Sistac proposa a la seua tesi la grafia Çanui perquè respecta la pronunica del català general i també la del propi dialecte que fa una interdental sorda. Tot i això, el català modern rebutja l'ús de la Ç inicial. És per això que Coromines, i també Sistac, proposen la grafia Açanui, que és la que nosaltres utilitzarem. |
||||||
| 70 | Areny de Noguera | Areny de Noguera | Areny | Areny | Areny | Arén |
| 71 | Benavarri | Benavarri | Benavarri | Benavarri | Benavarri | Benabarre |
| 71.1 | Ciscar | |||||
| 71.2 | Calladrons | |||||
| 71.3 | Purroi de la Solana | |||||
| 72 | Bonansa | Bonansa | Bonansa | Bonansa (2) | Bonansa | Bonansa |
| 73 | Castigaleu | Castigaleu | Castigaleu (2) | Castigaleu | Castigaleu | |
| 74 | Castilló de Sos* | |||||
| 74 | Estopanyà | Estopanyà | Estopanyà | Estopanyà | Estopanyà del Castell | Estopiñán del Castillo |
| 75 | Isábena (k) | Isàbena | No apareix (2). A la pag. 90 apareix Isábena (4) | Isàvena | Isábena | |
| 75.1 | Pobla de Roda, la* | Pobla de Roda* | Pobla de Roda* | |||
| 75.2 | Serradui | |||||
| 76 | Lasquarri* | Lascuarre (4)* | Lasquarre* | Llasquarri* | Lasquarri* | Lascuarre* |
| 77 | les Paüls | Laspaúls | Laspaüls | Les Paüls | Les Paüls | Laspaúles |
| 77.1 | Suïls | |||||
| 78 | Monesma i Queixigar | Monesma i Caixigar | Monesma i Queixigar | Monesma i Queixigar | Monesma i Caixigar | Monesma y Cajigar |
| 79 | Montanui | Montanui | Montanui | Montanui | Montanui | Montanúy |
| 79.1 | Aneto | |||||
| 80 | Pont de Montanyana | Pont de Montanyana | Pont de Montanyana | Pont de Montanyana | Pont de Montanyana | Puente de Montañana |
| 81 | Sopeira | Sopeira | Sopeira (2) | Sopeira | Sopeira | |
| 82 | Tolba | Tolba | Tolba | Tolba | Tolba | Tolva |
| 83 | Torlarribera | Torlarribera | Torlarribera | |||
| 83.1 | Villacarli | |||||
| 84 | Beranui | Veracruz (7) | Veracruz (7) | Beranui | Veracreu | Veracruz |
| 85 | Viacamp | Viacamp i Lliterà | Viacamp i Llitera | Viacamp i Lliterá | Viacamp i Lliterá | Viacamp y Litera |
S'han remarcat les denominacions que hem considerat preferents. Davant el dubte han tingut preferència les formes proposades per l'Institut d'Estudis Catalans, i en segon lloc, per les lleis de comarcalització. En algun cass'ha considerat més adequada la forma proposada per altres autors, com el cas de Zanui - Sanui. També s'ha considerat preferent la forma viva quan la dijuntiva era entre el nom simple (Mont-roig) i el nom complex (Mont-roig de Tastavins), deixant a part altres criteris com la diferenciació amb altres viles del domini lingüístic. Així ha quedat, per exemple, Mont-roig i Pena-roja de Tastavins.
* Estos municipis són classificats com a pertanyents a l'àrea de transició entre el català i l'aragonès a la llista de los noms dels municipis de la Franja aprovada per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en la seua reunió de 15 de desembre de 1995.
(1) Artur Quintana empra la forma Fondespatla en base a la següent explicació: "El mismo origen (moçàrab) tiene el nombre del pueblo de Fondespatla, donde estamos ante las voces latinas fauces, con el significado de "paso estrecho, desfiladero" y spathula, ésta con el significado de "risco pequeño". La versión castellana del nombre de esta localidad del Alto Matarranya sería el de "(lugar situado en un) paso estrecho entre pequeños riscos".
(2) Al llistat de Francho Nagore no hi apareix el nom d'algunes viles que si que apareixen després en la reproducció de l'avantprojecte de llei de llengües del mateix llibre. A tots ells coincideix la grafia catalana amb l'oficial castellana, i tenint en compte l'encapçalament per a les viles aragoneses que diu"(...) seguntes ista tabla d'equibalenzia con respeuto á ra denominazión (sólo i metemos os que tienen bella diferenzia d'escritura u prenunzia)" s'ha copiat la denominació de l'avantprojecte.
(3) Apareix com Cretes i s'afegeix amb un peu de pàgina "Tamién se gosa escribir Queretes"
(4) Possiblement es tracta d' una denominació únicament en castellà
(5) A ormino se gosa meter Sanui, con S-, o que parixe una escuentradizión en un monezipio en do charran un catalán de transizión ta l'aragonés que tien interdental fricatiba xorda ("zeta"). Si se metese con s- ye de dar que cambiarba en l'orden alfabetico.
(6)
Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así
como en el resto del trabajo, hemos utilizado los topónimos autóctonos,
a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se
habla (o conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés
o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) HEMOS PROCURADO ESBOZAR NUESTRO PUNTO
DE VISTA SOBRE LA FORMA EN QUE DEBERÍA PRODUCIRSE LA OFICIALIZACIÓN
DE LOS TOPÓNIMOS VERNÁCULOS. lOS NOMBRES UTILIZADOS aquí
representan un intento, no extento de dificultades, de aplicar dichos criterios.
Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección,
sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas para las
que convendría reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si
se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador
que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería
tratarse de topónimos que opuedan ser asumidos por los hablantes, siendo
acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización."
(6)
Martínez Ferrer [1995:193] "En los cuadros siguientes, así
como en el resto del trabajo, hemos utilizado los topónimos autóctonos,
a la hora de referirnos a las comarcas o localidades aragonesas en las que se
habla (o conoce en mayor o menor grado) alguna forma específica de aragonés
o catalán.
En otro lugar (Martínez, 1987) hemos procurado esbozar nuestro punto
de vista sobre la forma en que debería producirse la oficialización
de los topónimos vernáculos. Los nombres utilizados aquí
representan un intento, no exento de dificultades, de aplicar dichos criterios.
Con ello no pretendemos sino dar un paso más en esta dirección,
sabiendo que son muchas las cuestiones opinables, o aquéllas para las
que convendría reunir nuevos datos. Se trata de un tema complejo, si
se intenta al mismo tiempo evitar castellanismos y huir de un exceso normalizador
que pudiese desnaturalizar las formas propias. En definitiva, debería
tratarse de topónimos que puedan ser asumidos por los hablantes, siendo
acordes, al mismo tiempo, con el proceso de normalización."
(7) Cal fer constar que l'única forma de composició de topònims de municipis agregats, en català, és mitjançant l'ús de la conjunció copulativa "i". És per això que recomanem l'ús de "Beranui i Calvera". Si es vol un ús oficial haurà d'emprar-se "Veracruz" i no l'hipotètic "Veracreu".
Veracruz. Código INE: 22246. Creado por fusión de Beranúy y Calvera (1966), con capitalidad en Beranúy. Decreto
1780/66, de 16 de junio (BOE Nº173, de 21-7). Entidades de población de Aragón y sus habitantes en los Censos de 1857 a 2001. Veracruz. Código
|
Textos
de Referència
|
|
| Institut d'Estudis Catalans | http://www.aragonesasi.com/libros/mun-Franja2.htm |
| Lleis de Comarcalització | http://www.mallorcaweb.net/catalarago/comarcalitzacio/ |
| Martínez Ferrer | Martínez Ferrer, Juan [1995] Bilingüismo y enseñanza en Aragón. Edizions de l'Astral, Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l'Aragonés i Associació Cultural del Matarranya. [p. 195] |
| Francho Nagore | Nagore
Laín, Francho [2001] Os Territorios lingüísticos en Aragón.
Saragossa: Rolde de Estudios Aragoneses. Llistat -> pàgines 7 i 8. Text de l'Avantprojecte de Llei de Llengües ->pàgines de la 89 a la 91. |
| Castellà | http://www.mallorcaweb.net/catalarago/comarcalitzacio/ |
|
Natxo
2003
|